divendres, 30 de març de 2007

A les meves amigues regidores

Ahir vaig anar a fer una conferència a St. Boi, convidada per l'Ajuntament, sota el tema "Cap a un nou lideratge de les dones". Un tema difícil de desenvolupar en, només, quinze minuts! Es tractava de l'acte de cloenda d'un projecte internacional de la Xarxa Urbal, el "Jo, política" en el que també ha participat la Diputació de Barcelona.
Vaig estar acompanyada per la meva amiga i regidora de St. Boi, Amor del Alamo. Com vaig comentar ahir, penso que l'Amor és una de les persones que conec que més ha treballat per ampliar els espais de participació de les dones en el món públic. El proper dia 27, com algunes altres amigues, deixarà les seves responsabilitats municipals i des d'aquí vull fer un homenatge a totes elles, perquè el treball que han desenvolupat ha estat molt important, i ja que l'opinió pública sobre els polítics i les polítiques no és massa possitiu, les persones que ens hi dediquem sabem el nivell de dedicació i esforços significa.
El treball de les persones que es dediquen a la política municipal és molt important. En moltes ocasions no tenen, ni tan sols, la plena dedicació a aquesta feina i s'ha de combinar amb la seva vida professional. No tenen horaris, ni caps de setmana lliures. Són persones que perden el seu anonimat quan surten a passejar pels carrers del seu municipi. La ciutadania s'apropa per fer demandes, per comentar el seu disgust per alguna acció municipal, en poques ocasions per felicitar per les coses ben fetes... es dóna per pressuposat que s'han de fer així! Són persones amb una gran vocació de treball pels altres i que estimen el seu municipi.
Moltes gràcies amigues i amics, regidors i regidores, treballadors i treballadores de la política municipal per la vostra il·lusió i la vostra dedicació

Felicidades Gijón

El Gobierno de Asturias inaugura el primer Centro de Asistencia Integral a mujeres víctimas de la violencia de género conforme a las medidas que propone la Ley Integral contra la Violencia de género.
Se trata de un centro pionero ya que incluye en sus atenciones el derecho de las mujeres a servicios sociales de atención, de emergencia, de apoyo y acogida y de recuperación.
Además está diseñado con todos lo recursos necesarios y me parece un ejemplo a seguir por el resto de gobiernos autonómicos. Si queréis más información podeis encontrarla en http://tematico.asturias.es/imujer/upload/documentos/DOSSIER_CAIMVVG_pet24774.doc
Enhorabuena!

dijous, 29 de març de 2007

8 dones als 15 primers llocs de la llista del PSC a Barcelona


Durant els darrers mesos he sentit moltes veus que indiquen que a Barcelona toca una renovació, que el PSC ja porta molts anys governant la ciutat. Jo penso que la renovació no es garantitza amb l'alternància de partits sinó amb els projectes i les persones que els lideren.

És cert que el PSC governa des de la transició a la meva ciutat però s'ha de reconèixer que el projecte ha estat liderat per diferents persones: Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i, actualment, Jordi Hereu. Cadascun ha aportat la seva visió i manera de fer política. És evident que el fons del projecte ve donat per la ideologia però també és ben cert que el PSC és un partit prou àgil com per anar renovant el seu projecte adaptant-se a l'evolució de la ciutat.

La darrera mostra de renovació és la llista que presenta a les properes eleccions municipals. Una llista on prenen protagonisme les dones i la generació que ha crescut amb la democràcia. Us faig un link a la notícia on el Jordi Hereu explica aquesta llista.

dimarts, 27 de març de 2007

Sácale tarjeta roja al PP


He trobat aquesta imatge al bloc del company Miquel Iceta i m'ha semblat fantàstica!

Sin PRISA pero sin pausa


Aquest és el nou lema del Partit Popular. L'últim rampell totalitarista del PP ha estat boicotejar al grup Prisa perquè no són amics seus. Em recoda allò que dèiem de petits/es: Ja no estic de tú! Pot ser que les opinions editorials d'aquest grup de mitjans no siguin del tot agradables pel partit de l'oposició però... i les opinions dels seus mitjans més propers? Jo estic farta de sentir, fins i tot insults, a El Mundo, Libertad Digital o la Cope. Què faig? No els escolto. En canvi les tertúlies de la Ser compten amb veus de totes les ideologies i d'altres mitjans propers a la dreta. Fins i tot algún dia m'he sentit atacada des dels micròfons de la Ser però es tracta d'això, no? Crec que ho anomenen llibertat de premsa.

La derechona espanyola continua sense pausa en el seu camí cap a la confrontació. No els importa res. M'agradarà veure si mantenen el boicot durant la campanya No tenir anuncis a tots el mitjans de Prisa és perdre espai públic!

Sort que encara queden alguns caps en el seu lloc al Partit Popular i s'han alçat veus en contra d'aquesta decisió. Em queden esperances de que algun dia torni a ser un partit democràtic

dimarts, 20 de març de 2007

Libertad sin ira

De los nervios me tiene oir esta canción acompañando las manifestaciones de la derechona española durante los últimos días. Lo último ha sido hoy, me he encontrado un video propagandístico de la manifestación en Navarra y ver esas imágenes con el fondo de la canción me ha removido el higadillo.
Pero haciendo una escucha mas profunda no me ha parecido tan mal. Sobre todo en aquel trozo de "... dicen los viejos que este país necesita palo largo y mano dura para evitar lo peor..." ¡Claro! Ellos son los viejos que viven del pasado franquista en el que no nos permitían la libertad y cuando la ejercías te machacaban a porrazos de los grises.
O aquella otra "... dicen los viejos que en este país hubo una guerra, que hay dos Españas que viven aún el rencor de viejas deudas..." ¡Pues tambien! Ellos son los viejos que quieren hacernos revivir aquella dos Españas (que yo, con 41 años, no recuerdo si no es a través de lo que me explicó mi padre durante mi adolescencia) y dividirnos de nuevo.
De todas formas me molesta, y no quiero pensar lo que deben opinar los componentes de Jarcha, que suene lo de Libertad sin ira en sus manis ya que, si alguien está introduciendo la ira en un país que ha sido un modelo de transición para otros, es la derechona del PP con la compañía de la Falange ¡Dios que antiguo me suena esto! Me retorna a mis 13 o 14 años cuando estudiaba historia con los libros de "La historia de España Alfaguara"
¡Bueno! Me tomaré un poco de sal de frutas para que los ácidos que me provoca en mi sistema digestivo semejante mamarrachada no me provoque una úlcera.

divendres, 16 de març de 2007

¡Por fin la Ley de Igualdad!

Tantos meses esperando y debatiendo pero ya se ha aprobado. No voy a extenderme porque todo el mundo debe imaginar que estoy muy contenta. Así que os recomiendo que leáis el artículo de la Vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, publicado hoy en el Pais ¿Qué mejor que leer a la mujer que mas nos representa en el gobierno?
Sólo decir que estos días he escuchado muchos tertulianos y tertulianas hablando del tema sin haberse documentado y con unos criterios verdaderamente arcaicos que no voy a repetir ¡Enfermita me tienen!

8 de marzo


Ocho de marzo

Amanece con pelo largo el día curvo de las mujeres,
¡Qué poco es un solo día, hermanas, qué poco
para que el mundo acumule flores frente a nuestras casas!
De la cuna donde nacimos hasta la tumba donde dormiremos
-toda la atropellada ruta de nuestras vidas-
deberían pavimentar de flores para celebrarnos
(que no nos hagan como a la Princesa Diana que no vio, ni oyó
las floridas avenidas postradas de pena de Londres)
Nosotras queremos ver y oler las flores.
Queremos flores de los que no se alegraron cuando nacimos hembras
en vez de machos,
Queremos flores de los que nos cortaron el clítoris
Y de los que nos vendaron los pies
Queremos flores de quienes no nos mandaron al colegio
para que cuidáramos a los hermanos y ayudáramos en la cocina
o cargáramos al bebé para dar más lástima cuando pidiéramos limosna
Queremos flores de quien nos enfundó en vestidos almidonados
Y nos prohibió subirnos a los árboles como los muchachos
Flores del que se metió en la cama de noche y nos tapó la boca para
violarnos mientras nuestra madre dormía
Queremos flores del que nos pagó menos por el trabajo más pesado
Y del que nos corrió cuando se dio cuenta que estábamos embarazadas
Queremos flores del que nos condenó a muerte forzándonos a parir
a riesgo de nuestras vidas
Queremos flores del que se protege del mal pensamiento
obligándonos al velo y a cubrirnos el cuerpo
Del que nos prohíbe salir a la calle sin un hombre que nos escolte
Queremos flores de los que nos quemaron por brujas
Y nos encerraron por locas
Flores del que nos pega, del que se emborracha
Del que se bebe irredento el pago de la comida del mes
Queremos flores de las que intrigan y levantan falsos
Flores de las que se ensañan contra sus hijas, sus madres y sus nueras
Y albergan ponzoña en su corazón para las de su mismo género
Queremos flores de las envidiosas, las falsarias, las mojigatas,
las que se arrepienten de haber sido y se falsifican
malversando los poderes vitales de la especie.

Tantas flores serían necesarias para secar los húmedos pantanos
donde el agua de nuestros ojos se hace lodo;
arenas movedizas tragándonos y escupiéndonos,
de las que tenaces, una a una, tendremos que surgir
si es que ha de perdurar la tierra firme.

Amanece con pelo largo el día curvo de las mujeres.
Queremos flores hoy. Cuánto nos corresponde.
El jardín del que nos expulsaron.

Gioconda Belli

dimecres, 14 de març de 2007

La violència vers les dones augmenta

L'altre dia llegia aquesta notícia a La Vanguardia. No em sobta. Certament, fa poc ho comentàvem amb unes companyes. A l'article es planteja una teoria sobre aquest augment: les dones no es resignen i callen sinó que reivindiquen els seus drets en el seu entorn. Estic d'acord aquesta és una possible causa.
Jo també vull apuntar una altra: és una resposta masclista a les accions que l'Estat i la societat estan plantejant per acabar amb aquest problema. La violència masclista ha deixat de ser un problema privat per entrar en primera línia de les polítiques i de les denúncies socials. Ja no diem allò de que cadascú arregli els seus problemes sinó que s'hi intervé perque es tracta d'una situació més generalitzada del que es pensava. Si encara penseu d'una altra manera, mireu les estadístiques!

dilluns, 12 de març de 2007

Trist record de l'11-M

Ahir a la nit em van entristir molt les imatges de ciutadans i ciutadanes barallant-se a la porta de l'Estació d'Atocha. Es suposa que totes i tots sentim la mateixa impotència i el mateix dolor pel que va passar a Madrid ara fa tres anys. No crec que aquell fos el lloc ni el moment per aquelles imatges d'enfrontament. No vull fer valoracions polítiques però tampoc puc quedar-me sense escriure res sobre això. No he trobat res millor que que enllaçar amb El Periòdico de Catalunya i la portada del dia d'avui. En record a les víctimes i a totes les persones que vam plorar l'11 de març de 2004!

diumenge, 11 de març de 2007

Isabel Coixet y el cine USA


Soy una fan de Isabel Coixet. He visto todas sus películas. Me parece de una sensibilidad exquisita. Una de mis películas favoritas es "La vida secreta de las palabras", ya lo habreis visto en mi perfil ¡Esa mirada de amor de Tim Robbins!
El sábado leí la noticia de que se nos iba a hacer las Américas tambien. No es la primera vez que recibe una oferta para trabajar en USA. Ya le ofrecieron dirigir "Memorias de una geisha" pero la declinó porque se preguntaba "¿Qué pinto yo en un filme sobre una geisha?" ¡Genial! Y le alabo el gusto. Una mujer comprometida con la libertad no se puede sentir muy cómoda en ese tipo de producción. Estoy segura de que no renunciarás a tu forma de hacer.Estoy deseando ver su nueva película
¡Isabel, te echo de menos!

dijous, 8 de març de 2007

Un cuarto propio



Cada 8 de marzo recibo muchos mails de felicitación ¡Ya sabéis! Esos PowerPoints, poemas, chistes de Forges... pero siempre espero el de una amiga que, cada año, envía algo especial. En esta ocasión aprovecho este espacio para transcribir lo que me ha hecho llegar este año:

"Mi credo es que esa poeta que jamás escribió una línea y que yace en la encrucijada, vive todavía. Vive en ustedes y en mí y en muchas otras mujeres que no nos acompañan esta noche, porque están lavando los platos y acostando a los chicos. Pero vive, porque los grandes poetas no mueren: son presencias continuas; sólo precisan una oportunidad para andar entre nosotros de carne y hueso. Pienso que, en breve, ustedes le podrán ofrecer esa oportunidad. Porque mi credo es que si perduramos un siglo o dos –hablo de la vida en común que es la verdadera y no de las pequeñas vidas aisladas que vivimos como personas- y tenemos quinientas libras al año y un cuarto propio: si nos adiestramos en la libertad y en el coraje de escribir exactamente lo que pensamos (…) entonces la oportunidad surgirá y el poeta muerto que fue la hermana de Shakespeare se pondrá el cuerpo que tantas veces ha depuesto. Derivando su vida de las vidas desconocidas que la precedieron, como su hermano lo hizo antes que ella, habrá de nacer. Esperar que venga sin esa preparación, sin ese esfuerzo nuestro, sin esa resolución de que cuando renazca le será posible vivir y escribir su poesía, es del todo imposible. Pero sostengo que vendrá si trabajamos por ella y que vale la pena trabajar hasta en la oscuridad y en la pobreza."
“Un cuarto propio” Virgínia Woolf.

¡Gracias Sara!

dimecres, 7 de març de 2007

Petita història del 8 de març


Sempre hem associat el 8 de març a la mort de 129 dones a una fàbrica del tèxtil a Nova York, oi? Doncs fa uns anys em vaig assabentar que aquest fet era cert però que aquest no és, ben bé, l'origen de la commemoració del Dia Internacional de les Dones. Segons algunes historiadores aquell incendi es va produir el dia 25 de març i no el 8 que era diumenge.
En realitat, sembla que la celebració del 8 de març es déu a una socialista, Clara Zetkin, que va proposar a la Internacional Socialista de Dones, la commemoració d'un dia dedicat a reivindicar el dret al vot de les dones. Era l'any 1910.
Aquesta idea ja tenia un precedent, el Women Day, que des de 1908 celebraven les sufragistes americanes amb la mateixa intenció el darrer diumenge de febrer.
L'any 1911 Austria, Alemània, Dinamarca y Suècia commemoren el dia 19 de març com a Dia Internacional de les Dones i, finalment, el 8 de març de 1914 Alemània, Suècia y Rú ssia a proposta d'aquestes últimes.
Una altra coincidència amb el 8 de març, les dones russes es van aixecar davant la manca d'aliments i van iniciar el moviment revolucionari que acabaria el mes d'octubre. Sembla que aquest fet instaura definitivament aquest dia.
Finalment, l'any 1975, l'ONU va declarar el 8 de març Dia Internacional de les Dones, però amb la següent argumentació que no parla dels fets de Rússia:
"El Día Internacional de les Dones va ser proposat per primer cop per Clara Zetkin, una representant de la Conferència de Dones Socialistes, celebrada a Copenhague l'any 1910. La proposta va arribar a l'inici d'un període de gran transformació social i política al món. Europa estava a l'inici de la I Guerra Mundial, els imperis colonials d'Àsia i Àfrica estaven patint les primeres commocions de la revolta nacionalista, i a Nordamèrica, el moviment pel sufragi femení estava questionant algunes de les pressumpcions de les relacions humanes, La crida de Clara Zetkin a les dones per a aunar la seva lluita per la igualtat de drets amb la lluita per preservar la pau mundial va trobar un cor sensible. Quan es va commemorar el primer Dia Internacional de les Dones, l'any 1911, més d'un milió de dones va participar-hi públicament demanant a més del dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret a treballar, a l'ensenyament vocacional i la fi de la discriminació en el treball". No sentiu aquestes reivindicacions encara avui en dia?

Feliç 8 de març, dones!!!!

¿Qué haces este sábado? Vamos a la mani

No hace tanto que llamaban a José Luís Rodríguez Zapatero, pancartero. Eran tiempos en los que ir a las manifestaciones era una especie de atentado contra la democracia para la derechona española. Pues debe ser que ahora no tienen nada mejor que hacer porque si no es uno es otro, quien un sábado sí, un sábado no, convoca una manifestación.
No os confundáis, yo no estoy en contra de las manifestaciones... ¡He ido a unas cuantas! Pero me choca ver las mismas caras que, hace tan poco, criticaban la libertad de la ciudadanía, detrás de una pancarta.
Aunque no se qué me sorprende. Son los mismos que tambien critican medidas penitenciarias que ellos mismos han practicado. Supongo que os ha llegado el mail con las excarcelaciones del PP. A mi me ha llegado por 4 personas y os aseguro que sólo una de ellas era compañera del partido. Si no os ha llegado, mirad el blog de mi compañera Estefanía Molina, ella os lo detalla.

dimarts, 6 de març de 2007

Elena Valenciano a l'Executiva Federal del PSOE


Recordo a l'Elena Valenciano quan era presidenta de l'Associació Mujeres Jóvenes. Pel nom us podéu imaginar que ja fa uns anys d'això! Jo era una sòcia de l'entitat Dones Joves a Catalunya i vam coincidir en alguna reunió. Recordo molt bé que, en aquells moments, ja denotava una energia i un lideratge que em va agradar. Era una dona que exercia l'autoritat d'una manera totalment femenina.

He seguit des de la llunyania el seu treball a la Fundació Mujeres i al Parlament Europeu i estic molt contenta de la seva incorporació a l'Executiva en el lloc d'una altra dona, Trinidad Jiménez, que ho deixa per motius de feina.

He entrat en el seu bloc i ha penjat una entrevista publicada el mateix dissabte a El Mundo. Us la recomano. Parla de la seva incorporació a l'Executiva i d'algunes altres coses com el cas de De Juana Chaos. Estic completament d'acord amb ella i amb la meva amiga i bloguera Lourdes Muñoz. El govern ha prés una decisió molt valenta i ha deixat de banda l'electoralisme, ben al contrari del que està fent el PP que ja ha convocat una manifestació en contra de la decisió. Quan acabaran les mentides? No recorden que van ser ells mateixos els que van proporcionar beneficis penitenciaris al mateix De Juana? Si us plau...

dilluns, 5 de març de 2007

Prefiero que no me quieran

El sábado leí esta frase en La Contra de La Vanguardia: "La violencia es un amor mal expresado". Lo dice Cloé Madanés, una psicóloga argentina especializada en terapia familiar. Al principio me pareció que yo no entendía bien lo que leía. Lo miré mejor y vi que lo había entendido perfectamente. Según mantiene esta profesional de la psicología todo amor alberga una semilla, el amor intrusivo, el ansia de dominio de lo amado. A mi esto me recuerda a aquello de "quien te quiera te hará sufrir" que me decía mi madre. Y me niego a aceptarlo, por eso prefiero que no me quieran si ha de ser en estos términos.
La entrevista tiene muchos aspectos a comentar ¿Estais de acuerdo con que se trata de un amor mal expresado o un sentimiento de posesión de la persona a la que se maltrata?
Sí le doy la razón en la necesidad de enseñar valores como principio de prevención de la violencia y que hay que cambiar la conducta de los violentos pero defiendo que las leyes contribuyen a cambiar esta realidad. Es muy difícil cambiar a un violento si no reconoce lo que hace y quiere cambiarlo, la violencia es un delito y debe estar recogido en las leyes y ser penado.
Sobre la terapia que recomienda me parece un poco duro reunir a todos los miembros de una familia, incluido el violento, y trabajar todos juntos ¿Que piensan las personas expertas? A mi me parece muy duro sentar a las víctimas con el maltratador y hablar...
No se, a mi me ha sembrado dudas que me gustaría comentar... Yo no estoy nada de acuerdo con esta señora pero parece que está muy reconocida.. ¿Qué me decís?

dijous, 1 de març de 2007

Manifest del 8 de març

Com cada any la Secretaria de Polítiques de les Dones del PSC, ha elaborat el seu manifest pel 8 de març. Aquest cop està centrat en les polítiques municipals. Per què hi ha eleccions municipals? Sí, però també perquè els municipis socialistes han estat els pioners en l'establiment de polítiques d'igualtat d'oportunitats i en atenció a les dones. Són molts els Ajuntaments socialistes a Catalunya que han creat les Regidories d'Igualtat o de les dones o algun altre nom... i els que han incorporat la visió de les dones a les polítiques municipals. Per què? Perquè les dones som les ciutadanes que més fem ús dels municipis, som les que vivim la quotidianitat i perquè els i les socialistes som conscients de que el millor lloc per treballar contra les desigualtats són els ajuntaments. Us convido a llegir-ho!