dimecres, 23 de maig del 2007

Ara també pren vi en Rajoy


I si no és així, resulta encara pitjor del que em pensava. Em refereixo al recolzament que li dóna Rajoy a les paraules d'ahir d'Aznar i demana el vot pel seu partit "para defender la libertad y por la derrota de ETA". Suposo que després d'aguantar les paraules del seu amic José Maria, criticades per totes les forces polítiques ja que continuen en solitud el seu camí, ens podíem esperar qualsevol cosa. Per què, ¿algú no pensa que és una "mamarrachada" afirmar que "cada voto que no venga al PP servirá para consolidar la presencia de los terroristas en las instituciones"? Jo no he volgut entrar molt en aquest tema perquè m'ho remou tot i perquè sóc molt respectuosa amb les polítiques antiterroristes de tots els governs però això m'ha superat.
Va afegir que "no existe un ejemplo de deslealtad tan grande como el de Zapatero que ha puesto en cuestión las bases esenciales de la Transición" referint-se a la negociació amb ETA. Però no recorda quan ell mateix negociava? No tornaré a repetir tots els trasllats, reduccions de condemnes i trobades amb ETA dels governs d'Aznar perquè ja cansa però que es callin ja i deixin de trencar la societat amb mentides.
Estic d'acord amb el company bloguer,Ferran Bello, quan diu:"Avui m’ adono que el que diuen aquests individus no es cap “boutade”, es quelcom que ha estat estudiat pels comunicadors neocons de forma molt meticulosa. Volen portar-nos cap el model reaccionari nord-americà promogut pels extremistes i integristes de l’ entorn dels actuals dirigents del Partit Republicà. Estan desenvolupant una campanya sistemàtica que preten confluir no en les eleccions municipals, si no en unes eleccions generals anticipades."
I, com no, amb el President Zapatero, la resposta, el diumenge a les urnes. Anant a votar!!!

dilluns, 21 de maig del 2007

He pensat que enlloc de deixar un espai apart per les cites anteriors millor afegeixo una entrada cada mes. Aquestes són les anteriors perquè no es perdin.

Aquells que cedirien la llibertat essencial per a adquirir una petita seguretat temporal, no mereixen ni llibertat ni seguretat. Benjamin Franklin (1706-1790) Estadista i científic nord-americà.

El major càstig per a qui no s'interessa per la política és que seran governats per persones que sí s'interessen. Arnold J. Toynbee (1889-1975) Historiador inglés.

Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va. Martin Luther King (1929-1968) Religiós nord-americà.

Diumenge ens toca escollir


L’altre dia parlava amb dues companyes sobre la perspectiva que té la ciutadania vers aquesta nova cita amb les urnes. Totes tres coincidíem en que hi ha persones que pensen que no existeix gran diferència entre la dreta i l’esquerra a l’hora de construir la ciutat. Evidentment, nosaltres no pensem així ja que militem en un partit amb convenciment i per ideologia, si no fos així podríem estar a qualsevol altre.
El tema és complicat. Si mirem les propostes electorals dels diferents partits pot semblar que tots diem el mateix. No és així. El model ha de canviar per força, ja que la ideologia s’aplica a la gestió.
El PSC planteja un programa basat en el desenvolupament, la cohesió social i la convivència. Jo crec que la nostra gestió en aquests anys ens avala. Hem treballat per construir una ciutat amb barris dignes, siguin barris obrers o no. La transformació s’ha realitzat, sobretot, als districtes que més ho necessitaven, posant-los al mateix nivell que la resta de la ciutat.
S’ha fet un esforç per millorar la via pública i trobar espais de convivència i trobada, espais amables on passejar o gaudir d’una estona d’esbarjo com són les illes de l’Eixample.
La igualtat i el treball per la convivència són principis d’esquerres que els i les socialistes estem defensant des de fa molts anys i que no seran prioritat per un govern municipal de dretes perquè no són els seus principis ideològics.
Si volem continuar treballant per una Barcelona millor hem de votar PSC el proper 27 de maig!

diumenge, 20 de maig del 2007

Discriminacions en el mercat laboral

He trobat un estudi recent de l'OIT anomenat "La igualdad en el trabajo: afrontar los retos que se plantean". El podeu trobar íntegre a www.ilo.org/declaration.
Aquest treball no parla únicament de la discriminació per raó de gènere. Elabora un repàs per les reconegudes històricament i per les recentment descobertes. També inclou les tendències de resposta institucional i programàtiques durant els darrers anys i les accions que ha desenvolupat i desenvoluparà l'OIT.
Una lectura prou interessant!

dimecres, 16 de maig del 2007

Cal tenir humor

Crec que deixar-se fer una caricatura com aquesta demostra el bon humor del nostre candidat.

divendres, 11 de maig del 2007

Manuel Bustos y Sabadell


Torno a abandonar una mica el blog durant aquesta setmana però impossible escriure aquests dies de tant treball. Porto tota la setmana amb la idea al cap de parlar sobre l'acte de presentació de candidatura del PSC a Sabadell però no dono per més. Què hi farem!

Dissabte vaig anar a sopar a Sabadell, concretament, al nou Centre de Convencions (ei, quin centre de convencions!). Com déia abans es tractava de la presentació de la candidatura socialista i, com diu l'Alcalde i candidat a la reelecció, una nit inoblidable. He de dir que la presència de 22oo persones al sopar dóna la dimensió que té el PSC a la ciutat de Sabadell i espero que sigui el senyal d'una victòria el proper 27 de maig. Si voleu saber més sobre l'acte, sobre la candidatura o sobre Manuel Bustos visiteu el seu blog http://manuelbustos.blogspot.com/

dissabte, 5 de maig del 2007

Abans o després de sopar?


Aquesta és la pregunta que em faig al sentir les paraules de l'ex-president del govern, Jose María Aznar. Les va fer abans o després de prendre alguna copa de vi? No vull dir que estigués begut però, potser si inspirat per alguna copeta pressa durant el sopar. Ja sabem que el Ribera del Duero és un gran "caldo"...

Ho he pensat perquè em sembla prou irresponsable per una persona que coneix l'abast de les seves paraules que, en un moment, menyspreï la tasca desenvolupada per la DGT durant tants anys (inclós en els que ell era president del govern). "No puede ir a más de tanta velocidad, no puede comer hamburguesas de tanto y además se le prohíbe beber vino; déjeme que decida por mi, que en eso consiste la libertad", va dir Aznar. La llibertat ben entesa és aquella que s'exerceix sense afectar la de la resta de conciutadans/es i crec que un conductor o conductora que ha begut és, clarament, un exemple de la llibertat mal entesa. Són un perill per la resta de persones i el motiu de moltes morts durant l'any.

Senyor Aznar, si us plau, entenc que estava parlant davant d'un fòrum de vinaters a Valladolid però tingui més en compte el que diu. Hi ha moltes persones treballant per millorar les conductes i reduir les taxes d'accidents.

divendres, 4 de maig del 2007

Les dones volem ser homes?

Fa dies que no escric cap entrada al meu bloc. He de dir que no he tingut massa temps però que tenia aquella sensació de no complir amb els meus objectius així que em tornaré a posar les piles per enganxar de nou el ritme. Ho prometo!
He trobat el tema perfecte navegant pel bloc de la meva amiga Carme Sanchez, concretament, en un comentari que m'ha portat a aquest article d'opinió publicat a l'Avui.
Aquest article fa referència a un altre de la Carme Grau sobre la discreció de les les lesbianes. No he llegit aquest últim però m'ha cridat molt l'atenció l'escrit d'en Salvador Sostres i els seus arguments.
Ens ve a dir que les lesbianes no són lesbianes perquè utilitzen joguines fàliques i que les dones i, concretament, les feministes el que volem és emular als homes però que després no ens sentim felices en aquesta lluita per ser com ells.
Com podéu imaginar discrepo completament d'aquesta reflexió feta per un home que, segurament, pensa que ser home és el millor regal del món. Donc no, senyor, no és així. El feminisme no defensa que les dones siguin homes, ni ens sentim frustrades per no ser-ho, ni ens queixem perquè si. El que volem és participar en la vida pública amb les mateixes oportunitats que tenen els homes i que els homes ho puguin fer en la privada amb les mateixes condicions que les dones. Vostè posa com exemple que volem treballar per després demanar temps per cuidar dels nostres fills i filles. No senyor, el que volem és treballar per ser persones completes i que la societat entengui que la cura d'aquests nens i nenes és una tasca social i compartida i no un deure exclusiu de les dones. Per què els homes han de fer unes coses i les dones unes altres? Qui va decidir el paper que havíem de tenir uns i altres? No és millor que cadascú, home o dona, pugui decidir què vol?
Jo no vull ser un home, m'encanta ser el que sóc i si hi ha alguna cosa que em genera frustració com a dona és sentir, encara, valoracions com la seva plena de prejudicis sobre les dones i el lesbianisme basat en una teoria androcèntrica i carregada de masclisme.