dilluns, 26 de febrer de 2007

Sonet per a un bon home


Avui m'he llevat amb la notícia de que "La vida de los otros" havia guanyat l'Oscar á la película en llengua no anglesa. Ho sento per la resta de candidatures però he de dir que a mi la película em va agradar molt i penso que està ben donat.

Justament vaig anar ahir a veure-la i, malgrat els intents de la resta d'espectadors i espectadores la majoria de la tercera edat per desconcentrar-me (després diuen de la joventut), a mi em va enganxar molt.

És una película que relata la història d'un agent de l'Stasi, policia secreta del règim de l'antiga RDA, al que encarreguen el seguiment d'un escriptor i, la seva parella, una coneguda actriu. El problema és fins a quin punt ell se sent identificat amb aquella parella i com, poc a poc, es desencadena una mena de síndrome d'Estocolm a la inversa.

A nosaltres ens va fer pensar molt en la contradicció que déu suposar ser d'esquerres en una dictadura del proletariat i en la importància de mantenir la consciència ideològica en tot moment i no plegar-te a les injustícies quan són comeses pels teus.

Una película per reflexionar i gaudir d'una història ben feta. Continuaré buscant una comèdia per la propera...

1 comentari:

francesc cayetano ha dit...

Una altra pel·lícula colpidora. Que et fa pensar. Que surts del cine amb aquella sensació estranya l'estómac, que t'acompanya durant força hores (fins que vaig quedar-me dormit no me la vaig poder treure del cap)
Una gra pel·lícula, per la història, els actors, diàlegs i ambientació (torno a dir que no sóc cap expert, sinó un simple aficionat, però això no cal per adonar-se'n)
El que més em va sobtat (aquesta no seria ben bé la paraula), potser impressionar o fins i tot fer mal, és que aquestes coses passesin a relativament pocs quilòmetres d'aqui, a un país ara occidental (llavors no, és clar) i tant avançant en moltes màteries com la poderosa Alemanya actual. I no fa més de 20 anys! Quantes coses s'amagaven darrerad del mur! Entren esgarrifances.... I quantes s'hauran perdut en la memòria de qui les hagi patit.. Quina sort és poder viure en llibertat! Algú em dirà que no fa tant, poc més de 30 anys coses semblants passaven a aquest país. I quanta raó tindrà!
Lluitem perquè això no torni a succeir mai més, si us plau! Per què hi ha alguna cosa més important que la teva llibertat?
Per cert, Lucia, molt encertat el títol "Sonet per un bon home". No diré pas res... És un altre bon motiu per anar a veure aquesta gran pel·lícula.
Però Lucia, la propera una dels Monty Phyton...