divendres, 4 de maig del 2007

Les dones volem ser homes?

Fa dies que no escric cap entrada al meu bloc. He de dir que no he tingut massa temps però que tenia aquella sensació de no complir amb els meus objectius així que em tornaré a posar les piles per enganxar de nou el ritme. Ho prometo!
He trobat el tema perfecte navegant pel bloc de la meva amiga Carme Sanchez, concretament, en un comentari que m'ha portat a aquest article d'opinió publicat a l'Avui.
Aquest article fa referència a un altre de la Carme Grau sobre la discreció de les les lesbianes. No he llegit aquest últim però m'ha cridat molt l'atenció l'escrit d'en Salvador Sostres i els seus arguments.
Ens ve a dir que les lesbianes no són lesbianes perquè utilitzen joguines fàliques i que les dones i, concretament, les feministes el que volem és emular als homes però que després no ens sentim felices en aquesta lluita per ser com ells.
Com podéu imaginar discrepo completament d'aquesta reflexió feta per un home que, segurament, pensa que ser home és el millor regal del món. Donc no, senyor, no és així. El feminisme no defensa que les dones siguin homes, ni ens sentim frustrades per no ser-ho, ni ens queixem perquè si. El que volem és participar en la vida pública amb les mateixes oportunitats que tenen els homes i que els homes ho puguin fer en la privada amb les mateixes condicions que les dones. Vostè posa com exemple que volem treballar per després demanar temps per cuidar dels nostres fills i filles. No senyor, el que volem és treballar per ser persones completes i que la societat entengui que la cura d'aquests nens i nenes és una tasca social i compartida i no un deure exclusiu de les dones. Per què els homes han de fer unes coses i les dones unes altres? Qui va decidir el paper que havíem de tenir uns i altres? No és millor que cadascú, home o dona, pugui decidir què vol?
Jo no vull ser un home, m'encanta ser el que sóc i si hi ha alguna cosa que em genera frustració com a dona és sentir, encara, valoracions com la seva plena de prejudicis sobre les dones i el lesbianisme basat en una teoria androcèntrica i carregada de masclisme.

4 comentaris:

Amparo ha dit...

Impressionant, un cop més, l'article de Sostres. Be, està en la seva línia nihilista barra descervellada. Ell va néixer perquè al món ha d'haver de tot, i per lo general no es per fer-li molt de cas si no fos perquè Sostres gaudeix del luxe de poder opinar a un diari nacional.
La teva resposta es impecable, com sempre. Per què no la envíes al diari, com carta al director?
El meu reseseador et trobava a faltar i jo també :-)

garmir ha dit...

Hola Lucia:

Felicitats, has saltat a la fama , t´esmenten al bloc de Saul Gordillo , el millor periodista de blocs de Catalunya , et passo el link:
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/1955.

Bona Tarda.

Anònim ha dit...

Com a home m'avergonyeixo que hi hagi individus que puguin opinar aquestes coses... Quina pena! Ha de ser molt frustrat i reprimit aquest... home? Ni cas dones, no tots som així

Anònim ha dit...

Com a persona m'avergonyeixo que hi hagi individus que puguin opinar aquestes coses... Quina pena! Ha de ser molt frustrat i reprimit aquesta... persona? Ni cas, no tothom és així.

[No hi crec en el corporativisme de génere, ni d'uns ni d'altres. No és més que sexisme pur i dur.]