divendres, 24 d’agost de 2007

Juegos secretos


Avui la combinació de pluja i solitud m'ha convidat a llogar una pel·li al vídeo-club del costat de casa. Resulta difícil escollir al caixer automàtic en poca estona, amb persones esperant a que tu acabis.

Les que volia veure no hi eren i les que quedaven no em resultaven prou atractives: Borat, Desde que amanece apetece, Bratz,... Però, de cop, m'he trobat amb "Juegos secretos". No recordava aquest títol però és una de les candidates a l'Oscar que em quedava per veure. No és que miri totes les pel·lis nominades però aquesta em va cridar l'atenció com "La vida de los otros" de la que ja vaig fer un post.

M'ha agradat. Es tracta d'un grapat de vides creuades en una petita població americana aparentment tranquil·la. Es tracta de diferents personatges que es mouen al voltant d'un nus argumental central, un home i una dona que es coneixen en un parc infantil al que acostumen a anar amb el seu fill i la seva filla, tots i cadascun d'aquests personatges influeix en la vida dels altres. De la història no us explicaré res més.

El guió està molt ben fet, crec que és una adaptació d'un llibre. Potser és una mica llarga (més de dues hores) però no es fa pesada.

Crec que el nom en anglès, "Little Children", és molt adequat, més que el castellà com és habitual. És cert que l'inici es centra en els nens i nenes que juguen al parc i altres detalls que no vull explicar però els "children" de veritat són els adults, una magnífica Kate Winslet i un actor que no coneixia, Patrick Wilson. Em recorda un post que he llegit aquest matí sobre què volem ser quan siguem grans (va per tú, Montse) doncs igual però en el sentit del què esperem de la vida.

Us recomano per un dia amb temps per gaudir d'una bona història i amb companyia per comentar-la. Que jo m'he quedat amb les ganes!!!!

1 comentari:

garmir ha dit...

Hola:
Descrius molt bè la pelicula, ja et veig de critica de pelis a un diari.
Ho expliqués tan bé que t´entra curiositat per veure-la.
Edmundo.