Vagi per endavant el meu condol per la mort d'Isaias Carrasco. Vull dir que jo mateixa vaig fer un post sobre el seu assassinat. No és la meva intenció ferir a ningú. Només vull fer una comparació.
Isaias va ser la primera víctima de la banda terrorista ETA (i espero que la darrera)aquest any. Tothom ha sortit al carrer, les portes dels ajuntaments han estat l'escenari d'actes de repulsa i, evidentment, el terrorisme ha tornat a ser una de les principals preocupacions de la ciutadania. Durant els darrers 4 anys han mort 5 persones víctimes d'ETA.
Aquest any ja portem 17 dones assassinades, víctimes de terrorisme masclista (i no puc comptar quantes durant els darrers 4 anys). L'altre dia llegia que, segons el CIS,la violència de gènere l'any 2004 era el cinqué problema que més preocupava a la ciutadania espanyola. El novembre de 2007 és el desé. Què passa? Ens hem acostumat? Pensem que amb la Llei Integral contra la violència de gènere en tenim prou? Entenc que és una altra conseqüència de l'androcentrisme de la nostra societat que fa del terrorisme un problema polític però deixa la violència de gènere en l'àmbit privat.
Sobretot vull que s'entengui que estic d'acord en les mobilitzacions contra ETA només demano que es faci el mateix quan s'assassini a una dona perquè també és un problema social si mirem les estadístiques.
També vull agrair que en aquesta campanya s'hagi parlat més dels drets de les dones i que quan li van preguntar a Rodriguez Zapatero a l'entrevista de l'altre dia a Telecinco va posar com a prioritat més polítiques per promoure la igualtat.
Malgrat això demano que l'estatus de víctima sigui el mateix per tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Aquesta sensació la tinc jo moltes vegades i em va agradar un article que escrivia una periodista a El País que es titulava "qué le pasa a los hombres?" on la seva tesi era que la majoria d'homes pensen que això no va amb ells, com si només fos una preocupació de nosaltres i la societat no s'adona que és un tema de drets humans.
Bueno son temas diferentes , cuanta gente muere por accidentes de trafico , tambien es un problema social , tambien hay unos culpables y no hay manifestaciones .
Creo que la violencia contra las mujeres es un problema mucho mas bestia que el de ETA , y la solución no sera la victima cero , sino rebajar el numero , se estan intentando cosas a nivel judicial y legal pero es complicado y creo que dentro de veinte años no estar solucionado , hay que interiorizar cosas que cuesta generaciones y el tema no hace ni diez años que se esta tomando en serio .
Puedes estar en una manifestación en contra de la ETA rodeada de personas que luego despreciaran a los otros por raza , condicion sexual ,lengua .... y el que desprecia luego no reconoce los derechos y acaba pensando que puede decidir sobre el destino del otro .
Pero no creo que el problema se tenga que cuantificar numericamente .
Penso que les víctimes són víctimes, però cal diferenciar el terrorisme d'Eta, i els assassinats contra les dones, i contra els fills, a vegades em sembla surrealista el que passa en l'àmbit de la família, i veig que la llista cada vegada es més llarga.
Lucía, que pasa?
Publica un comentari a l'entrada