dimecres, 3 de desembre del 2008

Joan Baptista Humet



El recordem pel seu Clara
però ens va deixar regals
com aquest.... A reveure,
Joan Baptista!!!!


TONADES (1970)
Sento el gemec de l'ocell
que canta a la gàbia
sento el crit darrer del pres
que la mort reclama.
I fins avui ni tu ni jo hem après
que això també és una tonada.
Vaig conéixer un home gran
envellit de ràbia;
tant sentir el mateix xisclar
de portes que es tanquen!
Però ara ens cal seguir endavant
amb la veu, sinó amb les mans,
que hem volgut canviar les coses
amb quatre paraules buides,
i altrament n'hi han de malferides
que deixem que es tanquin soles.
Quan la veu d'un poble es perd
i acceptem les causes,
tant com diem sobre els demés
i ens traïm nosaltres.

4 comentaris:

Carme Sànchez Martín ha dit...

És curiós com tu i jo tenim tantes coses en comú... jo també vaig fer ahir una entrada sobre el Joan Baptista Humet...

Lucía Solís ha dit...

Jajajajaja!!! Seremos almas gemelas, guapa???? Muak

Bruguers ha dit...

Carai Lucia, serà que sóc més gran que vosaltres per això vaig fer el post primer.
Hem coincidit fins i tot amb la cançó i mira que n'hi han!!
Bona nit i bon cap de setmana llarg.

Anònim ha dit...

Hola, porque es de lo mejorcito que he leído sobre las causas de la violencia machista, os recomiendo "El femenino intelecto de la quinta raza raíz" que aparece en www.baldususo.com Demoledor para los hombres.