dimecres, 23 d’abril de 2008

Sant Jordi


Malgrat el meu mal d'esquena, he pogut fer una escapada i comprar algun llibre... Sí, tinc aquest mal costum i cada any per Sant Jordi compro alguna novel·la. Aquest any el darrer de l'Eduardo Mendoza. Sóc fan. M'he llegit quasi tot el que ha escrit i, cada llibre em sorprén. Quan tingui temps i me'l pugui llegir us el comentaré. Pel moment us faig un link a la seva web.
També m'han regalat el darrer premi Ramon Llull, "Lúltim Patriarca" de la Najat El Hachmi, una novel·la que m'atrau. Es tracta d'un conflicte generacional amb perspectiva de gènere i el rera fons de la immigració i el xoc de cultures.
Per la Paula un parell de contes de la Lola Casas. Si teniu alguna criatura a casa, us recomano que li compreu "Ernest" us agradaran les il·lustracions d'en Gusti i el relat de la Lola.

dijous, 17 d’abril de 2008

Viejos chicos reprimidos

Feu una ullada a aquest article de la Cristina Fallarás, avui al diari ADN. És per continuar parlant de tot aquest enrenou que s'ha muntat a partir del nomenament de les ministres. Em passa com a tu, Cristina, ni em molesta, fins i tot em fa riure...

Portada de hoy


Me encanta la portada de El Periódico de hoy. Supongo que todos los comentarios machistas que están cayendo estos días nos dan la razón a las que seguimos luchando por los derechos de las mujeres ¡Chicas, vamos por el buen camino!

dimecres, 16 d’abril de 2008

Lo que dice el Fiscal.


¿Lo habéis oído? La mujer asesinada la semana pasada en Alovera estaba protegida porque vivía con un militar (que tambien fue asesinado). Lo dice el Fiscal jefe del Tribunal Superior de Justicia de Castilla-La Mancha (El País)
¿Qué os parece? Yo no se como tomármelo ¿Esto quiere decir que tenemos que buscarnos novios preparados para que nos vayan salvando de los posibles salvajes que nos podamos encontrar? ¿Que nos compremos pistolas? ¿Que cada una tire por donde le de para sentirse segura? ¿Que el Estado no debe velar por nuestra seguridad? Creo que, simplemente, este señor no sabe por donde salirse del tema ¿Que tal si asumimos el error?
Mientras tanto en El Periódico hacen una encuesta, la pregunta: ¿Cree usted que había que crear el Ministerio de Igualdad? Yo creo que ante las cosas que van pasando la respuesta es obvia... Pero parece que no porque esta ganando el NO. Por favor entrad a votar (clica aquí)

Bibiana, qué faenón te espera!!!!

Un dia especial


Sí, per moltes dones avui és un dia especial. Per unes perquè hem treballat molt per aconseguir la fita i per a moltes més perquè a partir d'avui les coses canvien. Em refereixo a que, avui, s'ha aprovat per unanimitat la "Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista" al Parlament de Catalunya. Us diré que la llei ha estat elaborada amb la participació de moltes dones que, des del moviment associatiu, han aportat la seva experiència i saber, i per especialistes de l'àmbit.
Avui ens hem emocionat al Parlament, erem moltes i ens hem sentit part d'aquesta llei, ha estat un d'aquests moments en els que m'hauria agradat tenir allà, amb nosaltres, a alguna d'aquestes persones que veuen la política com una cosa molt aliena a la seva vida perquè hauria vist que la política, els parlaments, les lleis, són properes.
No entraré a comentar les intervencions del portantveu del Grup Mixt (Ciutadans per Catalunya) ni el de la diputada Montserrat Nebrera del PP, no em ve de gust. No entenen el fons de la llei ni el que significa. Si algú té interés estic segura de que podran trobar comentaris a "Dones en Xarxa", la seva presidenta, Gemma Lienas, estava al meu costat o llegir la transcripció de la sessió al lloc del Parlament.
Espero que la Carme Sánchez em faci arribar la foto de grup, ens em fet amb algunes companyes allà pel moment en conformaré amb la que s'ha penjat a la web del Parlament. Em trobeu? (una pista, ara sóc rossa)

dilluns, 14 d’abril de 2008

Notícies d'avui.

He trobat dos articles d'interés avui als diaris. Anem per parts i els comentem. L'ordre no vol significar cap importància, simplement és el mateix en el que les he trobat.
La primera és un article d'opinió sobre la maternitat de la Ministra Chacón. Farà o no farà ús del seu permís de maternitat? Probablement haurà d'aguantar opinions de tothom i jo donaré la meva: crec que hauria d'exercir el seu dret que ens ha costat molt tenir-ho. També sóc una defensora de que el pare ha de comptar amb els seus drets com a tal i que cal compartir les obligacions parentals/marentals. Jo no crec que la cartera de ministra de defensa sigui incompatible amb un permís de maternitat. Llegiu el diari El Pais, us faig un link a l'article que també fa una comparació entre el valor de la conciliació quan l'exerceix un home o una dona i algunes estadístiques d'interés.
Un altre article és la columna de Lucía Etxebarria al diari gratuït ADN, ens parla de les dones als mitjans de comunicació, curt i directe... Compteu les fotos de dones i les d'homes a qualsevol diari i quan ja estiguin comptades mireu el tipus de dones i el tipus d'homes fotografiats... No us adelanto res més, cliqueu aqui i vosaltres opineu...

Per a les noves ministres i totes aquelles dones que estan als estels


Hem d' aprendre les lliçons de les dones que comparteixen amb generositat les seves oportunitats, la seva influència, el seu poder i la seva bona voluntat.
Al cim hi ha lloc per a totes. Cap de nosaltres podrà arribar a la cúspide i quedar-se allí a menys que totes hi arribem i ens hi quedem. Si tenen èxit solament uns casos aïllats, el món professional seguirà sent un terreny insegur per a les dones.... Hem de fer el que puguem per ajudar a altres dones a arribar a les estrelles. Mai no pot haver-hi massa dones glorioses, massa reines, massa èxit.
.......
Avui en dia es parla molt de si una dona pot tenir-ho tot.
El problema no és tenir-ho tot, sinó rebre-ho tot.
Donar-nos permís per tenir una vida plena que ens han negat durant segles...
Mentre es consideri poc femení tenir grans aspiracions... no participarem en el banquet de la vida, sinó a un senzill dinar. Es ridícul per que el mon perd quan les dones viuen a mitges....
Per alguns homes és possible que una dona gloriosa representi una gran amenaça, però cada vegada menys. Els homes estan canviant i junts eixamplem el camí de les oportunitats per a tothom

(El valor de lo femenino, M Williamson)
(*) Aquest escrit me l'ha fet arribar la meva amiga Annabel. Gràcies.

dissabte, 12 d’abril de 2008

Un mes sense escriure

Ja ho sé. He estat un mes sense escrire al bloc. No passa res. No podia. Tenia més coses a fer i a més la grip m'ha atacat amb una força desmesurada una bona part del mes de març.
Han passat força coses aquest mes. No és qüestió de fer avui un resum així que donarem per perduda la possibilitat i començarem avui de nou.
Què tal el nou govern? Doncs estic contenta. És un govern paritari amb més dones que homes (espero que també a la resta del govern, companyes i companys). Tenim Ministeri d'Igualtat! Molt bé, tenim molta feina a fer. Dos ministres catalans. Enhorabona Chacon i Corbacho! I la primera dona ministra de defensa. Estem fent història! Crec que s'incorporen noves cares a les ja incorporades en la darrera remodelació i no crec que es pugui dir que és de continuitat com ja he sentit.
Bé, ja anirem veient. De moment, molta sort i pels ministres que marxen: gràcies.

Cita del mes de març 2008

"Renunciar a la meva passió és com estripar amb les meves ungles una part viva del meu cor."
Gabriele d' Annunzio. Escriptor italià.