dimarts, 6 de febrer del 2007

Gioconda Belli y su "Mujer Habitada"




Heu sentit alguna vegada que alguna força interior desconeguda us dóna forces per fer coses que no podíeu imaginar? Heu reflexionat sobre l’herència que altres dones ens han deixat i com ens afecten les petites històries que han viscut altres dones abans que nosaltres? Jo he reflexionat sobre aquestes coses i altres de les que m’agradaria parlar llegint un llibre de la Gioconda Belli, “La mujer habitada”.
Jo coneixia a la Belli poetessa. Una dona moderna i tradicional alhora. Escriu poesia sobre dones, sobre el seu país, sobre la revolució, també poesia sensual, càlida i actual. No sóc crítica literària però m’agrada molt la lectura i vull compartir el que em suggereix a mi.
Fa poc uns mesos llegia una declaració de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, amb el que comparteixo partit i generació, en la que parlava de com li va marcar en la seva joventut la Revolució Sandinista a Nicaragua. Venia a dir que es declarava més reformista que revolucionari ja que és més segur anar canviant el món poc a poc que a través d’una revolució i feia una reflexió sobre Nicaragua i l’esperança que per a molts joves revolucionaris d’arreu el món (s'inclou ell mateix) i pel seu propi país va suposar. Per desgràcia el sandinisme no va tenir prou temps per canviar tot allò que volia. Resulta més difícil canviar el món des d’una revolució total que fa trontollar el sistema des dels seus fonaments? És millor fer-ho des del reformisme continuat? Ara tornem a tenir a Daniel Ortega al govern i esperem que sigui el seu moment! Els joves revolucionaris d’aquell moment ho desitgem des de la nostra maduresa actual!
Torno a Gioconda Belli i a la “Mujer Habitada” i és que la seva obra parla de revolució. Ella va participar activament en la Revolució Sandinista i això marca els continguts dels seus llibres.
A la “Mujer Habitada” fa un retrat de dues dones allunyades en el temps però de vides paral·leles. Unes dones que van escollir participar activament en el moment polític que vivia el seu país, que van lluitar per la llibertat i que van trencar amb estereotips de gènere i de classe. Es tracta d’un llibre ple de lliçons de valentia, de compromís, d’amor, de lluita... Combina la tradició indígena i la lluita contra l’ocupació espanyola del seu país amb la vida moderna i una altra lluita, en aquest cas, contra l’opresió dictatorial.
És cert que, en algun moment, de la meva joventut m’he sentit molt a prop de la lluita revolucionària i trencadora però llegint aquest llibre he reflexionat sobre la possibilitat que totes i tots tenim a les nostres mans per anar canviant el món amb petites reformes diàries: el reformisme revolucionari d’En Jordi Hereu.