dilluns, 19 de febrer del 2007

Continuem amb la participació als referendums

Tornem a trobar una baixa participació en una consulta, parlem del Referéndum sobre el nou Estatut d’Autonomia d’Andalusia. En aquest cas es tracta d’una participació del 36.28% dels ciutadans i ciutadanes cridats a les urnes.
En realitat no pensava tornar a escriure sobre aquest tema, malgrat que és llaminer i que escoltarem moltes coses aquests dies als mitjans, però torno a tenir un comentari a l’últim post del meu bloc i em sembla interessant reflexionar sobre el mateix. Aquest comentari parla sobre l’allunyament de la ciutadania i de la política. Ho lliga amb la situació actual de corrupció en alguns municipis i de com els i les votants desconfien dels polítics.
Estic d’acord que aquest tema de les trames urbanístiques, amb el cas de Marbella al cap, crea un clima de desconfiança molt important entre tots i totes. Les persones que formem part d’algun partit i defensem la política ho veiem amb molta preocupació, sobretot, perquè sabem que no és una pràctica habitual malgrat que hi hagin casos com els que veiem a les notícies. Jo vull defensar el treball honest que la majoria de les persones que dediquen la seva vida al treball públic desenvolupen cada dia a les institucions del nostre país.
Però no tinc clar que aquest sigui el problema principal. El Pais fa un repàs de les participacions a diferents consultes i, a excepció del referendum per a la Reforma Política del 1976 (77%), en plena transició política, la participació no ha estat molt alta a la resta de consultes, malgrat que aquesta és la més baixa.
No importa l’Estatut d’Autonomia? Potser no s’entén la importància que una llei bàsica té pel correcte desenvolupament de les competències autonòmiques i com afecta a la vida quotidiana de la ciutadania o estem farts i fartes d'aquest debat d'interessos polítics poc constructius en alguns casos.
Estic completament d’acord en que hem de reivindicar la política com a eix vertebrador d’una societat més solidària i digna i voldria incorporar aquí unes reflexions de José Luis Rodriguez Zapatero sobre els trets diferenciadors del nostre partit. Ell parlava del PSOE però crec que com a part del projecte socialista també inclou els valors que defensa el PSC. Segons Zapatero el socialisme representa: un projecte de valors, és una escola de convivència, de comportament, un viver d’idees, un fòrum de creativitat i té el valor afegit d’oferir a la societat igualtat política social per a la ciutadania. El tret principal que ens diferencia de la dreta és la valentia, la de creure i la de reivindicar la política.
Ens ajudeu a reivindicar la política?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Dissabte passat a El Periódico l'
Enric Hernández publicava un article anomenat "Ara que no hi ha eleccions". Exposava que en només tres anys els electors hauran estat cridats a votar en nou ocasions entre eleccions generals i europees, referendums de Constitució Europea, Estatuts, comicis bascos i gallecs. I només falten 3 mesos pels comicis locals i autonòmics en 13 comunitats. O sigui una cita amb les urnes cada 4 mesos. Amb aquesta mitjana ¿A qui pot sorprendre que l'afartament dels votants es reflecteixi en les taxes d'abstenció, alta en el referendum català i alamart en l'andalús? Queda aqui doncs, un altre element de reflexió...