dilluns, 29 de desembre de 2008

Apoyar a THE SHIMINISTIM

Las chicas de Cicatrices Transgénicas, han hecho un post de apoyo a THE SHIMINISTIM, un grupo de hombres y mujeres israelitas que se declaran objetores para no ir a la guerra y plantar cara, de esta manera, al poder sionista. Podéis apoyar la caus si entrais en este link http://www.december18th.org/ y firmáis el siguiente texto:
"Apoyo el Shministim y su derecho pacífico de oponerse al servicio militar. Pido la liberación de estos adolescentes encarcelados por su negación a desempeñar servicio en un ejército que ocupa los territorios palestinos. El encarcelamiento de estos objetores de conciencia es una violación de sus derechos humanos y contrario al derecho internacional. Su resistencia no - violenta a la ocupación señala el camino de una paz justa y seguridad para toda la gente de la región. Ella es nuestra mejor esperanza de futuro. Le pido prestarle atención, y no castigarla."
¿Os animáis?

¿Alonso en Ferrari?


Cuando lo escuché ayer en el Telediario pensé que era la inocentada de este año, por eso al verlo hoy reflejado en otros medios me lo he acabado creyendo. Parece ser que la Gazzetta dello sport publicaba ayer la noticia de que hay acuerdo entre la escudería roja y el asturiano para el año 2011.
Me ha sorprendido pero teniendo en cuenta que Kimi Raikkonen se le acaba el contrato, en la próxima temporada aunque éste contiene una cláusula que le permite alargar un año mas, pero si repite una temporada como la pasada poco aire tendrá... por otra parte ayer no era Dia de los Inocentes en Italia (lo celebran el 1 de abril) así que acabaremos dando crédito a la noticia.

Pues será divertido ver a Felipe Massa y a Alonso en el mismo equipo. Sabemos de la rivalidad entre ellos y no creo que haga de escudero despues de la gran progresión que ha hecho en la última temporada. Yo sigo sin considerarle un gran piloto, demasiado temperamental y temerario pero se amilana ante la lluvia como dice una buena amiga mía.

Y Schumacher ¿Cómo lo llevará Schumacher? Tampoco es que le tenga mucha simpatía a Alonso... aunque ya esté retirado ha sido Dios para Ferrari y sigue teniendo influencia en la roja ¿será como el ama de llaves de Rebecca? Jejejeje...

Me parece que va a haber mas morbo que en la relación de McLaren. Dejemos pasar esta temporada y esperemos a ver como se desarrolla todo. Lo que está claro es que si Fernando ha sido capaz de hacer lo que ha hecho esta temporada con el R28, podemos esperar cualquier cosa con un Ferrari.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Israel confirma que continuarà atacant Gaza

Ja porten més de 200 persones mortes, la meitat són víctimes civils i encara no en tenen prou.
Ja fa massa temps que aquest tema ens acompanya en els telenotícies i ja no ens fa res veure-ho. Ens hem acostumat? I què fem? Res. Què fan els organisme internacionals, què fan els Estats Units que són els guardians del món (quan els dóna la gana...) què fa la Unió Europea.... Res, no fem res i quant menys fem, més odi i més ràbia.
Estem commemorant la Declaració dels Drets Humans i permetem que no s'acompleixin a molts llocs del món... Què podem fer?

dissabte, 27 de desembre de 2008

dimarts, 9 de desembre de 2008

¿65 horas? Ni de coña

Les persones que em coneixen saben que quan em capfico en alguna cosa sóc una mica pesadeta... Bé!!! M'he adonat de que fa dies que no us parlo de les 65 hores així que... jejeje. No vol dir que m'hagi oblidat però he fet més activisme pel Facebook i ara me n'adono que tinc una mica deixadet el blog. Això no pot ser, Lucía!
Només comentar que s'ha convocat una mani pel dia 16 de desembre a Estrasburg. Ja, ja m'hi imagino que no podem anar a França així com així però també us podeu apuntar a la mani virtual. Només cal anar a la web de la UGT. Vinga, tots i totes hi guanyem!

diumenge, 7 de desembre de 2008

Desde el viernes con la misma cancion...

Cita de cine


Últimamente estoy poco política en mis entradas pero es lo que hay...Ayer tuve una de esas tranquilas tardes de fin de semana en las que descansas delante de la tele, tragándote todo lo que te enchufen porque el cuerpo no admite ningún otro entretenimiento mas intelectual. Me vi una de esas románticas comedias que me encantan y me quedé con este diálogo entre el chico (un gigoló) y la chica (su clienta)...

Ella: ¿Sabes lo que me cabrea?
Que he estado hablándote de mi
todo el fin de semana y no sé nada de ti.

El: Soy alérgico a los suavizantes
soy licenciado en literatura
odio las anchoas
y te echaría de menos aunque no te conociera.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Joan Baptista Humet



El recordem pel seu Clara
però ens va deixar regals
com aquest.... A reveure,
Joan Baptista!!!!


TONADES (1970)
Sento el gemec de l'ocell
que canta a la gàbia
sento el crit darrer del pres
que la mort reclama.
I fins avui ni tu ni jo hem après
que això també és una tonada.
Vaig conéixer un home gran
envellit de ràbia;
tant sentir el mateix xisclar
de portes que es tanquen!
Però ara ens cal seguir endavant
amb la veu, sinó amb les mans,
que hem volgut canviar les coses
amb quatre paraules buides,
i altrament n'hi han de malferides
que deixem que es tanquin soles.
Quan la veu d'un poble es perd
i acceptem les causes,
tant com diem sobre els demés
i ens traïm nosaltres.

No se si vale la pena pero no nos debemos callar


dilluns, 1 de desembre de 2008

Cita de noviembre 2008

"Els amors van i vénen però es pot mantenir un idil·li constant amb un/a mateix/a" Sílvia de Béjar. Psicòloga i escriptora

dimarts, 25 de novembre de 2008

NO AL TERRORISMO MACHISTA


Avui hem fet l'acte central de la programació del 25 de novembre. Cada any som més persones que s'aturen i hi participen. Cada cop són més les persones que volen fer la seva contribució a aquest petit homenatge. A totes i a tots gràcies per passar fred amb nosaltres.

dijous, 20 de novembre de 2008

NO A LA PORNOGRAFÍA INFANTIL!!!!!!


Hoy es el día en el que los blogueros y blogueras nos movilizamos contra la pornografía infantil.

La pornografía infantil en la Red es una lacra imparable que ensucia nuestras vidas cada día. La presión policial con macroredadas no es suficiente para detener las malas prácticas de estos individuos, que actúan desde el anonimato que puede brindar la Red golpeando las vidas de cientos de niños, incluso bebés, en busca de un deseo sexual depravado y enfermizo. Por eso entre todos los internautas debemos ponernos manos a la obra y meter el máximo de ruido en el ciberespacio. El objetivo de esta blogocampaña, que arranca hoy, es que el próximo 20 de noviembre --Día Universal del Niño-- cientos de blogs escribamos un post en el que aparezca la frase Pornografía infantil NO para sembrar los buscadores de Internet de severas críticas a esta vergüenza humana y social. De esta forma conseguiremos que las ciberbúsquedas de las palabras pornografía+infantil al menos golpeen las conciencias de tanto salido mental. En el post podéis colar términos de búsqueda empleados por los pederastas y pedófilos como "angels", "lolitas", "boylover", "preteens", "girllover", "childlover", "pedoboy", "boyboy", "fetishboy" o "feet boy" para llegar adonde queremos llegar.

Somos mas de 900 las personas que nos hemos adherido ¿Te apuntas tu tambien?

dimecres, 19 de novembre de 2008

Elegía


(En Orihuela, su pueblo y el mío, se
me ha muerto como del rayo Ramón Sijé,
con quien tanto quería).

Yo quiero ser llorando el hortelano
de la tierra que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano.

Alimentando lluvias, caracolas
y órganos mi dolor sin instrumento.
a las desalentadas amapolas

daré tu corazón por alimento.
Tanto dolor se agrupa en mi costado,
que por doler me duele hasta el aliento.

Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado.

No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida.

Ando sobre rastrojos de difuntos,
y sin calor de nadie y sin consuelo
voy de mi corazón a mis asuntos.
Temprano levantó la muerte el vuelo,
temprano madrugó la madrugada,
temprano estás rodando por el suelo.

No perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada.

En mis manos levanto una tormenta
de piedras, rayos y hachas estridentes
sedienta de catástrofes y hambrienta.

Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes.

Quiero minar la tierra hasta encontrarte
y besarte la noble calavera
y desamordazarte y regresarte.

Volverás a mi huerto y a mi higuera:
por los altos andamios de las flores
pajareará tu alma colmenera
de angelicales ceras y labores.
Volverás al arrullo de las rejas
de los enamorados labradores.
Alegrarás la sombra de mis cejas,
y tu sangre se irán a cada lado
disputando tu novia y las abejas.
Tu corazón, ya terciopelo ajado,
llama a un campo de almendras espumosas
mi avariciosa voz de enamorado.

A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.
10 de enero de 1936
Miguel Hernández

dilluns, 17 de novembre de 2008

He sortit a denunciar-te, carinyo


El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència envers les dones i a l'Ajuntament de Sabadell hem organitzat un seguit d'activitats durant aquestes dues setmanes. El 25, l'acte central però hi ha moltes més activitats: tallers, conferències, concert, cuentacuentos. Us hi apunteu? Per més informació cliqueu aquí.
El cartell ens ho ha fet un alumne de l'Escola Municipal Illa. Aquí no es veu massa bé però entreu a la web, entreu...

dimarts, 11 de novembre de 2008

Mujeres y hombres ¿Un amor imposible?


Avui he anat a una conferència organitzada per l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona. Es tracta d'un cicle en el que seuen homes i dones per parlar sobre la igualtat. Avui hem gaudit de Marina Subirats i de Manuel Castells (ell està a santawikipedia, però ella no. La fractura digital de gènere un altre cop?)
Fa uns mesos van publicar un llibre anomenat "Mujeres y hombres ¿un amor imposible?". He tingut només temps de fullejar-lo perquè tinc poc temps però el que he vist pel moment m'encanta i el que he sentit aquesta tarda més encara.
La Marina creu que perquè l'amor sigui possible cal que els homes canviïn ja que no s'han adaptat als canvis que s'han produït en els darrers anys. Manté que cal posar al dia què és ser home i s'ha de fer a través de l'educació i conduïnt-la en el camí de l'empatia, de sacrifici, de donació de si mateix més que des de la imposició.
En Manuel ens ha parlat de la societat patriarcal i com els homes, d'una manera natural, assumeixen el control del poder sobre els nens i les nenes i les dones. Per ell resulta evident que el patriarcat és favorable pels homes, els interessa però que no poden continuar en aquesta posició perquè resulta evident que des de fa unes dècades el context social ha canviat ja que les dones hem convertit en moviment social un sentiment que fa un temps era individual: la consciència de gènere.
Quina és la resposta de l'home, segons Castells, davant de la pressió del canvi social? Ha definit tres:
1. Acceptar el discurs però no assumir la resposta.
2. Continuar amb el model patriarcal
3. Individualització, una societat d'individus.
Ha reconegut que només coneix un home post-patriarcal, ell mateix. En coneixeu algun més? Encara que el propi Castells ha dit que és una estratègia per lligar amb feministes... Serà això?

dissabte, 8 de novembre de 2008

El gran Bebo

No vaig trobar entrades per anar l'altre dia a l'Auditori però aprofitant que encara està per Espanya...

dimecres, 5 de novembre de 2008

Yes we can

Jo anava amb la Hillary però al menys ha guanyat el partit demòcrata. La bona notícia: BYE MR. BUSH!!!!!

dimarts, 4 de novembre de 2008

Campanya contra la pornografia infantil


De tant en tant t'arriba alguna campanya que val la pena pel Facebook. En vull fer ressó d'aquesta perquè penso que val la pena... Us faig un resum però la podeu trobar a Dones en Xarxa.
Totes i tots rebutgem la pornografia infantil però no deixem de veure a les notícies la desmantel·lació d'aquesta o altra xarxa a internet. Sembla que és imparable però hem d'alçar la veu i denunciar els llocs on trobem qualsevol imatge o actitud pornogràfica amb menors.
Sembla que ni aquestes redades aconsegueixen acabar amb les pràctiques d'aquests individus que aprofiten l'anonimat per destruir la vida d'éssers innocents.
Aquesta campanya busca la col·laboració dels i de les internautes. Si us hi voleu afegir només cal que el dia 20 de novembre incloguem als nostres blocs un post que contingui la frase "Pornografia infantil NO". Us hi afegiu?

Suma-t’hi contra la pornografia infantil!

diumenge, 2 de novembre de 2008

Cita del mes de octubre

"El futuro tiene muchos nombres: para el debil es lo inalcanzable, para el miedoso, lo desconocido. Para el valiente, la oportunidad."
Victor Hugo. Escritor

Prefiero las originales

Cada dos por tres oigo la versión de Pitingo (que no se quien es) y no puedo evitar recordar a mi gran Roberta cantando la original. Una de las bandas sonoras de mi vida...

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Noches de tormenta


Ayer tuve tarde romántica y me fuí a ver a Richard Gere y Diane Lane en un drama basado en un best seller. Para muchos y muchas os puede parecer un pastelazo romàntico y cursi pero todo depende del momento. A mi me gustó. Sí, ya se que es un producto Hollywood y todo eso... pero me pilló en ese momento.
Me quedo con una idea: Hay amores que te hacen mejor y otros que te hacen menos, todos y todas nos merecemos los primeros.

dilluns, 20 d’octubre de 2008

La memòria històrica

Fa temps que el debat està als mitjans de comunicació per la decisió del jutge Garzón de prendre part en el tema dels desapareguts durant la guerra civil.
El meu avi va ser afusellat al seu poble perquè era republicà. Pel que m'han explicat no s'havia significat especialment però mantenia correspondència amb líders socialistes de l'època i el seu germà era l'alcalde del poble. Era una persona com altres, treballador, pare de famlia nombrosa... però tothom sabia que era republicà.
El van venir a buscar, se'l van emportar i el van assassinar al cementiri on està enterrat en una fosa comuna amb molts altres homes com ell.
Aquest fet ha marcat molt a la meva família. Probablement em dedico a la política pel que he viscut a casa i el que el meu pare i la seva família m'ha transmès com a valors però qui més va patir van ser la meva àvia i els seus fills i filles, entre ells el meu pare.
He crecut sentint l'odi de la meva família cap a les persones que van matar al meu avi, odi cap al dictador i els seus seguidors i molta incomprensió del que va passar. Perquè no només el van assassinar a ell, després van torturar la família de forma cruel. Finalment, van marxar del poble i no han pogut mai perdonar a aquelles persones que les van fer patir tant i a totes aquelles que no van moure un dit per ells i elles.
Nosaltres tenim la sort de saber on és el meu avi. Fins i tot es va fer un homenatge a tots els homes que hi estan enterrats en aquella fosa comuna i un monument que els recorda i encara que el seu dolor no té solució sé que el reconeixement els va fer sortir de l'anonimat i de la prudència, la por. Es va visualitzar la injustícia i això és el que es mereixen totes les víctimes de la barbàrie.
No podem deixar que tot això quedi així, amagat. No estem ressuscitant les dues Espanyes. I qui no ho vulgui veure, sobretot si és un partit democràtic i que governa a molts llocs democràticament, està molt equivocat.

diumenge, 19 d’octubre de 2008

I'm a dancing queen

Tarde de sábado, llueve y parece que todo el fin de semana va a ser igual ¿Encerrada con una niña de seis años? ¡Buscas una película apta para todos los públicos! Ella quiere ver "Mamma Mia" ¡Si no hay mas remedio, al menos veré a Colin Firth y Pierce Brosnan! Y la música de ABBA que siempre es agradable... (ya soy mayor).
Entro al cine sin demasiada ilusión y salgo siendo una "Dancing Queen" ¡Ah! Se me iban los pies y sentí que yo tambien bajaba a la playa cantando y bailando ¡Señoras, todas somos unas "Dancing Queen" ¡Vaya que si!

dimecres, 15 d’octubre de 2008

La meta es la misma, pero el camino debe variar

Aquest és el títol d'un article que he llegit avui a "Público". El resum és que estudis científics demostren que les característiques cerebrals entre nens i nenes fan variar les seves aptituds i habilitats. Fins aquí estic d'acord, és cert que el desenvolupament de cadascun dels hemisferis cerebrals són diferents i ens donen unes diferències entre uns i altres.
En el que no estic d'acord és en la proposta de separar nens i nenes en escoles diferents per arribar a un millor assoliment dels objectius educatius. Segons María Calvo, autora de ‘Los niños con los niños y las niñas con las niñas’, aquestes diferències provoquen desmotivació i lentitud en el aprenentatge en els nens i una major atenció del personal docent cap a ells descuidant l'educació de les nenes.
Ufff!!! Em resulta complicat d'entendre que una separació sigui adient en aquest casos. Ja s'ha plantejat en altres casos temes similars, per exemple fa uns anys es proposava la separació dels alumnes menys motivats en l'ESO per no fer caure a la resta en la desmotivació però no es va considerar adequat. No seria el mateix en aquest cas? No seria millor mantenir l'ensenyament mixt per enriquir les aptituds i habilitats dels uns i de les altres?

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Bridget Jones

La gente que me conoce sabe que tengo una parte oscura y freaky : ¡Soy fan de Bridget Jones! Me he leído los dos diarios y he visto las películas varias veces... ¡Qué le vamos a hacer!
Paseando por You Tube he encontrado diferentes montajes, uno de ellos el genial "All by myself" en playback que nos regala Renée Zelwegger . Pero me he quedado con este montaje ñoño y romántico porque la gente que me conoce mas aún,sabe que estoy loquita por Colin Firth.
¡Ah y la música!

diumenge, 12 d’octubre de 2008

El coñazo del desfile

Seguro que muchas personas han compartido lo del coñazo con el líder de la oposición ¿No lo habéis oído? Pues un micrófono recogió un comentario de Rajoy diciendo algo así como “Mañana [por hoy] tengo el coñazo del desfile… en fin, un plan apasionante”.
Yo misma podría compartir que un desfile al que has de asistir por trabajo me puede resultar un coñazo pero, como hoy comentaba una amiga mía, para la mayoría de las personas que votan a su formación no les debe parecer así. En realidad, si lo piensas bien es como un reniego de lo que los dirigentes del Partido Popular abanderan cada día: patriotismo y lo que el propio Rajoy propugnaba hace un año cuando invitaba a los españoles y españolas a salir a celebrar el Día del Pilar yendo al desfile.
¡Bueno, un desliz lo tiene cualquiera!

Ha vuelto el campeón


Ha valido la pena el madrugón y he podido ver una nueva victoria de Fernando Alonso. El final de esta temporada del campeonato está poniendo a nuestro campeón en su sitio y la pena es no haber contado con este coche desde el principio ¡Al menos nos da la esperanza para el año que viene!
La pena es que ganará Hamilton ¡Qué manía le tengo!

divendres, 10 d’octubre de 2008

Nanas de la cebolla


Miguel Hernandez escribió esta nana al recibir en la cárcel una carta de su mujer en la que le decía que su hijo sólo comía pan y cebolla.
Dos de los hombres que mas me emocionan en una única entrega.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Paul Auster


L'altre dia Paul Auster va estar a Barcelona per presentar el seu nou llibre "Un hombre en la oscuridad" (no sé com l'han traduït al català, ho hauré d'esbrinar"). De l'obra de Paul Auster es poden dir moltes coses, jo he de dir que he anat perdent l'interès perquè la fascinació de les primeres novel·les que van caure a les meves mans, he passat a pensar que la resta són més del mateix i alguna no me l'he pogut acabar. Segur que molts i moltes de vosaltres no hi esteu d'acord, m'hi trobo sovint

El que no m'ha deixat de fascinar és el personatge. M'encanta aquest home tan polifacètic i creatiu i la seva capacitat de reflexió. Com no, compartim certa sintonia política i no puc deixar d'estar d'acord amb ell en que als Estats Units "s'està lliurant una guerra civil però no amb bales sinó amb idees i amb paraules". El que no pot deixar de sorprendre'm és que el 60% de la ciutadania nordamericana cregui que Déu va crear el món en 6 dies... Si us plau, si us plau! Necessitem un canvi i encara que no estic segura ja que a mi m'agradava Hillary... Tots i totes amb Obama!!!! (però no estic segura si ell està entre el 60% aquest)

dilluns, 6 d’octubre de 2008

La custodia compartida, el SAP y las falsas denuncias

Revisando una de mis webs de referencia, Dones en Xarxa, he encontrado un artículo de Consuelo Barea muy interesante sobre la custodia compartida, el Síndrome de Alienación Parental y las falsas denuncias de las mujeres hacia los hombres.
Estoy muy de acuerdo con lo que ella expone. Yo soy de las afortunadas que comparten la custodia porque mi hija tiene un padre que ha sido corresponsable en su crianza y porque somos capaces de entendernos, pero significa un trabajo diario para los dos. Por eso la defiendo pero soy realista en la dificultad que supone para muchas ex-parejas.
Sobre el SAP y las denuncias falsas no me extenderé mucho creo que es mejor que leáis el artículo que os refiero ya que lo explica estupendamente.

diumenge, 5 d’octubre de 2008

...I el dimarts manifestació


Avui hem fet la botifarrada contra la directiva europea de les 65 hores. En la meva opinió un éxit ja que ha vingut força gent i crec que hem fet prou soroll... Però espero que el dimarts a les 18.30 a Via Laietana cantonada amb Jonqueres ens hi trobem més gent per alçar el NO a la directiva. Si ho pensem bé, significa la possibilitat de treballar més de 10 hores diàries, 6 dies a la setmana. Per a què? Us hi espero a totes i tots.

Ah! Avui he tingut la sort de conèixer al Garmir i la Bruguers i m'he retrobat amb el Francis i l'Annabel. Gràcies pel vostre recolzament!!! (no penjo la foto que ens hem fet perquè és un record personal).

dijous, 2 d’octubre de 2008

La bona notícia del dia

Estarem tots i totes d'acord que la notícia del dia per Catalunya ha estat l'acord dels partits de govern (PSC, IC i ERC) amb el principal de l'oposició (CiU) per una resolució de finançament. Crec que resulta imprescindible per mantenir la força, anar de la mà en aquest tema i aquesta resolució ens dóna força com a país.
Espero que aquesta resolució sigui nòmés l'inici i acabem amb una proposta conjunta i que CiU se centri més en tot allò que ens uneix, com diu el conseller Castells.
Bé, aquesta no és l'única bona notícia, el Barça va guanyar ahir i el Sevilla està guanyant en aquests moments.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Cita del mes de setembre

"Els amics no són ni massa ni pocs, sinó els suficients"
Hugo von Hofmannsthal.Escriptor austríac.

dilluns, 29 de setembre de 2008

I'm walking on sunshine

"Ahora camino sobre la luz del sol, whoa oh Camino sobre la luz del sol, whoa oh Camino sobre la luz del sol, whoa oh Y hacerlo se siente bien Y hacerlo se siente bien..."

diumenge, 28 de setembre de 2008

Nunca olvidaré esos ojos


Botifarrada contra les 65 hores

S'ha organitzat una botifarrada popular en protesta contra la directiva europea de temps de treball, més coneguda com la directiva de les 65 hores. Ja vaig escriure fa un temps sobre el que suposa aquesta proposta de directiva.
Si voleu venir estarem el diumenge 5 a les 13.00 a l'Avinguda Mistral amb Rocafort. El preu del tiquet és de només 2 euros i si no voleu botifarra veniu a fer "bulto".
Us esperem!!!

dimarts, 23 de setembre de 2008

Dos noticias que me llaman la atención

Parece ser que con la crisis ha bajado el índice de divorcios ¿Discutimos menos porque nos preocupa mas la hacer la lista de la compra? ¿Nos importan menos los problemas conyugales porque tenemos otras cosas en las que pensar? En el artículo que he lincado hacen una larga reflexión sobre el tema. Yo creo que muchas parejas no pueden dar el paso al divorcio porque no se lo puede permitir. Conozco un caso en el que han decidido continuar viviendo juntos pero ni se hablan ¡Buf! No puedo ni imaginarme como debe ser compartir piso en esa situación.
Otra noticia la he encontrado en El Pais: "Los hombres machistas ganan mas dinero" ¡Lo que nos faltaba! Ahora tambien tienen les damos razones económicas para que sean machistas. Si hace unas semanas justificábamos la infidelidad masculina porque la provocaba no se que gen, ahora les decimos que si son tradicionales en la organización familiar (mujer en casa y hombre que trabaja) pues nos va a ir mejor económicamente¡Ah! El motivo es que los hombres que son más partidarios de la igualdad entre géneros están más dispuestos a ganar menos a cambio de disfrutar más de los suyos en cambio las parejas más tradicionales el reparto de papeles hace que el hombre se dedique a su carrera profesional sin hacer concesiones a la vida familiar ¡Oye! Pues me quedo con que mi pareja disfrute de su familia, yo pueda desarrollarme como persona además de madre y pareja y que mis hijos puedan disfrutar de su padre y de su madre y no sólo de uno de los dos

dimecres, 10 de setembre de 2008

Fahrenheit 451

Los que habeis leído alguna de mis opiniones podeis imaginar que Sarah Palin no representa para nada los valores que yo defiendo. Pero hoy leyendo El Pais me he encontrado con un artículo de Elvira Lindo que no os debeis perder. Parece ser que esta señora además de reina de la belleza, luchadora pro-pena de muerte y antiabortista (lo del derecho a la vida es un tema complicado), etc, etc... es una bombera.
Sí, sí... una bombera pero no de las que apagan fuego sinó de las que incendian libros ¿Recordais el maravilloso libro y gran película de Truffaut, "Fahrenheit 451"? Sí, esa historia en la que se quemaban los libros porque eran peligrosos. Pues esta señora, cuando era alcaldesa, quiso retirar libros de la biblioteca pública, entre ellos mi querido "Matar un ruiseñor".
¡Y esta señora tiene muchos números de ser vicepresidenta de Estados Unidos! Espero que haya una epidemia de cordura en los USA y no ganen los republicanos, aunque no lo tengo nada claro. Yo creo que si había una posibilidad demócrata era Hillary Clinton y no Obama.
¡Ah! No os perdais las muñecas Palin...


dimarts, 2 de setembre de 2008

Festa major a Sabadell

La tornada al treball a Sabadell es fa més suau perquè arribem i ens trobem amb la Festa Major. Aquest any la guanyadora del concurs de cartells ha estat la Velia Bach. Es maco, eh?
El programa? Ui, massa cosa per explicar. Millor us ho mireu a la web de l'Ajuntament i, si voleu, podeu rebre la informació al mòbil. Som així de moderns!
Us faig cinc centims. Tenim concerts (Lax'n Busto, La troba Kung Fu, Peret...), passejades per la ciutat, exposicions, curses, castellers, etc...
Ens feu una visita?

dijous, 21 d’agost de 2008

Tres dies a Saragossa


He anat a veure l'Expo. M'ha agradat. Hi ha de tot, evidentment no pots esperar que tot sigui una meravella però en general m'ha semblat bé. Crec que aporta informacions de molt interès sobre l'aigua i els problemes que genera la seva manca, la contaminació, el canvi climàtic, la mala gestió i, sobretot, la fortuna que tenim les persones que podem obrir una aixeta i, màgicament, raja aigua. He sortit amb una mica de sentiment de culpabilitat perquè utilitzo més aigua de la que necessito i de ràbia per la mala gestió que estem fent les persones del nostre planeta.
A l'Expo hi ha pavellons molt treballats i d'altres que, només, són una mostra turística del país però crec que val la pena anar-hi. Teniu temps fins el 14 de setembre!!!
Ah! Gràcies Brie pel teu post sobre l'Expo ens va anar d'allò més bé.

dilluns, 11 d’agost de 2008

Estamos de vacaciones...


Por el momento no nos hemos ido muy lejos pero estamos descansando y disfrutando mucho. Hace cuatro años que no disfruto de unas vacaciones de mas de 10 días y estaba deseando que llegaran. No he desconectado del todo porque no he pasado mas de tres días seguidos fuera de casa pero me lo estoy pasando muy bien con Paula. Aquí os dejo un recuerdo desde Blanes. Tambien hemos estado en Port Aventura donde nos encontramos con alguna buena amiga bloguera ¿eh, Carme? y nos hemos refrescado de lo lindo en el Grand Canyon.

divendres, 1 d’agost de 2008

Cita del mes de juliol de 2008

"Lliçons de català les que calguin, de lliçons de catalanisme, cap ni una" José Montilla. President de la Generalitat i Primer secretari del PSC

dilluns, 21 de juliol de 2008

Declaració de Principis del PSC


Nosaltres, dones i homes socialistes de Catalunya, reunits en Congrés, en el 30è aniversari de la fundació del PSC, volem reafirmar el nostre compromís amb els ciutadans i les ciutadanes del nostre país i del món, adoptant la següent

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

El socialisme, com a moviment polític i social, va expressar des dels seus orígens, en l’inici de la revolució industrial, el rebuig i la lluita contra el sistema capitalista que degradava l’ésser humà, el privava de la seva dignitat i condemnava una gran majoria de persones a la misèria i a l’explotació.

També des dels seus inicis el moviment socialista va generar un poderós corrent del pensament polític en la lluita per l’emancipació de la classe treballadora, que té les seves arrels en l'humanisme, en la filosofia de la Il•lustració i en els principis que van inspirar la Revolució Francesa. Un corrent ric i divers fruit de les moltes aportacions que comparteixen la voluntat de lluitar contra l’exclusió i l’opressió d’un capitalisme sense regles i la determinació de construir una alternativa justa, lliure i igualitària en l’ordre econòmic, social i polític. Un corrent de pensament no dogmàtic i plenament respectuós amb les creences personals de cadascú.

Els homes i les dones socialistes de Catalunya som hereus d’aquesta tradició de lluites obreres i populars, desenvolupades a través dels cercles i les societats obreres i pageses, els ateneus populars, els sindicats i el moviment cooperatiu, i fem nostres els seus principis de republicanisme i federalisme així com els seus combats per la llibertat, la democràcia, la igualtat i els drets de ciutadania.

La nostra acció es realitza a Catalunya, una nació amb un territori, una llengua, una cultura i una història pròpies que configuren una comunitat nacional, de la qual formen part tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb independència del seu origen i la seva llengua materna. Continuadors del moviment socialista i del catalanisme progressista, els homes i les dones socialistes de Catalunya, des de la nostra vocació internacionalista i solidària amb tots els pobles del món, afirmem que la lluita pel socialisme i per la llibertat nacional de Catalunya són objectius inseparables del nostre projecte.

Som socialistes perquè volem construir una societat basada en la realització plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat i pau. Aquests valors són per a nosaltres indestriables, conformen la nostra ètica personal i la nostra manera d’entendre el món, guien la nostra acció i es contraposen als privilegis, les desigualtats i l’individualisme insolidari. No ens sotmetem a una societat regida només per criteris de mercat on els drets siguin considerats mercaderies. La força de l’economia de lliure mercat ha de ser compensada per regles que garanteixin les llibertats, la preservació dels interessos col•lectius, la prevalença de la justícia i la solidaritat, l'esforç permanent per eradicar la fam, la pobresa, l'exclusió social i la guerra, per reduir les desigualtats socials i els desequilibris territorials, per assegurar el progrés econòmic, la sostenibilitat i el respecte a la democràcia i els drets humans en tots els països del món.

Estem convençuts que un món millor és possible. Un món en què les persones gaudeixin dels mateixos drets i d’una igualtat real d’oportunitats. Un món en què res no sigui jutjat pel seu preu, sinó pel seu valor, i una societat en la qual cada persona tingui cobertes les seves necessitats i aporti segons les seves possibilitats.

Som socialistes perquè perseguim tant la plenitud individual com el progrés col•lectiu de la societat, amb la vocació d’eixamplar i aprofundir les conquestes de l’Estat del Benestar. Una societat en què el progrés científic i tècnic i el desenvolupament econòmic siguin instruments per al desenvolupament social, cultural i individual. Una societat en què ningú se senti discriminat o marginat per raons d’origen social o ètnic, sexe, estat físic o mental, orientació sexual, religió o idees polítiques. Una societat basada en la cultura de l’esforç i del treball que practiqui la solidaritat intergeneracional. Una societat laica, lliure de dogmatismes, respectuosa de les creences religioses de cadascú, i de la llibertat de no tenir-ne. Una societat activa, crítica i participativa, compromesa amb un teixit associatiu actiu i solidari.

Som catalanistes perquè volem la llibertat i l'autogovern de Catalunya per construir una societat oberta, avançada, inclusiva, capaç d'unir en un mateix projecte a persones de procedència diversa. Afirmem la nostra realitat nacional, cultural i lingüística, plural i dinàmica, que ratifica el seu compromís quotidià amb la llengua i la cultura catalanes. Un compromís plenament compatible amb el respecte a la llengua castellana que forma part també del nostre patrimoni cultural.

Som federalistes perquè volem promoure un projecte compartit entre els pobles d'Espanya a partir del respecte a la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l'Estat.

Som municipalistes perquè el nostre projecte, que és radicalment democràtic, promou l'aplicació dels principis de proximitat i subsidiarietat en favor d'uns poders locals forts i eficaços en la defensa del progrés, la qualitat de vida i els interessos de les seves poblacions.

Som europeistes perquè perseguim la construcció d'una Europa unida políticament que impulsi un model social que ofereixi oportunitats i cohesió en el món de la globalització. Una Europa que sigui un factor de pau i desenvolupament en el món i que impulsi mecanismes de governança i regulació mundials capaços de limitar els estralls d’un capitalisme desregulat que genera desigualtats creixents i malbarata els recursos del planeta.

El projecte dels i de les socialistes de Catalunya, de vocació majoritària, es caracteritza per la voluntat de governar el nostre país amb eficàcia i rigor per tal d’assolir una Catalunya més lliure, més pròspera, i més justa. Un projecte amb la voluntat de convertir-se en el marc central de referència del catalanisme. Un projecte que afirma que Catalunya ha de poder exercir plenament el seu autogovern en el marc d’un Estat federal i d’una Europa unida.

Els homes i les dones socialistes de Catalunya proclamem els compromisos que ens identifiquen i que volem compartir amb tots aquells i aquelles que vulguin construir una societat millor:

1. Som demòcrates i posem les persones, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets, la seva plena capacitat de controlar la pròpia vida i de desenvolupar el seu potencial, en el centre de les nostres propostes i les nostres polítiques. Defensem l’Estat de dret, el principi de legalitat, el principi de responsabilitat i el compromís cívic i polític.

2. Som progressistes i d’esquerres, gent compromesa amb el món del treball, i volem promoure una política de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de l’espai públic, la justícia social, la igualtat i el bé comú.

3. Som catalanistes i volem afirmar una Catalunya capaç de forjar el seu futur des de cada municipi i cada territori, en el marc d’una Espanya i d’una Europa federals.

4. Som europeistes i volem impulsar la construcció de la Unió Europea, oberts al Mediterrani i al diàleg de cultures i civilitzacions, amb una visió global i mundial dels problemes i de les solucions, conscients de la transcendència dels reptes que suposen el canvi climàtic, les migracions i el terrorisme internacional.

5. Som feministes i ens comprometem a que ambdós gèneres comparteixin, a parts iguals, la feina i l'oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa. Volem fer de la igualtat i de la llibertat de totes les opcions personals una conquesta permanent.

6. Som ecologistes i volem protegir el nostre entorn comú mitjançant polítiques de desenvolupament sostenible que assegurin el progrés econòmic i el benestar per a tothom. Estimem la terra, el paisatge, el nostre patrimoni i els recursos naturals.

7. Som gent solidària i volem combatre la fam, la pobresa, l’explotació, l’analfabetisme i la malaltia a tot el món. Fem de la fraternitat un principi que inspira la nostra acció.

8. Som gent de pau i volem promoure la seguretat, el control dels armaments i la resolució pacífica dels conflictes com a esperança d’una vida millor per a la humanitat i per a les generacions futures.

9. Som gent emprenedora i volem impulsar la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat responsable socialment, que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones.

10. Som gent apassionada per la cultura i apostem per la creativitat, les noves tecnologies de la informació, la societat del coneixement i de la comunicació, i per una educació pública de qualitat per a tothom.

Aquests són els compromisos que assumim les dones i els homes socialistes en el segle XXI.

Orgull


Sí, em sento orgullosa del meu partit i del meu primer secretari, Jose Montilla. He estat delegada al que es preveia com el "Congrés més avorrit de la història del PSC" segons alguns mitjans de comunicació. Potser cal esperar que tots els congressos siguin fraticides però he de dir que no cal que sigui així per debatre i construir i el que hem celebrat aquest cap de setmana ho demostra. Hem representat a la Catalunya que sap on va. No faré un resum de les discusions de les ponències perquè trobareu la informació a la web del PSC però hem treballat molt.

Vaig ser espectadora del millor i més contundent discurs que mai ha fet un primer secretari del PSC a un Secretari General del PSOE, un President de la Generalitat a un President del Govern espanyol. Ahir vaig escoltar al Montilla que jo esperava, el que jo deia que existia però poca gent em creia. Per totes aquelles persones que ho dubtaven: Ahir Montilla va parlar clar i català! I si voleu llegir el seu discurs no heu de fer més que clicar aquí.

Felicitats al nou equip de companys i companyes que ens dirigiran els propers anys i des d'aquí un petonàs pels que marxen, especialment per la meva amiga Lourdes Muñoz. Gràcies per tot!

dimecres, 25 de juny de 2008

No a les 65 hores



Perquè no podem renunciar a allò pel que tant s'ha lluitat
Perquè si ara treballem 60 hores quan la jornada laboral màxima internacional és de 48. Què passarà demà?
Perquè no podem permetre que les condicions de treball tornin a pactar-se de manera individual ja que, com sempre, perd la part més feble. Davant la necessitat renunciem a la llibertat personal.
Perquè si uns països l'adopten i d'altres no, la divergència en el marc de les relacions laborals provocaria greus diferències entre els treballadors i treballadores de la Unió Europea.

dilluns, 23 de juny de 2008

Ole, ole y ole


Ahir a la nit vaig patir molt. Pensava que la fortuna ens donaria l'esquena de nou però aquests nois ens van tornar la confiança. Sóc una aficionada poc tècnica. No puc fer una anàlisi del partit, ni dels jugadors com podreu trobar a altres blocs però crec que puc afirmar que ahir Espanya va jugar com mai i que Itàlia no comptava amb la sort que l'ha acompanyat durant aquest campionat i es va fer justícia.
ENHORABONA!!!!!!!

dilluns, 16 de juny de 2008

Miembras, teléfonos y otros desastres


La pasada semana estuvo repleta de comentarios sobre la primera comparecencia de la ministra Aído en el Congreso de los Diputados. Se ha derrochado tinta en ponerla en ridículo. Los machos mayores del reino han afilado sus lenguas para ir a por ella pero me encantó comprobar que no se amilana y que defiende su forma de hacer.
Estoy de acuerdo con usted, Sra. Aído, es una respuesta machista y yo añadiría que estas intervenciones tan duras y el esfuerzo por tirar por tierra su prestigio e imagen significa que estamos tocando algo de las estructuras y hay quien se empieza a asustar. Unos porque representan la derecha mas intransigente y otros porque empiezan a notar cambios en su pequeño universo reduccionista y unilateral en el que los hombres pueden decir todas las chorradas que les de la gana sin que nadie les diga nada.
Si quereis una versión decente de la intervención que antes os comentaba en el Congreso, visitad el blog de mi amiga y diputada al congreso Lourdes Muñoz.

Pues eso... que hay mas cosas que hacer

dimecres, 11 de juny de 2008

250 millons de dones a la UE. Cap d'elles és bona?

La foto dels liders de la Unió Europea és clarament masculina des de la seva constitució. Si vols que es compti amb les dones clica aquí i recolza la iniciativa endegada per l'eurodiputada socialista Christel SCHALDEMOSE

divendres, 6 de juny de 2008

Cita del mes de maig

"Una bona part dels homes no té més vida interior que la de les seves paraules, i els seus sentiments es redueixen a una existència oral"
Pedro Calderón de la Barca
Poeta i dramaturg espanyol

dijous, 29 de maig de 2008

El resultado de la caza de brujas

Interesante esta entrevista que se ha publicado en el Diari de Sabadell. Una pareja a la que le descubren en el octavo mes de embarazo que su bebé tiene una grave malformación y su periplo para abortar. Llamativo el comentario sobre la saturación de los hospitales parisinos, llenos de españolas que no pueden hacerlo en nuestro país ¡No me extraña dadas las últimas cazas de brujas en diferentes clínicas!
¿Hasta cuando?

dimecres, 21 de maig de 2008

Maria Rosa


Maria Rosa va ser assassinada ahir pel seu ex-marit. Bé! Només havia passat un dia des que va signar l'acord de divorci. Vivia a Sabadell, tenia 39 anys i dues filles de 8 i 11 anys. El seu assassí s'ha intentat suicidar però no ho ha aconseguit. Un recurs habitual en aquests tipus de casos i que en poques ocasions acaben aconseguint. No sé com es pot ser tan poc hàbil per matar-se i tenir tanta efectivitat per matar a les altres!

M'estic autocensurant. Escric però moltes paraules es queden al meu cap perquè estan sorgint de la ràbia i no és el que vull. Tampoc sé què vull explicar en aquest post. En realitat estic molt cansada. Des d'ahir a la tarda he estat treballant en aquest cas. És la meva feina. Jo no treballo directament amb dones que pateixen maltractaments però en aquests casos extrems he d'intervenir i és quan et preguntes què més podem fer? Avui algú ha parlat de fracàs social, una mica d'això hi ha avui al meu cor. Però també hi ha una esperança ja que, gràcies al treball de moltes professionals i l'esforç de moltes entitats de dones la societat ha avançat en el reconeixement d'un problema: la violència de gènere i les institucions s'han implicat en la seva erradicació.

Normalment visc la meva feina amb il·lusió, optimisme... encara que també sóc una persona pragmàtica i realista però avui no he pogut deixar de sentir-me cansada quan he anat a veure a la família de Maria Rosa i la seva mare, mirant-me als ulls, m'ha preguntat "¿Qué está pasando? ¿Por qué se están volviendo locos" i jo no he pogut respondre.
Demà a les 19.00 h. concentració silenciosa a la Pça. Sant Roc de Sabadell

dissabte, 17 de maig de 2008

De nuevo el derecho a decidir

Durante los últimos meses se ha hablado bastante del aborto y ya sabéis que yo estoy a favor de su despenalización. Por eso hago esta entrada para dar soporte a la iniciativa de un grupo que recoge adhesiones a una carta a la ministra, Bibiana Aido, solicitando una revisión de la legislación actual. Si queréis participar podéis clicar aquí.

dijous, 15 de maig de 2008

Sentència del Tribunal Constitucional

Finalment ja tenim una resposta i el Tribunal Constitucional recolza la Llei Integral contra la Violència de Gènere i, per tant, la consolidació dels drets de les dones. Ara ens resta continuar desenvolupant aquesta llei per tal d'avançar en l'erradicació de la violència. Us faig un link a les declaracions de Lourdes Muñoz, Diputada al Congrés i Secretària de la Dona del PSC.

dimecres, 14 de maig de 2008

Marianne Williamson

(Este texto es de Marianne Williamson, no tengo mucho tiempo para escribir pero creo que tambien puedo compartir textos que otras amigas comparten conmigo. Gracias Annabel)

Ser mujer hoy es algo experimental e inseguro, algo que se define por lo que no es más que por lo que es.
Para algunas mujeres no representa ningún problema.
Se han elevado por encima de las proyecciones y los malentendidos de la sociedad y ahora vuelan más alto que las nubes.
La mayoría, sin embargo, se han encontrado con resistencias tan grandes mientras trataban de llegar al cielo, que se les han caído las alas y ya no lo intentan.
Mientras siga siendo así, toda la humanidad, no sólo la mitad, verá obstaculizado el viaje a su destino cósmico, un sitio lejano, muy lejano, un lugar tan profundo dentro de nosotros que apenas hemos divisado las murallas que lo rodean.
Cuando una mujer se adueña de su naturaleza apasionada, permitiendo que el amor inunde su corazón, sus pensamientos se hacen cada vez más libres, intensos y hermosos. Sus esencias fluyen. Su corazón se expande.
Se ha librado de las muletas y las concesiones.
Ha vislumbrado el reino encantado, los vastos dominios mágicos de la Diosa que hay dentro de ella.
Aquí todo se transforma y hay un propósito: que el mundo vuelva a engendrarse en toda su gloria y todo su esplendor. Cuando las mujeres conciben su auténtica identidad, ocurre un milagro y la vida a nuestro alrededor empieza otra vez.
Y así es.
Y ocurre el milagro.

dijous, 1 de maig de 2008

Cita del mes d'abril

"La millor manera de lliurar-se de la temptació és caure en ella"
Oscar Wilde.
Escriptor britànic.

Palabras para Julia




de José Agustín Goytisolo

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

dimecres, 23 d’abril de 2008

Sant Jordi


Malgrat el meu mal d'esquena, he pogut fer una escapada i comprar algun llibre... Sí, tinc aquest mal costum i cada any per Sant Jordi compro alguna novel·la. Aquest any el darrer de l'Eduardo Mendoza. Sóc fan. M'he llegit quasi tot el que ha escrit i, cada llibre em sorprén. Quan tingui temps i me'l pugui llegir us el comentaré. Pel moment us faig un link a la seva web.
També m'han regalat el darrer premi Ramon Llull, "Lúltim Patriarca" de la Najat El Hachmi, una novel·la que m'atrau. Es tracta d'un conflicte generacional amb perspectiva de gènere i el rera fons de la immigració i el xoc de cultures.
Per la Paula un parell de contes de la Lola Casas. Si teniu alguna criatura a casa, us recomano que li compreu "Ernest" us agradaran les il·lustracions d'en Gusti i el relat de la Lola.

dijous, 17 d’abril de 2008

Viejos chicos reprimidos

Feu una ullada a aquest article de la Cristina Fallarás, avui al diari ADN. És per continuar parlant de tot aquest enrenou que s'ha muntat a partir del nomenament de les ministres. Em passa com a tu, Cristina, ni em molesta, fins i tot em fa riure...

Portada de hoy


Me encanta la portada de El Periódico de hoy. Supongo que todos los comentarios machistas que están cayendo estos días nos dan la razón a las que seguimos luchando por los derechos de las mujeres ¡Chicas, vamos por el buen camino!

dimecres, 16 d’abril de 2008

Lo que dice el Fiscal.


¿Lo habéis oído? La mujer asesinada la semana pasada en Alovera estaba protegida porque vivía con un militar (que tambien fue asesinado). Lo dice el Fiscal jefe del Tribunal Superior de Justicia de Castilla-La Mancha (El País)
¿Qué os parece? Yo no se como tomármelo ¿Esto quiere decir que tenemos que buscarnos novios preparados para que nos vayan salvando de los posibles salvajes que nos podamos encontrar? ¿Que nos compremos pistolas? ¿Que cada una tire por donde le de para sentirse segura? ¿Que el Estado no debe velar por nuestra seguridad? Creo que, simplemente, este señor no sabe por donde salirse del tema ¿Que tal si asumimos el error?
Mientras tanto en El Periódico hacen una encuesta, la pregunta: ¿Cree usted que había que crear el Ministerio de Igualdad? Yo creo que ante las cosas que van pasando la respuesta es obvia... Pero parece que no porque esta ganando el NO. Por favor entrad a votar (clica aquí)

Bibiana, qué faenón te espera!!!!

Un dia especial


Sí, per moltes dones avui és un dia especial. Per unes perquè hem treballat molt per aconseguir la fita i per a moltes més perquè a partir d'avui les coses canvien. Em refereixo a que, avui, s'ha aprovat per unanimitat la "Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista" al Parlament de Catalunya. Us diré que la llei ha estat elaborada amb la participació de moltes dones que, des del moviment associatiu, han aportat la seva experiència i saber, i per especialistes de l'àmbit.
Avui ens hem emocionat al Parlament, erem moltes i ens hem sentit part d'aquesta llei, ha estat un d'aquests moments en els que m'hauria agradat tenir allà, amb nosaltres, a alguna d'aquestes persones que veuen la política com una cosa molt aliena a la seva vida perquè hauria vist que la política, els parlaments, les lleis, són properes.
No entraré a comentar les intervencions del portantveu del Grup Mixt (Ciutadans per Catalunya) ni el de la diputada Montserrat Nebrera del PP, no em ve de gust. No entenen el fons de la llei ni el que significa. Si algú té interés estic segura de que podran trobar comentaris a "Dones en Xarxa", la seva presidenta, Gemma Lienas, estava al meu costat o llegir la transcripció de la sessió al lloc del Parlament.
Espero que la Carme Sánchez em faci arribar la foto de grup, ens em fet amb algunes companyes allà pel moment en conformaré amb la que s'ha penjat a la web del Parlament. Em trobeu? (una pista, ara sóc rossa)

dilluns, 14 d’abril de 2008

Notícies d'avui.

He trobat dos articles d'interés avui als diaris. Anem per parts i els comentem. L'ordre no vol significar cap importància, simplement és el mateix en el que les he trobat.
La primera és un article d'opinió sobre la maternitat de la Ministra Chacón. Farà o no farà ús del seu permís de maternitat? Probablement haurà d'aguantar opinions de tothom i jo donaré la meva: crec que hauria d'exercir el seu dret que ens ha costat molt tenir-ho. També sóc una defensora de que el pare ha de comptar amb els seus drets com a tal i que cal compartir les obligacions parentals/marentals. Jo no crec que la cartera de ministra de defensa sigui incompatible amb un permís de maternitat. Llegiu el diari El Pais, us faig un link a l'article que també fa una comparació entre el valor de la conciliació quan l'exerceix un home o una dona i algunes estadístiques d'interés.
Un altre article és la columna de Lucía Etxebarria al diari gratuït ADN, ens parla de les dones als mitjans de comunicació, curt i directe... Compteu les fotos de dones i les d'homes a qualsevol diari i quan ja estiguin comptades mireu el tipus de dones i el tipus d'homes fotografiats... No us adelanto res més, cliqueu aqui i vosaltres opineu...

Per a les noves ministres i totes aquelles dones que estan als estels


Hem d' aprendre les lliçons de les dones que comparteixen amb generositat les seves oportunitats, la seva influència, el seu poder i la seva bona voluntat.
Al cim hi ha lloc per a totes. Cap de nosaltres podrà arribar a la cúspide i quedar-se allí a menys que totes hi arribem i ens hi quedem. Si tenen èxit solament uns casos aïllats, el món professional seguirà sent un terreny insegur per a les dones.... Hem de fer el que puguem per ajudar a altres dones a arribar a les estrelles. Mai no pot haver-hi massa dones glorioses, massa reines, massa èxit.
.......
Avui en dia es parla molt de si una dona pot tenir-ho tot.
El problema no és tenir-ho tot, sinó rebre-ho tot.
Donar-nos permís per tenir una vida plena que ens han negat durant segles...
Mentre es consideri poc femení tenir grans aspiracions... no participarem en el banquet de la vida, sinó a un senzill dinar. Es ridícul per que el mon perd quan les dones viuen a mitges....
Per alguns homes és possible que una dona gloriosa representi una gran amenaça, però cada vegada menys. Els homes estan canviant i junts eixamplem el camí de les oportunitats per a tothom

(El valor de lo femenino, M Williamson)
(*) Aquest escrit me l'ha fet arribar la meva amiga Annabel. Gràcies.

dissabte, 12 d’abril de 2008

Un mes sense escriure

Ja ho sé. He estat un mes sense escrire al bloc. No passa res. No podia. Tenia més coses a fer i a més la grip m'ha atacat amb una força desmesurada una bona part del mes de març.
Han passat força coses aquest mes. No és qüestió de fer avui un resum així que donarem per perduda la possibilitat i començarem avui de nou.
Què tal el nou govern? Doncs estic contenta. És un govern paritari amb més dones que homes (espero que també a la resta del govern, companyes i companys). Tenim Ministeri d'Igualtat! Molt bé, tenim molta feina a fer. Dos ministres catalans. Enhorabona Chacon i Corbacho! I la primera dona ministra de defensa. Estem fent història! Crec que s'incorporen noves cares a les ja incorporades en la darrera remodelació i no crec que es pugui dir que és de continuitat com ja he sentit.
Bé, ja anirem veient. De moment, molta sort i pels ministres que marxen: gràcies.

Cita del mes de març 2008

"Renunciar a la meva passió és com estripar amb les meves ungles una part viva del meu cor."
Gabriele d' Annunzio. Escriptor italià.

dimarts, 11 de març de 2008

Estatus de víctima

Vagi per endavant el meu condol per la mort d'Isaias Carrasco. Vull dir que jo mateixa vaig fer un post sobre el seu assassinat. No és la meva intenció ferir a ningú. Només vull fer una comparació.
Isaias va ser la primera víctima de la banda terrorista ETA (i espero que la darrera)aquest any. Tothom ha sortit al carrer, les portes dels ajuntaments han estat l'escenari d'actes de repulsa i, evidentment, el terrorisme ha tornat a ser una de les principals preocupacions de la ciutadania. Durant els darrers 4 anys han mort 5 persones víctimes d'ETA.
Aquest any ja portem 17 dones assassinades, víctimes de terrorisme masclista (i no puc comptar quantes durant els darrers 4 anys). L'altre dia llegia que, segons el CIS,la violència de gènere l'any 2004 era el cinqué problema que més preocupava a la ciutadania espanyola. El novembre de 2007 és el desé. Què passa? Ens hem acostumat? Pensem que amb la Llei Integral contra la violència de gènere en tenim prou? Entenc que és una altra conseqüència de l'androcentrisme de la nostra societat que fa del terrorisme un problema polític però deixa la violència de gènere en l'àmbit privat.
Sobretot vull que s'entengui que estic d'acord en les mobilitzacions contra ETA només demano que es faci el mateix quan s'assassini a una dona perquè també és un problema social si mirem les estadístiques.
També vull agrair que en aquesta campanya s'hagi parlat més dels drets de les dones i que quan li van preguntar a Rodriguez Zapatero a l'entrevista de l'altre dia a Telecinco va posar com a prioritat més polítiques per promoure la igualtat.
Malgrat això demano que l'estatus de víctima sigui el mateix per tothom.

diumenge, 9 de març de 2008

Día D

Hoy no he podido hacer de interventora. En esta ocasión ha pesado mas mi papel de madre y me he quedado en casa. Paula está con gripe y el día se presenta largo. Se me hace extraño. Desde que empecé a militar en el PSC en el año 1988, no me he perdido casi ninguna jornada electoral al pie del cañón, ya sea en el colegio electoral o trabajando desde la agrupación. Hoy preveyendo que no pudiera estar en una mesa electoral tenía previsto hacer el reparto de comida a los compañeros y compañeras.
Sólo pretendo hacer una reflexión sobre lo que se mueve para que todas y todos podamos ejercer nuestro derecho al voto. La policía, los/las conserges de los espacios públicos, el personal de Correos, las personas de los juzgados, los/las trabajadoras de diferentes instituciones (ayuntamientos, estadística,...),las personas que están en las mesas y los/las representantes de los partidos políticos. Es un día grande y bonito. Excepto algunos casos en que encuentras personas que te ponen difícil la tarea.
Es verdad que da pereza pero, al final te sientes bien por haber colaborado. Sobretodo si el resultado te es favorable, jejejeje...
Bien, aquí queda este pequeño reconocimiento para todas las personas que hoy están al pie del cañón.

dissabte, 8 de març de 2008

Todos y todas somos Isaías

Me acaban de recordar una frase de Pablo Iglesias: "Los socialistas no se entierran, se siembran".
Mas de treinta años despues en España se sigue fusilando.

diumenge, 2 de març de 2008

Cita del mes de febrer 08

"No hi ha cura per a l'amor, però l'amor ho cura tot"
Leonard Cohen. Poeta, novelista i cantant canadenc.

dilluns, 25 de febrer de 2008

Zapatero o Rajoy


Para mi ganó José Luís Rodríguez Zapatero y coincido con la mayoría por lo visto. Creo que Rajoy perdió cuando dijo que Zapatero había "agredido a las víctimas del terrorismo".
De todas formas creo, tambien como la mayoría, que no ha sido un debate natural sinó completamente encorsetado y previsible. Supongo que el próximo lunes viviremos un debate completamente diferente, lo de ayer fue una toma de contacto.
¡Ah! Rajoy, pongo una foto de un bonobus para que se familiarice. Hay que tener en cuenta que el formato cambia según la ciudad.

Qui és qui en igualtat

Felicidades Javier


El lunes de la semana pasada fui a ver "No country for old men". Me gustó. No es una película sencilla, ni mucho menos. Ninguna de los Coen lo es, aunque pueda parecerlo.
Es violenta, sí, pero con contenido, mensaje, moraleja.
Bardem es un psicópata y lo borda. Tommy Lee Jones, un buen hombre. Josh Brolin, un buscavidas. Woody Harrelson, uno de los malos pero cae bien... Todos estupendos. No os explicaré la película pero si os recomiendo que la veais en inglés ¡Hay que recompensar el esfuerzo de Bardem!

dimarts, 19 de febrer de 2008

Hip Hop amb perspectiva de gènere

Picasso y Antonio López


Aquest cap de setmana he anat a Madrid. Volia veure l'exposició de Modigliani però era impossible si no portaves les entrades comprades amb suficient antelació.

Malgrat això, no penseu que no vaig aprofitar el viatge i vaig tornar a visitar el Centro de Arte Reina Sofia. N0 havia vist l'ampliació i si ja abans no podies acabar la visita, ara impossible. Una exposició múltiple de Picasso (quatre èpoques diferents), una sobre la nit espanyola i la permanent.

Com no, el Gernika, que és igual els cops que hagis anat a veure'l, et continua deixant bocabadat i un quadre que em va fer mirar detenidament una bona amiga meva, un paissatge de Madrid d'Antonio López. No us el perdeu si hi aneu... jo no he pogut trobar la imatge a internet. Una llàstima! No vaig trobar la llàmina ni li puc fer foto...

Como cambia la vida ¿no?



Si clicais la foto vereis el año... Las vueltas que da la vida!!!!

dimecres, 13 de febrer de 2008

La vaga de mestres

Sóc una mare emprenyada. No entraré en el fons de la vaga. Si tenen raó, si no... És igual. El problema es un altre. El problema l'han generat a les famílies que, a la força, ens hem hagut d'afegir a la vaga. És igual si estàs d'acord, si no, si saps de que va o no. Fas vaga per nassos perquè no pots deixar la teva filla a l'escola.
La meva filla va a l'escola pública per elecció nostra i la volem defensar perquè pensem que s'ha de garantir la qualitat de l'ensenyament públic en aquest país i per principis.
Vam tenir la sort de que ens toqués l'escola escollida en primera opció i des de P3, ara ja fa primer, no hem tingut cap queixa de la seva escola, el CEIP Sant Joan de Ribera al Districte de Sant Martí. Però no estic gens contenta amb la gestió que s'ha fet d'aquest conflicte "laboral".
El dilluns dia 11 ens donen una circular informant que tot el professorat a excepció d'una mestra secunda la vaga del dia 14 i no ens donen cap explicació més. Simplement tanca l'escola. Esperem que dimarts, dia 12, es doni alguna altra informació, encara que sigui l'AMPA dient que fem amb les criatures. No es dóna cap instrucció sobre què podem fer el dia de la vaga. El mateix dia comencem a veure notícies sobre si s'han de garantir serveis mínims o no. És en aquest moment quan decidim trucar a la directora per demanar una resposta i així ho fem el dia 13. La resposta de la senyora és que no està clar que es tinguin que garantir serveis mínims, que el claustre es reuniria al migdia i que ja ens dirien el què. Total, res! Ni serveis mínims, ni solucions, ni res... Una altra circular ratificant-se i, A SOBRE, amb una nota afegida de l'AMPA que recolza la vaga. En nom de qui? Jo sóc de l'AMPA i ningú m'ha convocat a cap assemblea per decidir això.
Suposo que el professorat no considera que ofereix un servei públic com la resta de treballadors i treballadores de l'Administració i, per tant, que es passa per allà on vol garantir un servei.
Accepto i defenso el dret de tothom a fer vaga però no acceptaré que la seva imposició signifiqui, de cap manera, que li dono el meu recolzament i, des d'aquí, vull deixar clar que la meva filla no ha anat al cole perquè ningú m'ha garantit la seva atenció i ha suposat un transtorn molt gran per nosaltres ja que no tenim amb qui deixar-la per poder anar a treballar.

dilluns, 11 de febrer de 2008

PAZ - Defiende la alegría


Soy fan desde hace muchos años de la mayoría de estos artistas. Supongo que la afinidad no es casual ¿no? Me encanta la poesía escogida como himno. Si quereis saber mas de estos "obreros de la cultura" pinchad aquí.

dilluns, 4 de febrer de 2008

A sis punts

Sembla que hem guanyat la Champions tal com se celebra el gol però.... Ja era hora!

El clero y el voto


Mucho se ha escrito estos días sobre el comunicado de la Conferencia Episcopal sobre lo que deben votar las personas de confesión católica. Yo me quedaré con el editorial de El Periodico de Catalunya pero podría hacer mas menciones.

A mi que recomienden que se vote al PP no me sorprende, ya llevan una larga temporada haciendo campaña para ellos, al menos ahora lo dicen de una forma algo mas clara... aunque no del todo.

De todas formas lo que mas me molesta es que manifiesten que las decisiones que se toman en el Parlamento no tienen porqué ser justas. Creo recordar que ese era el término. Puede que no pero no le podran quitar legitimidad ¿no? Al menos hemos escogido a nuestros representantes en las urnas, a las altas jerarquías eclesiasticas no se quien las elige.Tambien me molesta que utilicen el terrorismo para hacer campaña y mas que lo digan sin sonrojarse cuando hace unos años, cuando gobernaba el PP, mediaron en las conversaciones con ETA.
¡Mirad! El problema es que la Iglesia católica sigue pensando que sus fieles no tienen capacidad suficiente para decidir y deben ser orientados ¡Vamos que siguen siendo pobres personas sin conocimientos ni habilidades que necesitan una guía! Además eso les va bien ya que la Iglesia es contraria a que la ciudadanía gane en derechos porque eso les aleja de su control.

Está claro que desde que hemos ganado en autonomía y en derechos somos muchas las personas que nos hemos alejado de su influencia directa y si fuera mas sencillo apostataríamos ¿O no?

dissabte, 2 de febrer de 2008

Cita del mes de gener 08

"Només tancant les portes darrera d'un mateix, s'obren les finestres cap a l'avenir."
Françoise Sagan. Escriptora francesa

dimecres, 30 de gener de 2008

Ens podem felicitar

El Tribunal Constitucional avala l'aplicació de la paritat en les llistes electorals. El recurs del PP no ha aturat el pas ferm cap a la plena ciutadania. (mes informació)

dimarts, 22 de gener de 2008

Perlas del domingo


Me pidieron que comentara algo del miting de Felipe. Para empezar y dedicado a l@s curios@s sobre el perfume PSC: ni lo vi, ni lo olí. Sigo sin saber cómo es. Seguiré en el tema.
De los contenidos os hablaré sólo de Felipe. Han sido muchos años sin escucharle en un miting y había mono. Se notaba en el ambiente. Mucha gente dentro y fuera. Y algunas cosas que retuve para comentar en el blog... Es imposible para mi hacer un resumen pero creo que hizo un discurso brillante en política económica e internacional. Os anoto algunas de sus reflexiones:
A los jóvenes: "Hay algo que me mantiene joven: la rebeldía conmigo mismo."
A Zaplana y Pizarro: "En política hace falta tener compromiso, pero no un compromiso mercenario como ellos dos."
A Pizarro: "Ahora vivimos un período con poca actividad terrorista y aunque ETA pueda matar, quizá el gesto de Pizarro hubiese sido mas oportuno hace 10, 15 0 20 años. No es razonable"
"Ahora que no pido votos para mi, pero si para aquello que creo, quiero decirle a los señores del PP que este gobierno lo ha hecho bien.... Eso es como ese hombre que le dice a su compadre oye, ¿cómo está tu mujer? y el otro contesta ¿Comparado con quién? Pues con la economía es lo mismo, y la economía española los del PP la pueden comparar con la alemana, la francesa o la americana y estamos mejor"
"Cuando a Estados Unidos le va mal no me alegro porque cuando les dan una patada en el culo a nosotros nos duele la espinilla".
"Me preocupa la desmovilización en un momento histórico como el que estamos viviendo y estoy pidiendo que se movilice el voto porque hemos gobernado bien"
A CIU: "Estos cuatro años se ha descalificado a Catalunya y a lo catalán. No puede dar igual unos interlocutores que otros ¿Será que no se han enterado que no es lo mismo Zapatero que Rajoy, Zaplana y Acebes o a intereses mercantiles de partido o de subasta electoral nada propio de un partido que dice defender un proyecto de país?"
Al PP: "Necesitamos que en España haya una derecha moderna, demócrata con la que se pueda hablar. Si hasta Fraga dice que algunos quieren llevar su partido a la derecha"
A tod@s: "Ayúdenme a tenerlos otros catorce años en la oposición"
A tod@s: "Nada está hecho para siempre. Si estos muchachos (PP) llegan al poder ¿van a renunciar a los contenciosos que tienen en el Tribunal Constitucional? ¿Van a renunciar a las propuestas que están avanzando estos días? Las cosas están hechas con voluntad de permanencia pero eso no está garantizado. Se puede cambiar"

dijous, 17 de gener de 2008

Felipe González a Barcelona

El proper diumenge, el PSC organitza un miting amb la presència de Felipe González al Pavelló de la Vall d'Hebron.
He de dir que una de les raons de la meva afiliació al projecte socialista va ser Felipe. Amb els seus errors i encerts crec que ha estat un dels grans polítics del nostre país i té una claredat de pensament al·lucinant. Hi esteu convidats i convidades!


dimarts, 15 de gener de 2008

Las dulces lágrimas de Clinton. ¿Son sexistas las críticas al llanto de la candidata?


Muy interesante este artículo de Maricel Chavarría a La Vanguardia ¿Se miden con diferente rasero las lágrimas de Hillary Clinton de las de otros políticos masculinos? ¿Qué opinais?

Declaració de les Dones Socialistes en relació als casos de les clíniques d'avortament

Les dones socialistes lamentem i manifestem el nostre rebuig a que en l´any 2008 i després de 30 anys de democràcia i dels avenços en la consecució de drets per a les dones hagin hagut de prestar declaració judicial 28 dones en relació a la interrupció voluntària de l´embaràs.

En els últims anys la societat espanyola tenia majoritàriament acceptada la capacitat de decisió de les dones respecte a la seva maternitat. De fet, aquest tema no era un tema de debat social ja que durant les últimes dècades les dones han pogut accedir a la interrupció voluntària de l´embaràs dintre dels supòsits que marca la llei.

Existeix una ofensiva conservadora en el discurs i en la pràctica política que s´està manifestant en l´assetjament a clíniques posant en dubte la seva professionalitat i en l´assetjament a les dones posant en dubte la seva opció i la seva intimitat davant el seu dret a la salut reproductiva.

En els darrers anys hem avançat molt i no ens podem permetre fer passos enrera en quant als drets en relació a la llibertat i a la salut sexual i reproductiva de les dones.

Barcelona, 12 de gener de 2008