divendres, 12 de març del 2010

Vuit de març (millor tard que mai)




Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremarem ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudirán les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabo i el blauet,
els pots i les cassoles
els fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum deixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i densarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà
l’arbre de l’alliberament.

M. Mercè Marçal