dimarts, 3 d’abril del 2007

España és el país amb més intervencions de cirurgia estètica

L'altre dia sentia aquesta notícia a una tertúlia de la televisió. No em va sorprendre. Qui no coneix a algú que s'ha fet un "retoque"? No sóc crítica amb aquestes intervencions, penso que si alguna persona es troba malament amb algún aspecte del seu físic i li causa un problema està en el seu dret de solucionar el seu problema.
El que vaig reflexionar arrel d'aquest titular és en el model de físic que s'està generalitzant en la nostra societat. Cada dia veiem a televisió persones, sobretot dones, amb un cos espectacular que no correspon a la realitat. Si veiem fotos de dones despullades de fa uns vint anys trobes pits de mides normals, llavis naturals, etc... Unes dones amb les que amb algunes diferències podem compartir alguna part de la nostra anatomia, o no. Però en l'actualitat no veus cap imatge de dona amb la que no puguem deixar de pensar: És possible que algú sigui així?
Segur que alguna però en general es tracta de cossos perfectes!
Aquestes imatges em fan pensar en quantes dones s'operen per arribar a aquest umbral de bellesa que ens marquen els mitjans actualment. Quantes d'aquestes operacions són per tenir el cul de la Jennifer López, els pits de l'Elsa Pataki o els llavis de l'Angelina Jolie? No són macos uns pits normals?
Totes hem pensat algun cop en que alguna part del nostre cos estaria millor amb una mica de més o menys volum però passar per quiròfan per aquest motiu, quan ja estàs bé és una esclavitud perillosa a l'estètica. No ens hauriem d'aturar a pensar una mica en aquest punt?
Entre la cirurgia i el Photoshop ens estem convertint en una societat que busca la perfecció física.

2 comentaris:

Amparo ha dit...

Si pusiéramos el mismo empeño hacia el interior tendríamos un planeta extraordinario. Bueno, nos falta un par de siglos aún :-)

Carme Sànchez Martín ha dit...

Jo afegiria, Lucía, sobre el que tu comentes de la nostra conversió en una societat que busca la perfecció, en una societat que està intentant trobar la fórmula per ser sempre jove: no hem de tenir cap arruga -encara que el botox ens surti per les orelles-, no s'ha de veure ni un bocinet de flaccidesa -encara que anem siliconades i recosides per tot arreu- ni cap taca que ens delati que ja passem de la quarentena -encara que ens abrasem la pell per aconseguir-ho -....
Com diu l'Amparo, això té el perill que ens preocupem més d'estar bé per fora que per dintre i els psicòlegs i els psiquiatres tenim molta més feina, malauradament, i que la majoria d'aquestes persones addictes a aquests tractaments acaben totes i tots amb la mateixa cara i el mateix cos (això m'ho explicava un metge: com les tècniques que utilitzen els professionals de l'estètica són molts semblants, provoca nassos, cares,...clònics)