dimecres, 28 de febrer de 2007

Agenda 8 de març del PSC


Avui m'ha arribat el díptic dels actes de commemoració del 8 de març organitzats per diferents agrupacions de la Federació de Barcelona del PSC. Es tracten de conferències sobre temes diversos i localitzats a diferents agrupacions. Aquí els teniu. No cal dir que són oberts a tothom que tingui interès.

El primer, demà, 1 de març, a les 19 h., DONA I POLÍTICA amb MARINA BRU, Presidenta de l’ Associació per a les Nacions Unides, a l'AGRUPACIÓ DE GRÀCIA

El 15 de març, 19.30 h., DONES I MÓN DEL TREBALL amb EvaGranados, Secretària de Política Institucional de laUGT de Catalunya a l'AGRUPACIÓ DE L'EIXAMPLE

El 21 de març, 19 h., DONES I NOUS USOS SOCIALS DEL TEMPS amb Inma Moraleda, Regidora Delegada per al Programa dels Nous Usos del Temps a la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, a l'AGRUPACIÓ DE SANT MARTÍ

I, per finalitzar, el 27 de març, 19 h.L DONA I SAlUT amb Carme Figueras, Diputada al Parlament de Catalunya al Centre Cívic Can Basté

Espero que sigui del vostre interès. Les adreces les trobareu a la web del PSC Barcelona.

dimarts, 27 de febrer de 2007

La donació d'òvuls


Ahir vaig anar a la meva ex-facultat a fer uns tràmits administratius. Sóc una economista frustrada. Vaig iniciar els meus estudis en un dels pitjors anys de la meva vida i amb una base matemàtica insuficient!
Doncs bé! Ja sabéu que passa quan fas aquestes coses! Recordes companys i companyes, cerveses al bar, algun que altre/a professor o professora,... i en algun moment t'atures a mirar els taulells d'anuncis de les associacions d'estudiants (Ah!!! el meu passat associatiu) i et trobes amb uns cartells buscant donants d'òvuls.
Em va sobtar veure'n tants però després vaig recordar un article a no recordo quin diari parlant d'aquest tema. Resulta que Espanya és un paradís pels tractaments de fertilitat i, per tant, per la donació d'òvuls. El nostre país no ha regulat encara aquesta pràctica tan freqüent i és tal el buit legal que es permet el pagament de la donació, aproximadament uns 2.000 Euros.
Així doncs, no és d'estranyar que el perfil de la donant sigui el d'aturades i universitàries que necessiten ingressos.
Però sabíeu que aquesta pràctica comporta uns riscos per a les donants? No, àixò no és massa conegut. No és el mateix donar esperma que òvuls, per variar les dones ho tenim més complicat!
Doncs sembla que la donació presenta uns efectes secundaris. Entre un 5% i un 10 % pateixen una greu hiperestimulació ovàrica que provoca gran dolor que, en ocasions, exigeix hospitalització, problemes renals, possible infertilitat futura i, fins i tot, la mort.
Aquest és un problema desconegut per a la majoria de les persones que mirem cartells i anuncis en els mitjans de comunicació sol·licitant donants... Pel que sé aquest és un efecte però segur que han d'haver alguns altres perquè el tractament previ a l'extracció d'òvuls és hormonal.
Si mireu les entrades que hi ha als buscadors veureu com es passa per sobre aquest tema dels efectes secundaris. Serà igual a les clíniques?

dilluns, 26 de febrer de 2007

Sonet per a un bon home


Avui m'he llevat amb la notícia de que "La vida de los otros" havia guanyat l'Oscar á la película en llengua no anglesa. Ho sento per la resta de candidatures però he de dir que a mi la película em va agradar molt i penso que està ben donat.

Justament vaig anar ahir a veure-la i, malgrat els intents de la resta d'espectadors i espectadores la majoria de la tercera edat per desconcentrar-me (després diuen de la joventut), a mi em va enganxar molt.

És una película que relata la història d'un agent de l'Stasi, policia secreta del règim de l'antiga RDA, al que encarreguen el seguiment d'un escriptor i, la seva parella, una coneguda actriu. El problema és fins a quin punt ell se sent identificat amb aquella parella i com, poc a poc, es desencadena una mena de síndrome d'Estocolm a la inversa.

A nosaltres ens va fer pensar molt en la contradicció que déu suposar ser d'esquerres en una dictadura del proletariat i en la importància de mantenir la consciència ideològica en tot moment i no plegar-te a les injustícies quan són comeses pels teus.

Una película per reflexionar i gaudir d'una història ben feta. Continuaré buscant una comèdia per la propera...

diumenge, 25 de febrer de 2007

Amb ulls de dona


Avui el programa de Sílvia Coppulo a la 2 tractava sobre la immigració. Molt interessant. Ja sabeu que aquest és l'unic programa de debat televisiu paritari i aìxò li dóna un punt de vista diferent ja que les dones que hi participen acostumen a donar la visió de gènere.

En aquest cas una convidada de luxe, la Gemma Lienas presidenta de Dones en Xarxa, ha incorporat aquesta visió de les dones. Fins la seva intervenció es parlava de dades econòmiques, de la riquesa que aporten les persones immigrades, els mites populars sobre el profit o possibles tractes de favor que reben dels ajuts socials, etc... Quan la Gemma ha prés la paraula ha introduit els drets d'aquestes dones i la necessitat de que es respectin els principis d'igualtat entre homes i dones que incorporen les nostres lleis.

És un tema important, la convivència entre nouvinguts/des i persones autòctones comença per aquest punt. La majoria de persones immigrades venen de països amb un nivell de desenvolupament dels drets de les dones molt per sota del nostre. Ja sabem que la nostra situació no és la panacea però partim d'un nivell una mica millor en aquest sentit.

La nostra Constitució no accepta la poligàmia, la nostra societat no tolera "oficialment" el sotmetiment de les dones als homes i respecta la llibertat de les persones.

Sobretot m'ha agradat molt la defensa que la Gemma Lienas ha fet del caràcter privat de les religions (sobretot quan es parlava de la seva incidència en les normes de convivència) i la importància que té que es visqui d'aquesta manera i no s'oficialitzin les seves normes.

I, per acabar, dir que estic completament d'acord amb ella en que el concepte multiculturalitat no és l'idoni per incorporar la convivència. El respecte a totes les cultures és important però en nom d'aquest concepte no es poden amagar les injustícies i les mancances de les mateixes. Inclosa la nostra

divendres, 23 de febrer de 2007

I Congrès de les Dones del Barcelonès Nord




M'ha arribat la informació sobre el I Congrés de Dones del Barcelonès Nord. Enhorabona! És una iniciativa fantàstica dels Ajuntaments de Montgat, Tiana, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Badalona.
Si mireu el programa podreu comprovar l'interès dels seus continguts: els usos del temps, la utilització dels serveis i els espais públics i les xarxes de relació i convivència de les dones. Ponents imprescindibles com la Carme Freixa, la Dolores Juliano,... Tot un luxe i un espai de participació per a les dones.
Espero que sigui un èxit!

dijous, 22 de febrer de 2007

El meu alcalde, Jordi Hereu


Ahir vaig anar a un dinar de joves professionals amb l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, organitzat per la Fundació Rafael Campalans.

Què us he de dir? A mi l'Alcalde Hereu m'agrada molt. Ja m'agradava abans, quan no era Alcalde i això no canvia perquè comparteixo amb ell molts punts de vista sobre la política, sobre el partit i sobre la nostra ciutat.

El seu discurs d'ahir va estar recolzat sobre els tres eixos que ell considera principals en el seu treball per la ciutat. Va dir moltes més coses però jo vull fer un petit resum dels temes que em van interessar més.

El primer, la dignificació de l'espai públic com eix de la convivència. Va fer una reivindicació del treball dels governs municipals anteriors que van invertir en un reequilibri dels barris i que una de les línies de treball que proposa en el futur és continuar invertint en l'acondicionament (manteniment i millora) de l'espai públic. També va parlar de seguretat recordant que la premisa de treball de l'equip de govern és la proximitat i aprofundir en la prevenció sense deixar de banda la reacció. Va insistir molt en que això no era un slogan sinó una pràctica quotidiana.

El segon eix és la cohesió social i en aquest punt va incidir molt en que una condició per què la ciutat tingui perspectives de prosperitat és un desenvolupament econòmic. En aquest eix inclou la necessitat d'homogeneitzar les condicions dels ciutadans i ciutadanes de tots els barris, trencar les diferències i les noves fonts d'exclusió social, respondre a les noves necessitats de les noves famílies i realitzar un seguiment de l'aplicació de lleis d'ordre superior que poden suposar una millora en les condicions de vida de la ciutadania, com ara la Llei d'Autonomia Personal.

El tercer eix, com no, la promoció econòmica. Per ell les ciutats han de col·laborar en l'anàlisi de les potencialitats i enfrontar objectius ambiciosos, elaborant estratègies conjuntes amb altres institucions.

No m 'extendré molt més, suposo que la Fundació farà una transcripció del discurs però m'agradaria molt recollir aquí una frase que em sembla molt característica de Jordi Hereu i que defineix molt el seu tarannà: "No hem de convertir els reptes en problemes sinó en oportunitats"

dimecres, 21 de febrer de 2007

M'agrada la moda però no la violència

Aquests dies estic molt productiva i és que les notícies em provoquen ganes d'escriure.
L'última ha estat la campanya publicitària de Dolce & Gabbana. Ja sé que escrivint li fem encara més publicitat però m'agradaria aprofitar-ho per fer una crida a la denúncia d'aquest tipus d'accions.
Portem molts anys queixant-nos de l'ús de la imatge de les dones als mitjans de comunicació i, més encara a la publicitat. En aquest cas veure una model subjectada per les mans en actitud de submissió mentre altres models masculins miren m'ha semblat d'un mal gust extrem.
Ja sabem que es tracta d'una marca transgressora i que juga amb la sensualitat però d'aquí a fer una mena d'apologia de la violència de gènere... Fins i tot, m'atreviria a dir que va en contra de l'esperit de la Llei contra la violència de gènere i de tota la feina realitzada durant molts anys per corregir actituds que són un delicte en l'actualitat.
Espero que sigui retirat i que serveixi com a reflexió del que no ha de ser la relació entre homes i dones.

Babel


L’altre dia una amiga em comentava que, potser, el meu bloc tenia un to molt seriós. Clar, tan parlar de política! Aquest comentari em va fer pensar que podria escriure sobre alguna altra cosa, per exemple comentar alguna película.
Dit i fet! Dissabte vaig anar al cine amb la idea de fer després alguna entrada sobre la película. El problema és que no se’m va acudir una altra que veure Babel. Ja! Qui pot treure seriositat amb aquesta película?
La veritat és que em va encantar. Una gran película! Un bon guió, una bona direcció, localitzacions molt ben escollides, la música, la fotografia, les històries... Al cine no se sentia parlar a ningú.Va captar l’atenció de tothom. Es tracta d’aquell tipus de película que et fa pensar.
No vull desvetllar cap secret ni la trama. Es tracta de quatre històries a llocs diferents del planeta, sobre persones normals amb problemes diferents.
El que si em va corroborar és la meva idea de que he tingut sort de néixer a on he nascut i de com es relativitzen els propis problemes quan veus els d’altres persones. Allò de que tú ets qui col·loca en un lloc més alt o més baix el teu umbral de felicitat. I jo el vaig baixar dissabte.
Que la felicitat és efímera, un fet. Que en qualsevol moment et canvia la vida, una realitat. Que has d’aprofitar els bons moments que tens a la vida, una veritat. Que sempre hi ha persones en pitjor situació que tu, una raó per no queixar-te (o per reflexionar). Que les teves accions afecten a altres persones encara que no siguin del teu entorn, una relació causa-efecte amb la que conviure i que ens ha de fer pensar en el que fem cada dia...
Un altre dia aniré a veure una comèdia.

dimarts, 20 de febrer de 2007

El Congrés recomana que no es regularitzi la prostitució

Encantada, estic encantada! Els i les que em coneixen saben que sóc completament contrària a regularitzar la prostitució, així que deuen imaginar que estic completament d’acord amb aquesta recomanació.
Al·leguen que vulnera l’article 9 i 14 de la Constitució i que entra en col·lisió amb els drets laborals. Jo vull afegir que ho considero violència de gènere, explotació sexual i una nova manera d’esclavitud.
Ara mateix mirava les notícies i han afegit les declaracions de quatre prostitutes que demanaven la regularització. Sempre que passa això li donen la veu a prostitutes a favor de la legalització. Per què?Hi ha moltes que no ho estan!
Jo entenc que es tracta d’una situació difícil. No cotitzen a la Seguretat Social, no tenen dret a cobrar la baixa quan tenen alguna contingència, no tenen cobertes les necessitats bàsiques que tenen la resta de treballadors i treballadores (com la majoria de les senyores de la neteja en domicilis particulars) però regularitzar aquesta activitat suposa donar legimitat a la relació entre la prostituta i el proxeneta i això encara em sembla pitjor.
Altres països que han donat el pas de la regularització s’ho estan replantejant. Ha augmentat el tràfic de dones i les màfies en el seu territori. Busquem una altra solució però no li donem cobertura a les màfies i proxenetes.

Discriminant a la miss


Un nou cas de discriminació, en aquest cas a una miss (El País). Sembla que les mares no poden ser reines de bellesa. No segueixo aquest món dels concursos de bellesa però, en aquest cas, era impossible inhibir-se en l'opinió ja que ens trobem amb un cas flagrant de discriminació que atempta contra el principi d'igualtat. Ara ens assabentem de que una mare no pot ser miss en el nostre país.

Miss Cantàbria va guanyar el concurs però només ha pogut gaudir del seu triomf durant catorze dies ja que quan l'organització va saber que tenia un fill de tres anys la va desposeir de la corona.

El pitjor de tot és que en el cas dels misters no és així perquè l'argument per incorporar aquesta clausula a les bases del concurs és que una mare no pot viatjar durant un any i deixar el seu fill sota la tutela del seu pare. I un home si? També hi ha un altre argument, ser mare suposa canvis físics i a un home, no. Això està clar, els homes no pateixen aquesta circumstància però si és així, com han escollit a aquesta noia? No ho han vist quan desfilava?

Continuem penalitzant la maternitat i discriminant en un doble sentit: únicament les mares es poden ocupar dels seus fills i ser mare significa tenir un cos més lleig.

dilluns, 19 de febrer de 2007

La Bloquesfera de Dones Socialistes funciona


Ep! Ja ho sabéu? S'ha creat la Bloquesfera de les Dones Socialistes. Té 44 blocs agregats i el seu objectiu és la promoció de la presència de les dones a la bloquesfera i la visibilització de les seves veus al debat polític a la xarxa.
El passat 3 de febrer la Secretaria de Polítiques de les dones del PSC va organitzar una jornada sobre Blocs i Política a Viladecans. Vam ser 24, les dones socialistes amb diferents responsabilitats polítiques les que vam decidir obrir un bloc i mantenir-lo , incrementant així la minsa presència de les dones a la bloquesfera política amb 24 blocs nous. Abans d´aquestes noves incorporacions hi havia un 14´25% de dones a la bloquesfera política catalana i un 21´75% a la del PSC. Aquests 24 nous blocs s´han afegit a la bloquesfera de les dones socialistes conjuntament amb els de les dones socialistes que ja en tenien.
Entreu i podreu conéixer a moltes de nosaltres!

Continuem amb la participació als referendums

Tornem a trobar una baixa participació en una consulta, parlem del Referéndum sobre el nou Estatut d’Autonomia d’Andalusia. En aquest cas es tracta d’una participació del 36.28% dels ciutadans i ciutadanes cridats a les urnes.
En realitat no pensava tornar a escriure sobre aquest tema, malgrat que és llaminer i que escoltarem moltes coses aquests dies als mitjans, però torno a tenir un comentari a l’últim post del meu bloc i em sembla interessant reflexionar sobre el mateix. Aquest comentari parla sobre l’allunyament de la ciutadania i de la política. Ho lliga amb la situació actual de corrupció en alguns municipis i de com els i les votants desconfien dels polítics.
Estic d’acord que aquest tema de les trames urbanístiques, amb el cas de Marbella al cap, crea un clima de desconfiança molt important entre tots i totes. Les persones que formem part d’algun partit i defensem la política ho veiem amb molta preocupació, sobretot, perquè sabem que no és una pràctica habitual malgrat que hi hagin casos com els que veiem a les notícies. Jo vull defensar el treball honest que la majoria de les persones que dediquen la seva vida al treball públic desenvolupen cada dia a les institucions del nostre país.
Però no tinc clar que aquest sigui el problema principal. El Pais fa un repàs de les participacions a diferents consultes i, a excepció del referendum per a la Reforma Política del 1976 (77%), en plena transició política, la participació no ha estat molt alta a la resta de consultes, malgrat que aquesta és la més baixa.
No importa l’Estatut d’Autonomia? Potser no s’entén la importància que una llei bàsica té pel correcte desenvolupament de les competències autonòmiques i com afecta a la vida quotidiana de la ciutadania o estem farts i fartes d'aquest debat d'interessos polítics poc constructius en alguns casos.
Estic completament d’acord en que hem de reivindicar la política com a eix vertebrador d’una societat més solidària i digna i voldria incorporar aquí unes reflexions de José Luis Rodriguez Zapatero sobre els trets diferenciadors del nostre partit. Ell parlava del PSOE però crec que com a part del projecte socialista també inclou els valors que defensa el PSC. Segons Zapatero el socialisme representa: un projecte de valors, és una escola de convivència, de comportament, un viver d’idees, un fòrum de creativitat i té el valor afegit d’oferir a la societat igualtat política social per a la ciutadania. El tret principal que ens diferencia de la dreta és la valentia, la de creure i la de reivindicar la política.
Ens ajudeu a reivindicar la política?

dimarts, 13 de febrer de 2007

L'abstenció al referendum portugués

He rebut un comentari molt interessant sobre l'alta abstenció en el referendum sobre l'avortament a Portugal. Em deien si la baixa participació podia ser deguda a que quan es tracta d'un tema que afecta a les dones no hi participem. No sé que pensar. És poden donar diferents supòsits.
En primer lloc pot ser que les mateixes dones no ens mobilitzem perquè no ens interessa la política. Cosa que no acabo d'entendre ja que es tracta d'un tema que afecta directament a les dones i a la nostra llibertat de decidir sobre el nostre cos. Penseu que pot ser així?
Una altra possibilitat és que no anessin a votar els homes. Pot ser que a molts no els cridés l'atenció decidir sobre una cosa que no els afecta. Encara que totes sabem que ells també decideixen amb nosaltres aquest tema, en molts casos. Un altre aspecte a discutir és si ho han de fer o no... ja que moltes pensem que es tracta d'una decisió de les dones.
En tercer lloc hauriem de reflexionar en el tret eminentment catòlic de la realitat portuguesa, fet que dificulta un debat públic amb doble moral entre el reconeixement d'un dret i la criminalització de la seva materialització. Això pot fer que moltes persones no acabin d'entrar a decidir ni en positiu ni en negatiu i abstenir-se en el seu dret al vot.
Per últim, està el tema que més em preocupa i que compartim en el nostre panorama polític. La inhibició de molts ciutadans i ciutadanes a l'hora d'acudir a les urnes a decidir temes molt importants per la vida de totes i tots, sigui quin sigui el tema a votar. Em refereixo a l'alta abstenció que, habitualment, acompanya els referendums i que són una mostra clara de deixar en mans de la classe política els assumptes que es presenten a consulta. Vol dir això que no ens interessa o que pensem que ja estan les institucions per decidir-ho? Pensem que amb votar a les eleccions ja no hem de dir res més? No ens interessa la democràcia per res més que donar el nostre vot a les persones que ens han de representar? No crec que sigui així però hauriem d'encetar una reflexió sobre aquest punt i esbrinar, en la mida del possible perquè no responem majoritàriament quan es planteja una pregunta a la ciutadania.

dilluns, 12 de febrer de 2007

Portugal i l'avortament

Ahir Portugal es va pronunciar a favor de l’avortament legal sense supòsits durant les 10 primeres setmanes de gestació (El Pais). Malgrat que la baixa participació no fa vinculant aquest referéndum, crec que és una bona notícia per a les portugueses que ja no es veuran obligades a complir amb algun des supòsits que marcava la llei. Una llei amb unes característiques molt semblants a l’espanyola però amb més dificultats degut a la rigidesa dels metges. Esperem que la majoria socialista al Parlament aprovi la nova llei. Enhorabona!!!!
Sóc una ferma defensora d’una llei de terminis. No hem de penalitzar a les dones que volen exercir el dret a decidir sobre el seu cos. La llibertat reproductiva ha d’acollir a totes les dones que volen avortar, sigui quina sigui la raó, també a les pobres. Sabem que les dones amb recursos tenen la possibilitat d’acudir a metges privats, encara que l’avortament estigui prohibit o restringit com és el nostre cas. Són les pobres les que han d’enfrontar una embaràs no desitjat o un avortament perillòs.
Malgrat la llei de supòsits que tenim al nostre país encara ens enfrontem a casos com el de fa unes setmanes. Un nombre important de dones van haver de ser hospitalitzades per utilitzar un protector gàstric com a mitjà per interrompre el seu embaràs. Un mètode molt perillós que es pot trobar a internet d’una manera molt senzilla.
Hem de fer una reflexió sobre aquest tema. Si escrius a algun cercador d’internet la paraula “avortament” està ple d’entrades en contra. No crec que aquesta sigui l’opinió majoritària al nostre país però si la més activa.
Cal una major informació sobre la salut sexual, l’anticoncepció i la interrupció de l’embaràs. Sobretot entre les dones joves que continuen sent les més afectades pels embarassos no desitjats.

dijous, 8 de febrer de 2007

Trencant mites

Per sort algú comença a donar la raó al que estem denunciant des de fa molt temps: els homes que assassinen a les seves parelles o ex-parelles no ho fan a causa de les seves addiccions o per problemes mentals. M'ha causat una bona impresió la publicació d'aquesta notícia a La Vanguardia sustentada en un estudi del Consell General del Poder Judicial.
Un altre mite que es trenca és el de que la majoria dels assassins són estrangers, doncs bé, les estadístiques ens diuen que el 73% d'aquests delinqüents eren espanyols.
Entreu i mireu la notícia us donarà dades, que les persones que denunciem la violència de gènere com a un homicidi sustentat en la cultura patriarcal en la que vivim, ja coneixem a través de l'Observatori de la violència de gènere però que la resta de la societat desconeix.

dimarts, 6 de febrer de 2007

Gioconda Belli y su "Mujer Habitada"




Heu sentit alguna vegada que alguna força interior desconeguda us dóna forces per fer coses que no podíeu imaginar? Heu reflexionat sobre l’herència que altres dones ens han deixat i com ens afecten les petites històries que han viscut altres dones abans que nosaltres? Jo he reflexionat sobre aquestes coses i altres de les que m’agradaria parlar llegint un llibre de la Gioconda Belli, “La mujer habitada”.
Jo coneixia a la Belli poetessa. Una dona moderna i tradicional alhora. Escriu poesia sobre dones, sobre el seu país, sobre la revolució, també poesia sensual, càlida i actual. No sóc crítica literària però m’agrada molt la lectura i vull compartir el que em suggereix a mi.
Fa poc uns mesos llegia una declaració de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, amb el que comparteixo partit i generació, en la que parlava de com li va marcar en la seva joventut la Revolució Sandinista a Nicaragua. Venia a dir que es declarava més reformista que revolucionari ja que és més segur anar canviant el món poc a poc que a través d’una revolució i feia una reflexió sobre Nicaragua i l’esperança que per a molts joves revolucionaris d’arreu el món (s'inclou ell mateix) i pel seu propi país va suposar. Per desgràcia el sandinisme no va tenir prou temps per canviar tot allò que volia. Resulta més difícil canviar el món des d’una revolució total que fa trontollar el sistema des dels seus fonaments? És millor fer-ho des del reformisme continuat? Ara tornem a tenir a Daniel Ortega al govern i esperem que sigui el seu moment! Els joves revolucionaris d’aquell moment ho desitgem des de la nostra maduresa actual!
Torno a Gioconda Belli i a la “Mujer Habitada” i és que la seva obra parla de revolució. Ella va participar activament en la Revolució Sandinista i això marca els continguts dels seus llibres.
A la “Mujer Habitada” fa un retrat de dues dones allunyades en el temps però de vides paral·leles. Unes dones que van escollir participar activament en el moment polític que vivia el seu país, que van lluitar per la llibertat i que van trencar amb estereotips de gènere i de classe. Es tracta d’un llibre ple de lliçons de valentia, de compromís, d’amor, de lluita... Combina la tradició indígena i la lluita contra l’ocupació espanyola del seu país amb la vida moderna i una altra lluita, en aquest cas, contra l’opresió dictatorial.
És cert que, en algun moment, de la meva joventut m’he sentit molt a prop de la lluita revolucionària i trencadora però llegint aquest llibre he reflexionat sobre la possibilitat que totes i tots tenim a les nostres mans per anar canviant el món amb petites reformes diàries: el reformisme revolucionari d’En Jordi Hereu.

dissabte, 3 de febrer de 2007

Avui inicio una aventura

Aquesta és la primera entrada en el meu bloc. Per què m'he decidit a escriure'l? Suposo que néix de la necessitat de comunicar. Com podeu veure a la meva presentació, he dedicat una part de la meva vida a la política i m'agradaria, a través d'aquest bloc opinar, informar i, sobre tot, rebre les vostres opinions sobre el que jo escric.
Avui participo a una trobada de dones socialistes sobre "Nous Espais de comunicació i Participació" i vull aprofitar aquests nous espais per apropar la política i el feminisme a tothom.