divendres, 20 d’abril del 2007

Ja sé penjar un banner


No us descubriré ara que sóc una bloguera novata. Tinc certa facilitat per la informàtica bàsica, això si, però novata total.

M'ha arribat aquest banner que us penjo en aquesta entrada i m'he decidit a provar. No faltava més sóc fan d'en Jordi Hereu, tampoc us descobreixo res de nou!

Doncs, apa! Vaig a continuar fent cosetes per casa després de compartir amb vosaltres aquest nou petit triomf.


Ah! Gràcies Joan Ramon pel vostre blog (www.tempsdecanvi.org) i pel banner!

El constitucional, les pensions i la Llei d'Igualtat


El Tribunal constitucional va rebutjar el tràmit un recurs d'inconstitucionalitat sobre la Llei de la Seguretat Social. El cas era d'una dona de Guadalajara que va sol·licitar el cobrament íntegre de la seva pensió malgrat que havia gaudit d'una reducció de jornada per tenir cura de familiars.
La polémica ha quedat resolta per la Llei d'Igualtat ja que aquesta reconeix el dret a cotitzar íntegrament a la Seguretat Social en reduccions per aquest motiu durant els dos primers anys.(veure notícia).
Poc a poc anirem comprovant els beneficis d'aquesta llei de la que només coneixem els aspectes d'acció positiva en llistes electorals i empreses. Una bona llei!!!

dimecres, 18 d’abril del 2007

L'Alcalde de la gent


M'ha arribat la notícia de que en Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, ha estrenat videobloc. Com vaig comentar a l'entrada anterior em sembla una forma de comunicació imprescindible pels polítics. Crec que és molt important que la ciutadania conegui el treball que es realitza des de les institucions i que puguin penjar el seu comentari.
Felicitats per la iniciativa!
Jordi Hereu, l'Alcalde de la gent

dijous, 12 d’abril del 2007

Respondo un "meme"

¡Y no me preguntéis que es un "meme" porque me ponéis en un problema y yo voy de que entiendo lo que me están pidiendo!
Estoy abonada a hacer seguimiento de algunos blocs y hoy me he encontrado con una entrada en el bloc de Amparo, respondiendo a una invitación para continuar un meme que tambien le había llegado a Lourdes. Total que la preguntita de marras me ha llegado a mi y me piden que la responda. Pues bien, concretamente, me preguntan por qué blogueo.
La culpa es de Lourdes. Efectivamente, descubrí el mundo del blog a través de ella. Primero, siguiendo su experiencia en Nueva Orleans durante el huracán Katrina (que sus amigas y amigos habíamos sufrido desde aquí) y después informándonos de su trabajo parlamentario ¡Me gustó esta manera de comunicar! Me parece interesante tener el espacio para explicar tu trabajo y tus reflexiones y que los demás te puedan contestar.
A través de esta primera incursión en el blog de Lourdes he seguido algunos de otros compañeros y compañeras y, enlazando con los comentarios que se van dejando, he llegado a otros blogs muy interesantes sobre temas de lo mas variados. Tambien reconozco ser una fan de la Bloguesfera Feminista.
Creo que aquí me vino el gusanillo de hacer uno mío. Siempre me ha gustado escribir y, aunque al principio no sabía sobre qué podía hacerlo, me lancé a la aventura en un curso que nos organizó la Secretaría de Polítiques de les Dones del PSC.
Creo, además, que en el mundo de la política es muy interesante, ya que acerca a las personas que nos dedicamos a la ciudadanía en un estado de tu a tu. De esta forma saben lo que pensamos pero tambien sabemos cuales son sus reflexiones ¡Si nos dejan comentarios, claro!
Desde aquí me gustaría pasar este meme a Miguel Zaragoza, Amor del Alamo, Carme Sanchez, y Garmir.
¿Te he respondido Amparo? ¿He hecho bien lo del meme?

dimarts, 10 d’abril del 2007

Un article d'interès

Revisant els diaris dels passats dies de festa, he trobat un article de Charo Nogueira a El Pais molt interessant sobre l'Estat del Benestar a Suècia. Ja sabreu que l'Estat del Benestar és una incorporació als sistemes socials que va arribar de la mà de la socialdemocràcia europea. El major exponent d'aquest sistema ha estat als països nòrdics. Doncs bé, unes de les principals beneficiàries han estat les dones i els seus drets. Amb l'arribada de la dreta al poder a Suècia perilla aquesta situació. Una lectura molt recomanable...

Setmana Santa de cine

Aquesta setmana Santa he aprofitat per reprendre la meva activitat cinèfila. He vist dues películes amb diferents resultats, un drama actual i una comèdia (ho he aconseguit!).
La primera película la vaig trobar de casualitat, volia veure una altra però em vaig trobar sense entrades. Ràpidament, a la taquilla vam decidir què veure i ens vam deixar portar per alguns comentaris sobre "Diamante de sangre". He de dir que no sóc cap fan de Leonardo di Caprio però en aquesta película m'ha agradat. Es tracta d'un film molt dur sobre el comerç de diamants en el mercat negre. Com les guerrilles africanes exploten als seus compatriotes a mines il·legals per comerciar amb empreses d'occident amb diamants. Una manera de finançar la seva violència. Com a tema de fons la ceguera d'occident, la situació de tantes famílies africanes assassinades o fugides de casa seva, els nens soldat, la violència... Molt dura però ens ajuda a entendre aquestes notícies que veiem dia a dia a la tele sobre assassinats entre tribus africanes. Després de veure-la vam estar una bona estona reflexionant sobre la situació a l'Àfrica. Conclusions:
1. Està clar que el valor de la vida dels altres està en funció de quan val la teva. Costa poc matar quan tampoc és important que tu visquis.
2. La manca d'estructura social dels països de l'Àfrica. Ara entenc allò que ens deien de petits de que les fronteres no eren naturals ja que estaven fetes amb una regla sobre el mapa i decidides pels països colonialistes. Sobretot entenc les seves conseqüències. És evident que no tenen esperit d'Estat sino de tribu o comunitat primària.
3.La manca d'interès o l'acostumats que estem a veure la violència que pateixen i no fer res més que netejar la nostra consciència a través de donatius a ONG's i, sobretot, a jutjar a la lleugera la brutalitat que es practica cada dia a altres llocs del món sense aturar-nos a pensar una mica més en la violència que vivim nosaltres cada dia en el "primer món"
La segona película que he vist aquests dies ha estat "El jefe de todo esto" una comèdia poc usual de Lars von Trier. Divertida, molt divertida. Crec que no la puc explicar perquè entra de ple en el món d'allò més absurd. La recomano, si us agrada en von Trier és clar perquè no parlem d'una comèdia senzilla sinó d'un guió molt ben escrit del que no et pots perdre el més mínim detall.

divendres, 6 d’abril del 2007

Un nou pensament

M'agrada molt recòrrer a cites d'alguna persona coneguda per il·lustrar les coses que escric o intento explicar. M'he posat la fita de canviar cada mes la frase que il·lustra el meu bloc. Aquest mes he escollit una d'en Benjamin Franklin que m'ha fet raonar sobre la situació política del nostre país durant els darrers temps.
S'està jugant algú la nostra llibertat essencial per adquirir una petita seguretat temporal? Suposo que cadascú, en funció de la seva visió/ideologia ho veurà d'una manera diferent. Ho deixó per la vostra reflexió.

dimarts, 3 d’abril del 2007

España és el país amb més intervencions de cirurgia estètica

L'altre dia sentia aquesta notícia a una tertúlia de la televisió. No em va sorprendre. Qui no coneix a algú que s'ha fet un "retoque"? No sóc crítica amb aquestes intervencions, penso que si alguna persona es troba malament amb algún aspecte del seu físic i li causa un problema està en el seu dret de solucionar el seu problema.
El que vaig reflexionar arrel d'aquest titular és en el model de físic que s'està generalitzant en la nostra societat. Cada dia veiem a televisió persones, sobretot dones, amb un cos espectacular que no correspon a la realitat. Si veiem fotos de dones despullades de fa uns vint anys trobes pits de mides normals, llavis naturals, etc... Unes dones amb les que amb algunes diferències podem compartir alguna part de la nostra anatomia, o no. Però en l'actualitat no veus cap imatge de dona amb la que no puguem deixar de pensar: És possible que algú sigui així?
Segur que alguna però en general es tracta de cossos perfectes!
Aquestes imatges em fan pensar en quantes dones s'operen per arribar a aquest umbral de bellesa que ens marquen els mitjans actualment. Quantes d'aquestes operacions són per tenir el cul de la Jennifer López, els pits de l'Elsa Pataki o els llavis de l'Angelina Jolie? No són macos uns pits normals?
Totes hem pensat algun cop en que alguna part del nostre cos estaria millor amb una mica de més o menys volum però passar per quiròfan per aquest motiu, quan ja estàs bé és una esclavitud perillosa a l'estètica. No ens hauriem d'aturar a pensar una mica en aquest punt?
Entre la cirurgia i el Photoshop ens estem convertint en una societat que busca la perfecció física.