Durant els darrers mesos he sentit moltes veus que indiquen que a Barcelona toca una renovació, que el PSC ja porta molts anys governant la ciutat. Jo penso que la renovació no es garantitza amb l'alternància de partits sinó amb els projectes i les persones que els lideren.
És cert que el PSC governa des de la transició a la meva ciutat però s'ha de reconèixer que el projecte ha estat liderat per diferents persones: Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i, actualment, Jordi Hereu. Cadascun ha aportat la seva visió i manera de fer política. És evident que el fons del projecte ve donat per la ideologia però també és ben cert que el PSC és un partit prou àgil com per anar renovant el seu projecte adaptant-se a l'evolució de la ciutat.
La darrera mostra de renovació és la llista que presenta a les properes eleccions municipals. Una llista on prenen protagonisme les dones i la generació que ha crescut amb la democràcia. Us faig un link a la notícia on el Jordi Hereu explica aquesta llista.
5 comentaris:
Hola:
Lucia, per la mateixa regla de 3 que en el seu dia es deia que 24 anys de Govern Pujol eren molts (et recordo que ell també renovava els consellers), 28 anys de govern del PSC a Barcelona, són molts, per higiène democràtica, es necessita un canvi.
Eyyyy, no t´enfadis, que el comentari es de bon rotllo
Hola Edmundo,
La higiène democràtica la practica la ciutadania votant cada quatre anys. Si vol que continuï el PSC...
Sincerament, Garmir, crec que no està en disposició de parlar d'higiène democràtica una persona que pensa que Aznar va ser el millor president d'Espanya. Un president que va recolzar una guerra sense escoltar tot un poble que estava en contra d'ella (crec que aquesta no és ben bé la definició de democràtic). Una guerra en la que hi ha al voltant de 600.000 morts, la majoria civils (moltíssims nens i nenes)...
Si parlem de democràcia fem-ho amb una mica de seny, si us plau! I si vols.... també de bon rotllo
Hola:
Lucia, es el que sempre he dit, que el 27-M , es decideixi, peró es clar , mentre´s s´ha de intentar convencer a la gent , tant de una banda com la de l´altra, és dins aqueta lluita argumental que té sentit parlar dels 28 anys del PSC.
a Francesc Cayetano, Aznar va ser un bon president en el meu judici, entenc que per tú no, el tema de Irak és un recurrent de l´esquerra que en canvi no veu que llavors erem amics del primer pais del món i....... ara som amics de dictadures com la castrista o de gent que va contra Espanya com Evo Morales.
Compensa ser "amics" (jo diria còmplices) del primer país del món amb una càrrega a la consciència de 600.000 morts? Li expliques tu a les famílies d'aquesta gent? "perdoni si el seu fill va morir per les bombes, la seva filla va ser violada o el seu marit torturat i assasinat però és que, sap, volien ser amics del primer país del món...." Li expliques tu? Jo no podria... I jo no sóc militant de cap partit, no em serveix que em diguis que és un argument recurrent de l'esquerres. En tot cas argument de la democràcia i la llibertat i sobretot de la dignitat de les persones...
Publica un comentari a l'entrada