dilluns, 25 de gener del 2010

Violencia y agresividad

Os recomiendo, de nuevo, un artículo de Gemma Lienas en El País. De hecho os recomiendo que la leáis cada lunes en la edición catalana de dicho diario. Tambien podéis seguir sus columnas en su blog junto a otros escritos. Esta semana reflexiona sobre la agresividad y la violencia.
La pregunta es clara ante la evidencia. La mayoría de delincuentes implicados en delitos violentos son hombres ¿La razón de esta diferencia entre hombres y mujeres es a causa de la testosterona o es cultural? No voy a repetir los argumentos que nos comenta Gemma en su artículo porque lo podéis leer personalmente pero dan que pensar.
Es un tema recurrente en diversas conferencias a las que he ido durante el último año. Por ejemplo, Daniel Gabarró, ha escrito y reflexionado sobre este tema de la violencia y otros como las conductas de riesgo o el fracaso escolar que son tambien mayoritarias en el sexo masculino ¿Qué está pasando? ¿Debemos revisar los modelos masculinos? Hay movimientos de hombres que hablan de nuevas masculinidades ¿Existe una nueva masculinidad? No estoy segura de que sea así, tampoco se si es necesario crear nuevos modelos pero está claro que debemos cuestionar los que tenemos porque algo no funciona.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Està clar que falla el model cultural. Els animals, com bé diu la Lienas, són agressius per defensar-se, però mai són violents ni utilitzen "el ensañamiento" en les seves baralles. Sóc home, però no tinc clara quina podria ser la solució, malgrat aquest intent de "Nuevas masculinidades" que em sembla d'agrair... M'imagino que la solució passa per l'educació en la igualtat des del mateix moment que neixes, durant tot el cicle acadèmic i en la família

Anònim ha dit...

Mágradaría alguna vegada, que les dones asumeixin la seva responsabilitat en quan mares que al cap i a la fí con les que´portan els masclistes en el seu ventre i s´encarregan de ells des de els primer dies que están en aquet mon. Mentres les mateixas dones segueixen reproduin dins de casa seva rols diferentes i no sapiguen educar les emocions dels fills seguirem igual.

Montse, mare de varons

Lucía Solís ha dit...

Montse,
Crec que som moltes les dones que hem assumit la nostra responsabilitat i per aquest motiu treballem per la igualtat. Com diu el primer comentari anònim també hi ha homes que estan assumint aquesta responsabilitat i treballen per canviar aquestes situacions.
No podem culpabilitzar les dones per reproduir uns rols, hem de ser homes i dones qui ens responsabilitzem de canviar aquesta societat. Ells i nosaltres hem rebut una educació androcèntrica i patriarcal. Per aquest motiu hem de ser ells i nosaltres qui canviem aquests patrons.
Gràcies a tots dos pels vostres comentaris.