Aquest és el títol d'un article que he llegit avui a "Público". El resum és que estudis científics demostren que les característiques cerebrals entre nens i nenes fan variar les seves aptituds i habilitats. Fins aquí estic d'acord, és cert que el desenvolupament de cadascun dels hemisferis cerebrals són diferents i ens donen unes diferències entre uns i altres.
En el que no estic d'acord és en la proposta de separar nens i nenes en escoles diferents per arribar a un millor assoliment dels objectius educatius. Segons María Calvo, autora de ‘Los niños con los niños y las niñas con las niñas’, aquestes diferències provoquen desmotivació i lentitud en el aprenentatge en els nens i una major atenció del personal docent cap a ells descuidant l'educació de les nenes.
Ufff!!! Em resulta complicat d'entendre que una separació sigui adient en aquest casos. Ja s'ha plantejat en altres casos temes similars, per exemple fa uns anys es proposava la separació dels alumnes menys motivats en l'ESO per no fer caure a la resta en la desmotivació però no es va considerar adequat. No seria el mateix en aquest cas? No seria millor mantenir l'ensenyament mixt per enriquir les aptituds i habilitats dels uns i de les altres?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Soc seguidora del teu Blog i sobre aquest tema pense que tot això invita a l'aïllament per que hi manca el sentit de seguretat i confiança respecte al seu entorn. També és dóna molt sovint l'experiència de sentir-se danyat i diferent als altres pels efectes de la desgracia davant les pressions socials.
Hola Sara,
Moltes gràcies. M'agrada saber que hi ha persones que llegeixen el que escric... Gràcies per opinar
Ara em miraré jo el teu....
Una abraçada.
Separar es una locura , yo siempre tenia al lado a un niña en el cole y es lo mejor , sino llegas a los 166 y te parecen demasiado lejanas , creo que el colegio mixto normaliza las relaciones .
16 años queria decir
Ah!!!! Me había perdido ;oP
Publica un comentari a l'entrada