dilluns, 27 d’octubre de 2008

Noches de tormenta


Ayer tuve tarde romántica y me fuí a ver a Richard Gere y Diane Lane en un drama basado en un best seller. Para muchos y muchas os puede parecer un pastelazo romàntico y cursi pero todo depende del momento. A mi me gustó. Sí, ya se que es un producto Hollywood y todo eso... pero me pilló en ese momento.
Me quedo con una idea: Hay amores que te hacen mejor y otros que te hacen menos, todos y todas nos merecemos los primeros.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

La memòria històrica

Fa temps que el debat està als mitjans de comunicació per la decisió del jutge Garzón de prendre part en el tema dels desapareguts durant la guerra civil.
El meu avi va ser afusellat al seu poble perquè era republicà. Pel que m'han explicat no s'havia significat especialment però mantenia correspondència amb líders socialistes de l'època i el seu germà era l'alcalde del poble. Era una persona com altres, treballador, pare de famlia nombrosa... però tothom sabia que era republicà.
El van venir a buscar, se'l van emportar i el van assassinar al cementiri on està enterrat en una fosa comuna amb molts altres homes com ell.
Aquest fet ha marcat molt a la meva família. Probablement em dedico a la política pel que he viscut a casa i el que el meu pare i la seva família m'ha transmès com a valors però qui més va patir van ser la meva àvia i els seus fills i filles, entre ells el meu pare.
He crecut sentint l'odi de la meva família cap a les persones que van matar al meu avi, odi cap al dictador i els seus seguidors i molta incomprensió del que va passar. Perquè no només el van assassinar a ell, després van torturar la família de forma cruel. Finalment, van marxar del poble i no han pogut mai perdonar a aquelles persones que les van fer patir tant i a totes aquelles que no van moure un dit per ells i elles.
Nosaltres tenim la sort de saber on és el meu avi. Fins i tot es va fer un homenatge a tots els homes que hi estan enterrats en aquella fosa comuna i un monument que els recorda i encara que el seu dolor no té solució sé que el reconeixement els va fer sortir de l'anonimat i de la prudència, la por. Es va visualitzar la injustícia i això és el que es mereixen totes les víctimes de la barbàrie.
No podem deixar que tot això quedi així, amagat. No estem ressuscitant les dues Espanyes. I qui no ho vulgui veure, sobretot si és un partit democràtic i que governa a molts llocs democràticament, està molt equivocat.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

I'm a dancing queen

Tarde de sábado, llueve y parece que todo el fin de semana va a ser igual ¿Encerrada con una niña de seis años? ¡Buscas una película apta para todos los públicos! Ella quiere ver "Mamma Mia" ¡Si no hay mas remedio, al menos veré a Colin Firth y Pierce Brosnan! Y la música de ABBA que siempre es agradable... (ya soy mayor).
Entro al cine sin demasiada ilusión y salgo siendo una "Dancing Queen" ¡Ah! Se me iban los pies y sentí que yo tambien bajaba a la playa cantando y bailando ¡Señoras, todas somos unas "Dancing Queen" ¡Vaya que si!

dimecres, 15 d’octubre de 2008

La meta es la misma, pero el camino debe variar

Aquest és el títol d'un article que he llegit avui a "Público". El resum és que estudis científics demostren que les característiques cerebrals entre nens i nenes fan variar les seves aptituds i habilitats. Fins aquí estic d'acord, és cert que el desenvolupament de cadascun dels hemisferis cerebrals són diferents i ens donen unes diferències entre uns i altres.
En el que no estic d'acord és en la proposta de separar nens i nenes en escoles diferents per arribar a un millor assoliment dels objectius educatius. Segons María Calvo, autora de ‘Los niños con los niños y las niñas con las niñas’, aquestes diferències provoquen desmotivació i lentitud en el aprenentatge en els nens i una major atenció del personal docent cap a ells descuidant l'educació de les nenes.
Ufff!!! Em resulta complicat d'entendre que una separació sigui adient en aquest casos. Ja s'ha plantejat en altres casos temes similars, per exemple fa uns anys es proposava la separació dels alumnes menys motivats en l'ESO per no fer caure a la resta en la desmotivació però no es va considerar adequat. No seria el mateix en aquest cas? No seria millor mantenir l'ensenyament mixt per enriquir les aptituds i habilitats dels uns i de les altres?

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Bridget Jones

La gente que me conoce sabe que tengo una parte oscura y freaky : ¡Soy fan de Bridget Jones! Me he leído los dos diarios y he visto las películas varias veces... ¡Qué le vamos a hacer!
Paseando por You Tube he encontrado diferentes montajes, uno de ellos el genial "All by myself" en playback que nos regala Renée Zelwegger . Pero me he quedado con este montaje ñoño y romántico porque la gente que me conoce mas aún,sabe que estoy loquita por Colin Firth.
¡Ah y la música!

diumenge, 12 d’octubre de 2008

El coñazo del desfile

Seguro que muchas personas han compartido lo del coñazo con el líder de la oposición ¿No lo habéis oído? Pues un micrófono recogió un comentario de Rajoy diciendo algo así como “Mañana [por hoy] tengo el coñazo del desfile… en fin, un plan apasionante”.
Yo misma podría compartir que un desfile al que has de asistir por trabajo me puede resultar un coñazo pero, como hoy comentaba una amiga mía, para la mayoría de las personas que votan a su formación no les debe parecer así. En realidad, si lo piensas bien es como un reniego de lo que los dirigentes del Partido Popular abanderan cada día: patriotismo y lo que el propio Rajoy propugnaba hace un año cuando invitaba a los españoles y españolas a salir a celebrar el Día del Pilar yendo al desfile.
¡Bueno, un desliz lo tiene cualquiera!

Ha vuelto el campeón


Ha valido la pena el madrugón y he podido ver una nueva victoria de Fernando Alonso. El final de esta temporada del campeonato está poniendo a nuestro campeón en su sitio y la pena es no haber contado con este coche desde el principio ¡Al menos nos da la esperanza para el año que viene!
La pena es que ganará Hamilton ¡Qué manía le tengo!

divendres, 10 d’octubre de 2008

Nanas de la cebolla


Miguel Hernandez escribió esta nana al recibir en la cárcel una carta de su mujer en la que le decía que su hijo sólo comía pan y cebolla.
Dos de los hombres que mas me emocionan en una única entrega.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Paul Auster


L'altre dia Paul Auster va estar a Barcelona per presentar el seu nou llibre "Un hombre en la oscuridad" (no sé com l'han traduït al català, ho hauré d'esbrinar"). De l'obra de Paul Auster es poden dir moltes coses, jo he de dir que he anat perdent l'interès perquè la fascinació de les primeres novel·les que van caure a les meves mans, he passat a pensar que la resta són més del mateix i alguna no me l'he pogut acabar. Segur que molts i moltes de vosaltres no hi esteu d'acord, m'hi trobo sovint

El que no m'ha deixat de fascinar és el personatge. M'encanta aquest home tan polifacètic i creatiu i la seva capacitat de reflexió. Com no, compartim certa sintonia política i no puc deixar d'estar d'acord amb ell en que als Estats Units "s'està lliurant una guerra civil però no amb bales sinó amb idees i amb paraules". El que no pot deixar de sorprendre'm és que el 60% de la ciutadania nordamericana cregui que Déu va crear el món en 6 dies... Si us plau, si us plau! Necessitem un canvi i encara que no estic segura ja que a mi m'agradava Hillary... Tots i totes amb Obama!!!! (però no estic segura si ell està entre el 60% aquest)

dilluns, 6 d’octubre de 2008

La custodia compartida, el SAP y las falsas denuncias

Revisando una de mis webs de referencia, Dones en Xarxa, he encontrado un artículo de Consuelo Barea muy interesante sobre la custodia compartida, el Síndrome de Alienación Parental y las falsas denuncias de las mujeres hacia los hombres.
Estoy muy de acuerdo con lo que ella expone. Yo soy de las afortunadas que comparten la custodia porque mi hija tiene un padre que ha sido corresponsable en su crianza y porque somos capaces de entendernos, pero significa un trabajo diario para los dos. Por eso la defiendo pero soy realista en la dificultad que supone para muchas ex-parejas.
Sobre el SAP y las denuncias falsas no me extenderé mucho creo que es mejor que leáis el artículo que os refiero ya que lo explica estupendamente.

diumenge, 5 d’octubre de 2008

...I el dimarts manifestació


Avui hem fet la botifarrada contra la directiva europea de les 65 hores. En la meva opinió un éxit ja que ha vingut força gent i crec que hem fet prou soroll... Però espero que el dimarts a les 18.30 a Via Laietana cantonada amb Jonqueres ens hi trobem més gent per alçar el NO a la directiva. Si ho pensem bé, significa la possibilitat de treballar més de 10 hores diàries, 6 dies a la setmana. Per a què? Us hi espero a totes i tots.

Ah! Avui he tingut la sort de conèixer al Garmir i la Bruguers i m'he retrobat amb el Francis i l'Annabel. Gràcies pel vostre recolzament!!! (no penjo la foto que ens hem fet perquè és un record personal).

dijous, 2 d’octubre de 2008

La bona notícia del dia

Estarem tots i totes d'acord que la notícia del dia per Catalunya ha estat l'acord dels partits de govern (PSC, IC i ERC) amb el principal de l'oposició (CiU) per una resolució de finançament. Crec que resulta imprescindible per mantenir la força, anar de la mà en aquest tema i aquesta resolució ens dóna força com a país.
Espero que aquesta resolució sigui nòmés l'inici i acabem amb una proposta conjunta i que CiU se centri més en tot allò que ens uneix, com diu el conseller Castells.
Bé, aquesta no és l'única bona notícia, el Barça va guanyar ahir i el Sevilla està guanyant en aquests moments.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Cita del mes de setembre

"Els amics no són ni massa ni pocs, sinó els suficients"
Hugo von Hofmannsthal.Escriptor austríac.