Perdona pero tu no eres el anónimo de las poesías. Yo se muy bien quien me escribe las poesías. De hecho preferiría que te identificaras, anónimo. Si no te quieres dar de alta ¿puedes firmar tus comentarios? Gracias miles.
Vaig néixer a Barcelona, l’any 1965. Sóc Graduada Social i estic especialitzada en Desenvolupament Econòmic Local i Regional. La meva experiència professional ha estat en la inserció laboral i, darrerament, en les polítiques d’igualtat entre homes i dones a l’Ajuntament de Sabadell i la Generalitat de Catalunya. Em defineixo com a socialista i feminista. Penso que aquests trets de la meva ideologia determinen clarament la meva militància al PSC des de l’any 1988. No puc concebre la meva vida sense el treball cap a la igualtat d’oportunitats entre les persones i, evidentment, faig un èmfasi especial en la igualtat entre homes i dones. Dedico moltes hores a aquest treball però procuro gaudir de la meva vida privada: la meva família, les amistats, les meves aficions,... això que anomenem conciliació de la vida laboral, familiar i personal
9 comentaris:
Te sientes sola, Lucía?
¿Qué te hace pensar que estoy sola, Anónimo?
Yo no digo que estés o no acompañada.... Te puedes sentir sola estando con alguien, no crees?
No es el caso, Anónimo.
Me alegro pues.... Hoy no habrá poesia... tal vez mañana
Perdona pero tu no eres el anónimo de las poesías. Yo se muy bien quien me escribe las poesías.
De hecho preferiría que te identificaras, anónimo. Si no te quieres dar de alta ¿puedes firmar tus comentarios? Gracias miles.
El poeta anonimo de Chamberí.. Este SI soy yo... Nunca estas sola entre tantos amigos que te queremos...
Entre palabras y risas
bajo una luna latente
de este frío invierno
nos conocimos de repente.
Amiga mía, cuanto te he esperado,
no te imaginas cuantas veces te he soñado.
Eres tan especial y tan compañera.
me acompañas con mis risas
tristezas y penas.
Estas siempre atravesando las fronteras
para que llegue a mí,
la melodía de tu voz.
Y cuando me siento sola
en días de nostalgia
me acompañas con tus ojos en silencio
y me haces sonreír.
Porque eres flor
que no deshoja con el tiempo,
que reparte su perfume
por donde quieras
¡Oh Amiga cuanto te quiero!
http://www.youtube.com/watch?v=Q7RPCFfudmU
Tu sabes quien soy... princesa republicana
Despierte el alma dormida
Avive el seso y despierte contemplando
cómo se pasa la vida,cómo se viene la muerte tan callado...
Como después de acordado da dolor...
Publica un comentari a l'entrada