Avui he anat a una conferència organitzada per l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. Es tracta d'un cicle en el que seuen homes i dones per parlar sobre la igualtat. Avui hem gaudit de Marina Subirats i de Manuel Castells (ell està a santawikipedia, però ella no. La fractura digital de gènere un altre cop?)
Fa uns mesos van publicar un llibre anomenat "Mujeres y hombres ¿un amor imposible?". He tingut només temps de fullejar-lo perquè tinc poc temps però el que he vist pel moment m'encanta i el que he sentit aquesta tarda més encara.
Fa uns mesos van publicar un llibre anomenat "Mujeres y hombres ¿un amor imposible?". He tingut només temps de fullejar-lo perquè tinc poc temps però el que he vist pel moment m'encanta i el que he sentit aquesta tarda més encara.
La Marina creu que perquè l'amor sigui possible cal que els homes canviïn ja que no s'han adaptat als canvis que s'han produït en els darrers anys. Manté que cal posar al dia què és ser home i s'ha de fer a través de l'educació i conduïnt-la en el camí de l'empatia, de sacrifici, de donació de si mateix més que des de la imposició.
En Manuel ens ha parlat de la societat patriarcal i com els homes, d'una manera natural, assumeixen el control del poder sobre els nens i les nenes i les dones. Per ell resulta evident que el patriarcat és favorable pels homes, els interessa però que no poden continuar en aquesta posició perquè resulta evident que des de fa unes dècades el context social ha canviat ja que les dones hem convertit en moviment social un sentiment que fa un temps era individual: la consciència de gènere.
Quina és la resposta de l'home, segons Castells, davant de la pressió del canvi social? Ha definit tres:
1. Acceptar el discurs però no assumir la resposta.
2. Continuar amb el model patriarcal
3. Individualització, una societat d'individus.
Ha reconegut que només coneix un home post-patriarcal, ell mateix. En coneixeu algun més? Encara que el propi Castells ha dit que és una estratègia per lligar amb feministes... Serà això?
4 comentaris:
Bueno esta frase : "el patriarcat és favorable pels homes " no es cierta o no me lo parece . Si tienes pareja y es del otro sexo no veo que el patriarcado beneficie al hombre , porque se supone que quieres a tu pareja . Lo que se tendrian que plantear es que la norma sea la pareja , creo que eso tendria que ser la excepción y romperla cuando no vaya , normalizar eso no verlo como un fracaso , creo que hay que ir por aqui .
Se refería a que el orden patriarcal favorece a los hombres porque disfrutan de una posición de poder. En general yo tampoco estoy de acuerdo porque no creo que sea tan bonito ser hombre.
No ponen como orden la pareja sino el cambio de una sociedad en la que el orden era la pareja a una en la que el orden es la individualidad ¿Sabías que en los USA la mayoría de los hogares son de personas que viven solas?
Bueno luego no pueden pagar la hipoteca y la que se monta!!!!
Jo crec que cada vegada més homes rebutgem el model patriarcal... Però estem a anys llum d'aconseguir que sigui algo general... Costarà molt.
Una altra cosa és la relació de parella aquí influeixen molt factors externs i interns de cada persona
Publica un comentari a l'entrada