dimarts, 10 d’abril de 2007

Setmana Santa de cine

Aquesta setmana Santa he aprofitat per reprendre la meva activitat cinèfila. He vist dues películes amb diferents resultats, un drama actual i una comèdia (ho he aconseguit!).
La primera película la vaig trobar de casualitat, volia veure una altra però em vaig trobar sense entrades. Ràpidament, a la taquilla vam decidir què veure i ens vam deixar portar per alguns comentaris sobre "Diamante de sangre". He de dir que no sóc cap fan de Leonardo di Caprio però en aquesta película m'ha agradat. Es tracta d'un film molt dur sobre el comerç de diamants en el mercat negre. Com les guerrilles africanes exploten als seus compatriotes a mines il·legals per comerciar amb empreses d'occident amb diamants. Una manera de finançar la seva violència. Com a tema de fons la ceguera d'occident, la situació de tantes famílies africanes assassinades o fugides de casa seva, els nens soldat, la violència... Molt dura però ens ajuda a entendre aquestes notícies que veiem dia a dia a la tele sobre assassinats entre tribus africanes. Després de veure-la vam estar una bona estona reflexionant sobre la situació a l'Àfrica. Conclusions:
1. Està clar que el valor de la vida dels altres està en funció de quan val la teva. Costa poc matar quan tampoc és important que tu visquis.
2. La manca d'estructura social dels països de l'Àfrica. Ara entenc allò que ens deien de petits de que les fronteres no eren naturals ja que estaven fetes amb una regla sobre el mapa i decidides pels països colonialistes. Sobretot entenc les seves conseqüències. És evident que no tenen esperit d'Estat sino de tribu o comunitat primària.
3.La manca d'interès o l'acostumats que estem a veure la violència que pateixen i no fer res més que netejar la nostra consciència a través de donatius a ONG's i, sobretot, a jutjar a la lleugera la brutalitat que es practica cada dia a altres llocs del món sense aturar-nos a pensar una mica més en la violència que vivim nosaltres cada dia en el "primer món"
La segona película que he vist aquests dies ha estat "El jefe de todo esto" una comèdia poc usual de Lars von Trier. Divertida, molt divertida. Crec que no la puc explicar perquè entra de ple en el món d'allò més absurd. La recomano, si us agrada en von Trier és clar perquè no parlem d'una comèdia senzilla sinó d'un guió molt ben escrit del que no et pots perdre el més mínim detall.