divendres, 28 de desembre del 2007

NOCHEVIEJA FELIZ


No es mío. Me llegó por mail pero me pareció ocurrente...

¡Dentro de nada... Nochevieja, ¿eh? ¡Qué estrés! Yo en Nochevieja
me siento... me siento... no sé, me siento como un toro, ¿no?
Cuando llega la fiesta miro alrededor y me da la sensación de que
todo el mundo se lo está pasando bien, menos yo.
El estrés comienza con la cena...aquello parece una prueba del
Gran Prix: tienes que llevar calzoncillos rojos, tener algo de oro para
meterlo en la copa, preparar las doce uvas... Y contarlas varias
veces, porque, como son todas iguales, te equivocas:
Una, dos, tres, cuatro... una, dos, tres, cuatro, cinco,
seis...
Esta pocha ya la he contado...una, dos... siete, ocho...
¡Joder, las doce menos veinte! ¡Chavalín, trae el Rotring, que
las voy a numerar, como en el Bingo!
Y tu madre:
¿Queréis venir, que se enfrían las gambas?
Que esa es otra: te tienes que comer todo lo que está en la
mesa...¡antes de las doce!; que, con las prisas,
más que pelar gambas,parece que estás desactivando una bomba.
¡Coño, las doce menos diez! ¡Mamá, no me da tiempo: hazme
un sandwich con el cochinillo, que ya está terminando Cruz y Raya!
Y no eres el único que está agobiado, ¿eh? No hay más que ver la
tele...
Allí están Ana Obregón y Ramón García, explicando a toda España
como funciona un reloj...acojonados por si se equivocan:
Cuando la aguja pequeña esté en las doce y la grande también...
serán las doce.¡Coño, como todas las noches!
Y entonces bajará la bola y... luego vienen los cuartos, ¡no
vayan a empezar a comerse las uvas, ¿eh? Vamos a ver: ¿por qué
nos explican mil veces que nos comamos las uvas en los cuartos y nadie
nos explica por qué coño tiene que bajar una bola? ¿Qué clase de
reloj es ése?
Cuando por fin llegan las doce, en toda España se oye lo mismo:
Cla, cla, cla, cla... Eso es la bola: cla, cla, cla... Din-don...
¡Ah no, que son los cuartos! .....Din-don...
¡Escupid que son los cuartos! ....Din-don...
Pfbbbbbbbb... ¿qué son qué? .....Din-don...
Los cuartos .......Ton...
¡Ahora, ahora! ......Ton...
¡Una!
¡Que no, que vamos por la segunda! .....Ton...
Pues me meto dos .......Ton...
Seis...
¿Cómo que seis? .....Ton...
A mí ya no me caben más, ¿eh? ....Ton...
¡Eh!, ¡deja mis uvas, cabrón!! ......Ton...
¡Es que se me ha caído una al suelo! ......Ton...
Bgrfds ......Ton...
Bggggdffffff ......Ton...
A mí ya no me quedan .......Ton...
Bgggggdffffff....
¡Pues a mí me sobran cuatro! .....Ton...
Bfgggggggg, grounfffffff...
Y cuando acaban, toda la familia con la boca llena de babas,
a darse besos:
Feliz año, eeeeeeeeeh, felicidades,
grfdddfd...
Y suena el teléfono: ¡riiiiiiiiiing!
¡Pero coño! ¿Ya están llamando? ¿No se pueden esperar?
Pues a mí todavía me sobran dos...
¡Champán, que alguien venga el Champán!
Pero, bueno, ¿a vosotros os parece lógico empezar el año así?
¡Qué estrés, de verdad! Pero como es Nochevieja... tienes la
obligación de divertirte.
Así que después te vas a un fiestorro a un sitio en el que, si
caben mil personas, el dueño ha decidido meter a cinco mil
doscientas. ¡Muy bien! ¡Cuatro mil doscientas más de las que
caben! ¡Quédate en la calle si te apetece, con la pelona que está
cayendo!
Así que entras. Lo bueno que tiene ir a un sitio así es que
te puede pasar cualquier cosa....a mí el año pasado me ocurrió de
todo estaba tan tranquilo, tomándome mi cubatita de
garrafón,cuando de repente un tío me cogió por detrás y me dijo:
¡¡¡¡COOOOOOOOONGAAAAA!!!!!
Y, claro, que vas a hacer, pues te pones a bailar... ¡Eso te lo
hace un tío en el autobús y le partes la cara! ¡Pero como es
Nochevieja... ! ¡Pues hala!
Y de repente te das la vuelta y llevas cien personas enganchadas
a tu culo. ¡A ver como escapas de ésta! Porque una conga es como
una secta: entrar es muy fácil pero salir es muy jodido. Porque
en el garito hay como doce congas girando a toda pastilla...
Bueno, pues iba yo conduciendo mi conga... por mi derecha,
cuando,de pronto, me veo venir en dirección contraria una conga
suicida acojonante conducida por un gordo con casco de vikingo. Yo le iba
a hacer ráfagas, pero como las congas no llevan ni luces ni
nada... pues, para evitar la colisión, di un giro brusco a la
derecha... ¡Y me tragué entera una columna de espejitos!
¡Siniestro total! Doce heridos leves y una columna de espejitos
destrozada. Y yo, con una ceja abierta tirado en el suelo
pensaba:
Joder, como me hagan soplar ahora, la hemos cagao [xDDD]
Y en ésas, me desmayé. Al despertar estaba en la sala de
urgencias, rodeado por todos los de mi conga. Algunos todavía no
se habían desenganchado; habían venido corriendo detrás de la
ambulancia. Bueno, las urgencias en Nochevieja, hay que vivirlas.
Si en la sala caben cincuenta personas, el dueño ha metido a
ciento cincuenta... Como el de la discoteca. Y
como allí también
es Nochevieja, el camillero lleva un gorrito de moro, la
enfermera
un collar de hawaiana y el que te cose la ceja unos dientes de
Drácula, ¡que te da una confianza... ! El tío te dice:
¿Qué ha sido? ¿Con una moto?
No, con una conga.
¡Ay!, si es que van como locos con las congas...
Cuando salí de allí me quería
ir a mi casa, pero como era
Nochevieja, acabé a las ocho de la mañana con la ceja grapada en
un bareto...
Oiga, póngame un chocolate con churros.
Pues sólo nos queda Nesquick y algunos dónuses... Es que los
últimos churros se los han tomado los de una conga, ¡traían un
cachondeo...!
Había un gordo que llevaba un casco de vikingo... ¡No le digo
más!
Y es lo que yo le digo a los
clientes:
Si no disfrutas en Nochevieja... ¿cuándo vas a disfrutar?


¡¡¡¡¡FELIZ AÑO NUEVO!!!!!

dimarts, 25 de desembre del 2007

BON NADAL


Massa dies sense escriure però no vull deixar de felicitar-vos el Nadal. Ja sé que és típic i tòpic però.... BONES FESTES!!!!

dimecres, 5 de desembre del 2007

Esclavas

Avui a La Vanguardia he pogut llegir un article de Joana Bonet molt interessant sobre la prostitució. La pena és que no he pogut trobar en internet una versió completa de l'article, La Vanguardia fa pagar per llegir el seu diari en internet però us faig un link a les primeres línies de l'escrit. En ell s'explica com són enganyades tantes dones per persones molt properes a elles per venir al nostre país a treballar. Són les seves parelles, cosines, amigues,... persones en les que confien i que semblen estimar-les. Quan arriben aquí es troben amb una situació completament diferent i convertides en esclaves sexuals.
La paradoxa, la pena per elles per exercir la prostitució és més alta que la del proxeneta que l'està explotant i que les condemnes per tràfic de persones és més baix que el de tràfic de drogues.
Jo continuo pensant que la prostitució és una forma de violència i que la societat ha de respondre a aquest problema. Aquestes dones, com tantes altres no han escollit "la professió més vella del món".

dimarts, 4 de desembre del 2007

ETA NO


Pel que sembla a les notícies, a aquestes hores no s'ha donat la mateixa situació que ahir a la manifestació contra el terrorisme a Madrid. Potser encara ens arribarà alguna informació que ens digui alguna altra cosa. No he pogut veure les notícies, espero no tenir que canviar aquesta entrada.
Ahir vaig sentir vergonya al veure les imatges d'un grup de "nosecomanomenar" cridant i insultant en el minut de silenci convocat a l'Ajuntament de Madrid. Semblava que era un altre país. Accepto les crítiques però no els insults a qui sigui (encara que per a mi "maricon" no és un insult, la manera de dir-ho era ofensiva) però el que em sembla pitjor és oblidar perquè s'estava allà. Van faltar el respecte al Guàrdia Civil assassinat i que a qui s'estava rebutjant era als terroristes.

dilluns, 3 de desembre del 2007

Cita del mes de novembre

L'alcohol és dolent, però l'aigua és encara pitjor: et mata si no la beus!
Jaume Perich (1941-1995), escriptor, dibuixant i humorista espanyol.

dissabte, 24 de novembre del 2007

Increíble pero una triste realidad en el mundo

Hoy leía el diario y me encontraba con la noticia de que una joven brasileña había sido encarcelada en una celda con 20 bestias que la violaban a cambio de dejarla comer. Os paso el link de El Periódico.
Mañana es 25 de noviembre, Día Internacional contra la violencia de género, en España llevamos mas mujeres asesinadas que el año pasado y no sabemos cuantas que sufren diariamente el maltrato y en el mundo siguen pasando estas cosas...
Haremos actos de conmemoración y recordaremos a las víctimas, seguiremos trabajando en su recuperación y diseñaremos mas campañas de sensibilización. Tambien continuaremos con las terapias para maltratadores pero... ¿cuando acabaremos con esto?

dimecres, 14 de novembre del 2007

Actes del 25 de novembre

No sé si sabéu que el dia 25 és el Dia Internacional contra la violència i el maltractament a les dones. A Sabadell hem programat diversos actes (ara ja sabéu perquè no em connecto molt). Si us interesa cliqueu aquí
Ah! Fixeu-vos en el cartell, m'encanta!

Reflexionando sobre el incidente real

Hablaba con una amiga y no nos poníamos de acuerdo con el papel del Rey. Ella mantenía que estaba muy bien ¿Por qué se tiene que callar el Rey? Pues digo yo que porque es el Jefe del Estado y sus palabras nos pueden poner en algún que otro problema ¿no?
No es que me preocupe mucho dado que se trata de un personaje (Chavez) que si no es por una cosa será por otra pero... no se yo si no era mejor aguantar un poco.
Y tampoco aguantar pero no deja de ser una muestra de cómo se valoran los actos en nuestra sociedad y si le pongo la perspectiva de género puedo decir que se valoró lo de "ponerlos encima de la mesa" mas que el intento de hablar y mantener la calma, algo mas femenino, que tuvo Zapatero.
¡Bueno! Lo cierto es que a Chavez le han dado tema para un tiempo ¡Y con lo que le gusta hablar! Por otro lado que esta semana tenemos que ver Polonia (los que veáis TV3) porque seguro que valdrá la pena.

diumenge, 11 de novembre del 2007

divendres, 2 de novembre del 2007

Cita del mes d'octubre

"Mirem cap enrere i cap endavant i sospirem pel que no existeix"
Percy Bisshe Shelley. Poeta anglès

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Mi pequeño tesoro cumple hoy seis años




MI PEQUEÑO TESORO
Presuntos Implicados
El pan y la sal


Mi pequeño tesoro
se halla escondido
entre el valle y el monte
que hay en mi ombligo.
Mi pequeño trocito de gloria
es el alba que alumbra
una nueva historia.
Mi pequeño tesoro
quiere ver cosas,
y por él me despliego
como una rosa.
Mi pequeño trocito de vida,
es un ángel que viene a mí de puntillas.
Tengo cinco razones para quererte,
una atada a mi espalda y otra a mi suerte,
y las tres que me quedan,
son tu sonrisa, tu ternura sin falta y otras delicias.

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Gemma Lienas y el velo islámico


Completamente de acuerdo con el artículo de hoy de Gemma Lienas en El Periódico. El velo no es un símbolo religioso sino cultural. Se trata de una costumbre no recogida en el Coran sino señal de sometimiento de la mujer. No se cual es la solución pero pienso igual que Gemma y se debería reflexionar sobre el tema

Confundir el tocino con la velocidad

Eso es lo que le ha pasado hoy a Rajoy. Ha dicho que no podemos convertir ahora el cambio climático en el gran problema mundial. Por lo visto no es suficientemente importante para dedicar tanto esfuerzo en investigar sobre el tema. Ha venido a decir: ¡Vamos a ver! Si diez científicos de probado prestigio no pueden predecir con exactitud que tiempo va a hacer mañana en Sevilla ¿Cómo vamos a saber que va a ocurrir dentro de 300 años?
Me temo señor Rajoy que ha confundido la meteorolgía con la climatologia, la primera estudia el clima en tiempo inmediato, la segunda a largo plazo ¡No es lo mismo! Y a muchas personas nos interesa y preocupa.

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Don José Luís

Estava pensant en escriure alguna cosa sobre el programa "Tengo una pregunta para usted" d'ahir a la nit, concretament, de la intervenció d'en Josep Lluís Carod Rovira.
Aquesta tarda reflexionava amb un amic sobre el tema. Ell mantenia que ahir, en Carod, devia haver guanyat alguns punts i simpaties perquè havia estat bé. Jo, he de reconéixer que no vaig veure el programa, només vaig sentir una mica i he seguit els resums d'aquest matí a la ràdio. Però m'he sentit ofesa pel to de la senyora que va insistir en el "Don José Luís" i "yo no quiero aprender catalán". Crec que aquest és el punt que li va generar simpatia al meu amic (i a mi mateixa) però no crec que a la resta d'Espanya. De tota manera no vull opinar sobre una cosa que no he vist així que us faig un link a la meva amiga Amparo que si ho va veure i té una opinió que, probablement, coincidiria amb la meva si ho hagués fet jo.

El Orfanato


¿La habéis visto ya? Corred, no sea que venga otro Álvarez Cascos y os la explique ¡Lo digo por aquel incidente en el Congreso en el que explicó el final de "Los Otros"!

No soy aficionada a las pelis de miedo. Odio el gore, pero no me resisto a algún susto. No os explicaré nada. Únicamente, hago esta entrada para recomendarla. Bien hecha. Me ha gustado la música, los paisajes, el guión, los actores, las actrices... Belén Rueda, estupenda. Vengaaaaa, id a ver cine made in casa y dejad esas americanadas de jovencitas gritonas.

dijous, 11 d’octubre del 2007

Sense paraules


Com déia ahir Gabilondo del vídeo de Rajoy: "S'ha equivocat de dia, no és Nadal; de càrrec, no és el cap d'Estat; i de segle perquè ja no es parla així, en lletra gòtica". De veritat no sé si vull parlar d'això tampoc. A mi l'exaltació de l'esperit nacional (sigui quina sigui la nació) em sembla molt perillós i com déia el meu pare "no está el horno para bollos".

Continuem a veure qui té la bandera més gran, i el dia que s'ha d'aprovar un tema que a la gent li afecta més en el seu dia a dia, la Llei de l'Habitatge, es posicionen en contra sense cap aportació, només perquè estan en contra d'un article. Va vinga!


M'ha agradat especialment aquest article d'elplural.com

dimecres, 10 d’octubre del 2007

No vull opinar sobre aquest tema


No vull parlar d'ETA i l'atemptat d'ahir. Ja imagineu el que penso sobre el tema així que no dedicarem més temps a donar publicitat a la banda terrorista.
Prefereixo fer esment a una notícia de la setmana passada que no he comentat al blog i considero important: l'inici del tràmit parlamentari de la Llei per l'eradicació de la violència masclista al Parlament de Catalunya.
Crec que és una bona notícia per les dones i per les institucions que treballem l'atenció a les víctimes de la violència masclista. En aquests moments sóc responsable d'aquest tema a l'Ajuntament de Sabadell.
Em van convidar a la seva presentació però no hi vaig poder anar, malgrat tot m'he assabentat de la desafortunada intervenció de la Sra. Nebreda del PP dient que era una llei innecessària. No em dedicaré a replicar l'opinió des d'aquí però us faig un link a un article de la Mila Arcarons, diputada del PSC, a la web de Dones en xarxa explicant perquè és important i què significa.

Bona lectura!

dimarts, 9 d’octubre del 2007

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Algo personal

Ahir vaig anar a veure al Serrat i en Sabina. Impressionant! Vaig sortir sense saber amb quina cançó havia vibrat més. Així que he decidit quedar-me amb aquesta del Serrat que em recorda alguns personatges de la política actual. Malgrat que ja té uns anys crec que la lletra segur que ens recorda a algú. Jo ho tinc clar...

dilluns, 1 d’octubre del 2007

La cita del mes de setembre

"Deixar de fumar és fàcil. Jo ho he fet unes cent vegades" Mark Twain. Escriptor
Doncs jo he deixat de fumar el 15 de setembre i em continuo preguntant cada dia per què ho he fet... Crec que no és un bon símptoma.

dimecres, 26 de setembre del 2007

Les dones a l'Afganistan


Durant els darrers dies he trobat diferents notícies que m'han fet pensar en escriure algun post (les declaracions de Pasqual Maragall al diari ADN, els soldats de l'Afganistan, el debat al Parlament,...) però no tinc massa temps. Malgrat això no puc deixar de fer esment a un article d'ahir al diari ADN sobre les dones a l'Afganistan.

Ja fa alguns anys vaig tenir l'oportunitat de conéixer la trista realitat de la vida de les dones afganeses i em va impactar molt la manca de respecte als drets humans que hi ha en aquest país i, en concret, la manca de respecte a les dones. Ahir llegia que les dones afganeses opten per autoimmolar-se per deixar de patir els maltractaments als que són sotmeses, no només pels seus marits, sinó també per les seves sogres. El voleu llegir? Cliqueu aquí




dimecres, 19 de setembre del 2007

Sara Berbel


Sara és una persona especial per a mi. És d'aquelles persones que passen per la teva vida deixant una emprempta que no s'esborra. He après molt treballant amb ella.

Per aquest motiu estic molt contenta pel seu nomenament com a Directora General d'Igualtat d'Oportunitats de la Conselleria de Treball i Indústria. També ho estic per la creació de la Direcció. Hem treballat molt per aconseguir donar-li a la igualtat d'oportunitats el seu lloc en les polítiques de la Generalitat i encara ens falta...

Enhorabona, Sara!

dimarts, 18 de setembre del 2007

Primer Congrés Internacional per a la Igualtat


Com ja sabreu, aquest és l'Any Europeu de la Igualtat d'Oportunitats. Aprofitant l'avienentesa l'entitat Espais per la Igualtat ha organitzat un Congrés amb l'objectiu de cercar propostes per avançar cap el dret a gaudir d’un tracte igualitari i una vida lliure de discriminació, en una societat sostenible en les relacions entre homes i dones.

El lema del Congrés és: “No som iguals,.....tenim els mateixos drets; construïm nous models de societat compartits”

Mireu el programa en la web del Congrés, és molt interessant. Ens hi veiem els dies 9 i 10 de novembre a Barcelona!

dissabte, 15 de setembre del 2007

Avui és un dia important...


... perquè torno a deixar de fumar. Sí, ja vaig estar sense fumar més de deu anys i vaig tornar a fer-ho d'una manera totalment conscient i voluntària. D'això fa una mica més de dos anys. Vaig decidir que tornava d'una manera transitòria però ho he anat allargant i ara ho torno a deixar. Però no penseu que és per sempre. Què va! Faré com l'Amparo, quan sigui velleta tornaré a fumar.

Porto una hora llevada i ja m'han vingut ganes d'encendre la cigarreta com unes tres vegades. No cediré. Ho he deixat abans i ho tornaré fer. El primer que he fet és explicar-li a tothom (ara us toca a vosaltres) així no em puc tornar enrere! Però vull que sapigueu que escrivint aquest post, entre l'ordinador i la tassa de cafè, tinc el mono mirant-me fixament i em diu que no aguantaré. Ja! No sap amb qui s'ha trobat!

No faré ara del meu bloc un diari sobre el tema però, de tant en tant, us aniré explicant.

Ah! Ara enteneu la cita del mes de setembre, oi?

dilluns, 10 de setembre del 2007

La compasión


"Una persona compasiva al ver una mariposa que lucha por liberarse de su capullo, quiso ayudarla y apartó con mucha dulzura los filamentos para despejar una apertura.
La mariposa, liberada salió de su capullo y movió sus alas, pero no pudo volar.
Lo que ignoraba esa persona compasiva, es que es solamente a través del combate por nacer que las alas se vuelven lo suficientemente fuertes para volar.
Su acortada vida la pasó en el suelo. Nunca conoció la libertad, nunca vivió verdaderamente."

Amar con la mano abierta
Ruth Stanford

dimarts, 4 de setembre del 2007

Una reflexión sobre la prostitución


Hoy leía en el diario ADN que los burdeles de Sidney se preparaban para la próxima celebración del Foro de Cooperación Económica de Asia - Oceanía ya que preveen un negocio interesante durante esos días. Parece ser que han creado servicios específicos para esos días. Uno de ellos es el Naciones Unidas que incluye acompañantes de diferentes países.

Ayer oía por la radio que Cristiano Ronaldo, jugador de futbol, había celebrado el triunfo de su equipo en la Premier League contratando a cinco prostitutas hasta altas horas de la madrugada.

Durante el pasado Mundial de Fútbol de Alemania tambien se comentó el incremento en el tráfico de mujeres para cubrir la demanda de prostitutas durante el evento deportivo.

No entiendo la naturalidad con la que se toma este tema y lo aceptado que está socialmente. No lo digo desde un punto de vista puritano sobre el sexo sinó sobre lo que significa para la libertad de las mujeres.

dilluns, 3 de setembre del 2007

S'acaba el temps de descans


Sí, arriba el moment de reprendre el ritme normal i quotidià de la nostra vida. L'inici del setembre és el tret de sortida al nou curs.
Jo sempre he pensat que l'any comença per mi al setembre i no al gener. Deuen ser les reminiscències de l'etapa escolar, també que és el meu aniversari i això de complir anys marca molt.
El que és ben cert, és que l’activitat arriba d’una manera aclaparant. Sembla que fa dos dies no havia res a fer i avui hem de fer-ho tot. Això vol dir que ja no es disposa tant de temps per dedicar a les coses que ens gratifiquen personalment, entre elles passejar pels blocs coneguts i deixar algun comentari , fer notes per posteriors entrades pròpies o donar resposta als comentaris que trobem al nostre bloc.
Bé, em comprometo a dedicar-hi algun temps però si no trobeu moltes notícies meves no m’ho tingueu en compte, si us plau.

dissabte, 1 de setembre del 2007

Cita del mes d'agost

"No cal confondre mai el coneixement amb la saviesa. El primer ens serveix per a guanyar-nos la vida; la saviesa ens ajuda a viure."
Sorcha Carey (1943-?) Professora d'art clàssic anglès.

dijous, 30 d’agost del 2007

M'han donat un premi


Oe, oe, oe, oe.... Sí, resulta que he estat premiada amb un "Thinking Blogger Award". Ja sé, ja se... Us pregunteu: què és això? Quina mena de premi és aquest? Què us pensàveu que era com un Nobel? Doncs no, és una cosa modesta però m'ha fet il·lusió. Es tracta d'un premi-meme que vol ressaltar blocs que facin "pensar". M'ha sorprés molt que l'Amparo m'escollís, encara que és amiga no m'esperava estar entre les seves recomanacions. Concretament diu del meu bloc: "Contiene reflexiones que hace que me detenga a pensar sobre asuntos en los que ni había reparado." Gràcies Amparoooo!
Per continuar el meme has de complir aquestes condicions:
A)Només pots escriure una entrada recomanant 5 blocs si has rebut un premi.
B) Has de fer un enllaç amb l'entrada origen d'aquest meme.
C) Si vols, pots incloure el logo del premi en el teu bloc (penso fer-ho per fardar je, je,...)
Bé, doncs, em toca entregar els meus premis. Tasca difícil i, clar, no puc tornar a premiar a l'Amparo de la que sóc fan. And the winner are:
1. Peor para el sol. Ém té el cor trencat. Escriu sobre moltes coses però a mi em transmet poesia i bon rotllo.
2. Lourdes Muñoz. Perquè és la meva mentora bloguera. Vaig descubrir el món blogguer a través d'ella. Em va ajudar i ensenyar.
3. Montse Boix. La dona que més sap de ciberfeminisme a Espanya. Si vols estar al dia i conéixer les seves opinions entra-hi. Periodista, feminista i bona amiga.
4. Temps de canvi. Perquè aquests nois són molt joves però molt grans en coneixements i experiència. Potser els seus posts són molt intel·lectuals però val la pena dedicar-hi un temps.
5. Julia Ardón. Perquè he de reconéixer la meva admiració per les feministes llatinoamericanes que són capdaventeres ideològicament, en aquests moments, i a la Julia la segueixo encara que no li deixo comentaris.
Podriaposar molts més. De fet m'he deixat els que més visito Amor, Carme, Francesc, Garmir, Francis Black, Montse, Salva,... perquè només puc posar cinc i em semblava injust. Però també em feu pensar, eh? Doneu-vos per premiats.
Moltes gràcies per llegir el meu bloc, això és el que li dóna sentit.

dimecres, 29 d’agost del 2007

Festa Major a Sabadell

Ja sabeu que treballo a l'Ajuntament de Sabadell. Doncs bé, el dia 7 comença la Festa Major d'enguany.
Us faig un link al programa per si us interessa alguna cosa. Jo recomano els concerts de Fangoria i Antònia Font al Parc Catalunya però podeu trobar cosetes prou interessants.
Espero que us hi passeu!
Ah! He intentat penjar el cartell però no me'n surto. Si poso la foto no surt el text així que si el voleu veure, podeu entrar en el meu Flick, una mica més a baix.

dissabte, 25 d’agost del 2007

UPN, l'avortament i PSN

Ahir llegia a El Pais un article sobre l'exigència dels socialistes de Navarra a UPN que les dones d'aquesta comunitat puguin avortar en el seu territori.
Ja era hora! Fa vint-i-dos anys que es va aprovar la llei de l'avortament a Espanya i a Navarra encara no ha arribat. Me n'alegro molt de que algú, a la fi, posi aquest tema sobre la taula. És increible que les dones s'hagin de desplaçar a altres comunitats, si no és ja difícil a sobre has de traslladar-te a Saragossa, Madrid o Euskadi.
Espero que el tema es solucioni

divendres, 24 d’agost del 2007

Juegos secretos


Avui la combinació de pluja i solitud m'ha convidat a llogar una pel·li al vídeo-club del costat de casa. Resulta difícil escollir al caixer automàtic en poca estona, amb persones esperant a que tu acabis.

Les que volia veure no hi eren i les que quedaven no em resultaven prou atractives: Borat, Desde que amanece apetece, Bratz,... Però, de cop, m'he trobat amb "Juegos secretos". No recordava aquest títol però és una de les candidates a l'Oscar que em quedava per veure. No és que miri totes les pel·lis nominades però aquesta em va cridar l'atenció com "La vida de los otros" de la que ja vaig fer un post.

M'ha agradat. Es tracta d'un grapat de vides creuades en una petita població americana aparentment tranquil·la. Es tracta de diferents personatges que es mouen al voltant d'un nus argumental central, un home i una dona que es coneixen en un parc infantil al que acostumen a anar amb el seu fill i la seva filla, tots i cadascun d'aquests personatges influeix en la vida dels altres. De la història no us explicaré res més.

El guió està molt ben fet, crec que és una adaptació d'un llibre. Potser és una mica llarga (més de dues hores) però no es fa pesada.

Crec que el nom en anglès, "Little Children", és molt adequat, més que el castellà com és habitual. És cert que l'inici es centra en els nens i nenes que juguen al parc i altres detalls que no vull explicar però els "children" de veritat són els adults, una magnífica Kate Winslet i un actor que no coneixia, Patrick Wilson. Em recorda un post que he llegit aquest matí sobre què volem ser quan siguem grans (va per tú, Montse) doncs igual però en el sentit del què esperem de la vida.

Us recomano per un dia amb temps per gaudir d'una bona història i amb companyia per comentar-la. Que jo m'he quedat amb les ganes!!!!

dimecres, 22 d’agost del 2007

Jo sóc addicta en un 54% i tu?

Si cliqueu a sobre del quadre tindreu accés a una enquesta. Està en anglès però és senzilla d'entendre. Deixeu el vostre resultat com a comentari...
54%How Addicted to Blogging Are You?

Mingle2 - Dating Site

Una poesia

No dejes pasar la vida
“No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima, nos enseña,
nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra, la poderosa obra continúa:
Tú puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar, porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores: el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso. No te resignes. Huye.
“Emito mis alaridos por los techos de este mundo”, dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca tener la vida por delante.
Vívela intensamente, sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron de nuestros
“poetas muertos”, te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros Los “poetas vivos”.
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas…”

Walt Whitman

diumenge, 19 d’agost del 2007

Definición de feminismo


Me parece interesante aclarar qué significa para mi el feminismo y he encontrado algo con lo que me siento muy identificada. Si buscais por internet encontrareis mas pero esta me gusta...
Feminismo para principiantes .El feminismo es un impertinente por que cuestiona el orden establecido desde que nació, y ellas, las impertinentes del siglo XVIII terminaron en la guillotina mientras que ellos pensaban que las libertades y los derechos sólo correspondían a los varones (Nuria Varela)
Fuente: Nuria Varela; Feminismo para Principiantes, Ediciones B. Barcelona España
Subió a conferencia el 17 de Mayo del 2005
(mas)

Mujeres

dijous, 2 d’agost del 2007

La frase del mes de juliol

"Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses."
Albert Einstein

Recuerdos de las vacaciones


El vaivén loco de la lavadora. Mi madre planchando como una loca. “No te pongas ese vestido que ya está preparado para meterlo en la maleta”. Una actividad frenética en la cocina ¡Creo que en casa sólo se hacían bocadillos en verano o para llevar al cole! Muchos nervios. “Ni se te ocurra llevarte esa camiseta que está muy vieja”. El olor a verano, el olor a vacaciones.
Horas y horas en un tren. Para mis padres era volver a su infancia para nosotros la libertad. Las vacaciones en el pueblo. El viaje era largo pero gratificante. Sabíamos que a la llegada tendríamos el calor de la familia que aún vivía allí y el de los que ya no estaban con nosotros. El verano era para los recuerdos y para los descubrimientos.
La casa de mi abuela. Un caserón en el centro del pueblo, grande y lleno de familia que, como nosotros, corría en verano a la anual convención de la añoranza para los mayores y la libertad para los pequeños. Tenía ese olor de las casas antiguas combinado con las comidas tradicionales que elaboraban mi madre y mis tías.
Nos encantaba estar por el patio mojándonos con la manguera. El melón o la sandía refrescándose en el pozo. Mi madre y mis tías trajinando por la casa y los hombres sentados a la sombra o tomando algo en el bar. Por la tarde era la hora del paseo y los pequeños aprovechávamos para perdernos un poco y jugar. En el pueblo todo estaba permitido.
A los que veníamos de las ciudades nos fascinaba la libertad que vivían los niños y las niñas en el pueblo. Para ellos la fascinación venía por lo que se suponía que nosotros debíamos vivir en la ciudad.
Hoy me han venido estos recuerdos de una forma triste. Ahora entiendo por qué mi padre y mi madre añoraban otros tiempos. Cuando era pequeña no acertaba a comprender que echaran de menos cosas que ya habían pasado, y además con ciertas penurias, y que no fueran capaces de centrarse única y exclusivamente en el presente.
Hoy yo busco con quien organizar mi convención a la añoranza, con quien recordar las barbaridades que hacíamos en la infancia y adolescencia en un pueblo que nos veía pasar. Un pueblo que sentíamos nuestro pero que nunca lo fué . El pueblo de mis padres.

diumenge, 29 de juliol del 2007

Us recomano un blog

Avui m'he assabentat que el meu amic Eduard Balsebre s'ha apuntat al bloguerisme (no sé si aquest termini existeix). Us recomano que visiteu el seu bloc, http://amudaria.blogspot.com/ , si us agraden els viatges. L'Eduard és un gran coneixedor de la Ruta de la Seda i els seus posts ho demostren. És poc probable que jo em perdi per aquells indrets però em fascina tot el que ens explica. No us el perdeu!

dijous, 26 de juliol del 2007

El meme de la Catosfera

La Carme Sanchez em fa arribar un nou meme. Sembla que estan de moda! L'ha iniciat el Saül Gordillo i s'anomena "mem de la catosfera" i són recomanacions de la catosfera :
Recomana’m un bloc en català: De bat a bat, el bloc de José Antonio Donaire, la defineix com una bitàcola de política ficció, molt recomanable pel seu estil.
Recomana’m un bloc en un altre idioma: Peor para el sol, un descobriment. No té res a veure amb la política. Un mosaic de pensaments i poesia.
Recomana’m un post d’especial interès: Qualsevol del Diari de Miquel Iceta, ningú ens fa les cròniques polítiques com ell.
Recomana’m un web: Ara que treballo a Sabadell, de nou, recomanaré la de l'Ajuntament de Sabadell que és una de les millor valorades en la classificació de webs municipals. Farem una mica de publicitat de l'empresa.
Recomana’m una eina d’Internet: Flick, per a mi ha estat tot un descobriment. Ja sé, ja sé, no és per tant, però jo sóc una novata.
Recomana’m un vídeo: Qualsevol de los Especialistas Secundarios, els trobareu a Youtube. A mi m'agraden més a la ràdio però els seus gags a la tele són molt divertits.
Recomana’m un àudio: Doncs aquí em bloquejo. Ho sento.... No trobo ara res.
Va! Qui s'anima a respondre? Garmir, Amor, Francesc... Ja sé que us faig una feineta!!!Je, je, je...

dimarts, 10 de juliol del 2007

Recollida de signatures

La Federación de Mujeres Progresistas ha iniciado una recogida de firmas para pedir a los periódicos que retiren la sección de contactos. Es una forma de luchar contra la explotación sexual ya que la prostitución y la trata de mujeres con fines de explotación sexual son dos fenómenos estrechamente interrelacionados que no pueden desvincularse.
Os animo a dar soporte a esta iniciativa en su web.

dilluns, 9 de juliol del 2007

Itaca, el viaje de la vida


Un regalo de la literatura:

"Cuando emprendas tu viaje hacia Ítaca
debes rogar que el viaje sea largo,
lleno de peripecias, lleno de experiencias.
No has de temer ni a los lestrigones ni a los cíclopes,
ni la cólera del airado Posidón.
Nunca tales monstruos hallarás en tu ruta
si tu pensamiento es elevado, si una exquisita
emoción penetra en tu alma y en tu cuerpo.
Los lestrigones y los cíclopes
y el feroz Posidón no podrán encontrarte
si tú no los llevas ya dentro, en tu alma,
si tu alma no los conjura ante ti.
Debes rogar que el viaje sea largo,
que sean muchos los días de verano;
que te vean arribar con gozo, alegremente,
a puertos que tú antes ignorabas.
Que puedas detenerte en los mercados de Fenicia,
y comprar unas bellas mercancías:
madreperlas, coral, ébano, y ámbar,
y perfumes placenteros de mil clases.
Acude a muchas ciudades del Egipto
para aprender, y aprender de quienes saben.
Conserva siempre en tu alma la idea de Ítaca:
llegar allí, he aquí tu destino.
Mas no hagas con prisas tu camino;
mejor será que dure muchos años,
y que llegues, ya viejo, a la pequeña isla,
rico de cuanto habrás ganado en el camino.
No has de esperar que Ítaca te enriquezca:
Ítaca te ha concedido ya un hermoso viaje.
Sin ellas, jamás habrías partido;
mas no tiene otra cosa que ofrecerte.
Y si la encuentras pobre, Ítaca no te ha engañado.
Y siendo ya tan viejo, con tanta experiencia,
sin duda sabrás ya qué significan las Ítacas."

Konstantínos Kaváfis

dimecres, 4 de juliol del 2007

La frase del mes de juny

Seguint la tradició deixo un post amb la frase que ha encapçalat el meu blog durant el mes de juny:
"Només aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat".
Friedrich Nietzsche (1844-1900) Filosofo alemany.
Ara anirem per la de juliol

dissabte, 30 de juny del 2007

És la política motor de canvi?

He trobat una entrada sobre un comentari del Jordi Hereu, alcalde de Barcelona al blog del meu amic Francesc Cayetano, al programa de TV3 El Club.
Sembla que ha dit una frase que l'ha fet pensar. "Em preocupa que la gent pensi que la política no pot canviar la realitat".
En un moment com aquest penso que és una bona reflexió per crear un meme. Passar aquesta pregunta a alguns amics i amigues per saber que en penseu. La meva opinió, obviament, és que si és un motor de canvi però hauríem de fer una reflexió de per què la gent se sent tan llunyana de la política. Som els polítics i les polítiques persones que vivim lluny de la societat, del dia a dia? És per aquest motiu pel que es pensa que la política no pot canviar la realitat?
Us animo a fer una reflexió sobre aquest punt. Li passo aquest meme a la Lourdes, la Carme i la gent de Temps de canvi.

dijous, 7 de juny del 2007

Prostitució, un debat obert

Fa un temps que la prostitució ha entrat en debat. Hi ha opinions a favor de la seva regularització i altres en contra (en aquest punt m'hi trobo jo)
Us faig un link a un article publicat al Pais sobre aquest tema. Està signat per Amèlia Valcárcel, Victoria Sau, Cèlia Amorós, Teresa Gisbert, Rosa Cobo, Inmaculada Montalbán y Alicia Miyares. El meu posicionament en aquest sentit es recolza en les seves idees. Com podeu llegir en aquest article es defensa que vulnerabilitat, marginació i pobresa són les causes que porten a la prostitució, no les seves conseqüències.
Amb la meva defensa de la no regularització no vull criminalitzar a les dones que es prostitueixen sinó que s'ha de lluitar contra les màfies que abusen de la seva explotació personal.
Fa uns mesos unes dones que treballen en una ong d'ajut a dones maltractades i amb prostitutes, em comentaven que les vexacions que pateixen aquestes dones són horribles i que molts dels seus clients les maltracten fins a límits increibles. Qui paga mana!
Des d'aquí vull dir que la prostitució és una forma de violència de gènere i una discriminació.

dimecres, 6 de juny del 2007

Cita del mes de maig

Ara que canvio la frase del mes la deixo en aquesta entrada per continuar amb el recull.
En política només triomfa qui posa la vela on bufa l'aire; mai qui pretén que bufi l'aire on posa la vela. Antonio Machado (1875-1939) Poeta i prosista espanyol.

Recojo un meme y lo reenvío

Como dice el título me ha llegado un nuevo meme. Nuevamente es de Lourdes Muñoz, amiga y bloguera de pro. A ella le llega de Goyo Tovar, creador de Bandera Medioambiental.
Cada persona invitada, contrae la obligación de aportar su propio compromiso medioambiental, extendiéndolo a sus amistades de la Blogosfera, a la vez que les solicita otro compromiso de acción.
Bueno, es difícil en este mundo pero creo que posible. Yo me comprometo a utilizar menos bolsas del supermercado. Llevaré alguna siempre en el bolso para no coger una cada vez que me paro a comprar alguna cosa ya que aunque las reciclo se acaban siempre acumulando en algún armario y llega el día en que acaban en la basura. Creo que es una pequeña contribución.
Le envío este meme a Amparo, Garmir, Carme Sanchez y Francesc.

¡Venga, animaos!

dimecres, 23 de maig del 2007

Ara també pren vi en Rajoy


I si no és així, resulta encara pitjor del que em pensava. Em refereixo al recolzament que li dóna Rajoy a les paraules d'ahir d'Aznar i demana el vot pel seu partit "para defender la libertad y por la derrota de ETA". Suposo que després d'aguantar les paraules del seu amic José Maria, criticades per totes les forces polítiques ja que continuen en solitud el seu camí, ens podíem esperar qualsevol cosa. Per què, ¿algú no pensa que és una "mamarrachada" afirmar que "cada voto que no venga al PP servirá para consolidar la presencia de los terroristas en las instituciones"? Jo no he volgut entrar molt en aquest tema perquè m'ho remou tot i perquè sóc molt respectuosa amb les polítiques antiterroristes de tots els governs però això m'ha superat.
Va afegir que "no existe un ejemplo de deslealtad tan grande como el de Zapatero que ha puesto en cuestión las bases esenciales de la Transición" referint-se a la negociació amb ETA. Però no recorda quan ell mateix negociava? No tornaré a repetir tots els trasllats, reduccions de condemnes i trobades amb ETA dels governs d'Aznar perquè ja cansa però que es callin ja i deixin de trencar la societat amb mentides.
Estic d'acord amb el company bloguer,Ferran Bello, quan diu:"Avui m’ adono que el que diuen aquests individus no es cap “boutade”, es quelcom que ha estat estudiat pels comunicadors neocons de forma molt meticulosa. Volen portar-nos cap el model reaccionari nord-americà promogut pels extremistes i integristes de l’ entorn dels actuals dirigents del Partit Republicà. Estan desenvolupant una campanya sistemàtica que preten confluir no en les eleccions municipals, si no en unes eleccions generals anticipades."
I, com no, amb el President Zapatero, la resposta, el diumenge a les urnes. Anant a votar!!!

dilluns, 21 de maig del 2007

He pensat que enlloc de deixar un espai apart per les cites anteriors millor afegeixo una entrada cada mes. Aquestes són les anteriors perquè no es perdin.

Aquells que cedirien la llibertat essencial per a adquirir una petita seguretat temporal, no mereixen ni llibertat ni seguretat. Benjamin Franklin (1706-1790) Estadista i científic nord-americà.

El major càstig per a qui no s'interessa per la política és que seran governats per persones que sí s'interessen. Arnold J. Toynbee (1889-1975) Historiador inglés.

Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va. Martin Luther King (1929-1968) Religiós nord-americà.

Diumenge ens toca escollir


L’altre dia parlava amb dues companyes sobre la perspectiva que té la ciutadania vers aquesta nova cita amb les urnes. Totes tres coincidíem en que hi ha persones que pensen que no existeix gran diferència entre la dreta i l’esquerra a l’hora de construir la ciutat. Evidentment, nosaltres no pensem així ja que militem en un partit amb convenciment i per ideologia, si no fos així podríem estar a qualsevol altre.
El tema és complicat. Si mirem les propostes electorals dels diferents partits pot semblar que tots diem el mateix. No és així. El model ha de canviar per força, ja que la ideologia s’aplica a la gestió.
El PSC planteja un programa basat en el desenvolupament, la cohesió social i la convivència. Jo crec que la nostra gestió en aquests anys ens avala. Hem treballat per construir una ciutat amb barris dignes, siguin barris obrers o no. La transformació s’ha realitzat, sobretot, als districtes que més ho necessitaven, posant-los al mateix nivell que la resta de la ciutat.
S’ha fet un esforç per millorar la via pública i trobar espais de convivència i trobada, espais amables on passejar o gaudir d’una estona d’esbarjo com són les illes de l’Eixample.
La igualtat i el treball per la convivència són principis d’esquerres que els i les socialistes estem defensant des de fa molts anys i que no seran prioritat per un govern municipal de dretes perquè no són els seus principis ideològics.
Si volem continuar treballant per una Barcelona millor hem de votar PSC el proper 27 de maig!

diumenge, 20 de maig del 2007

Discriminacions en el mercat laboral

He trobat un estudi recent de l'OIT anomenat "La igualdad en el trabajo: afrontar los retos que se plantean". El podeu trobar íntegre a www.ilo.org/declaration.
Aquest treball no parla únicament de la discriminació per raó de gènere. Elabora un repàs per les reconegudes històricament i per les recentment descobertes. També inclou les tendències de resposta institucional i programàtiques durant els darrers anys i les accions que ha desenvolupat i desenvoluparà l'OIT.
Una lectura prou interessant!

dimecres, 16 de maig del 2007

Cal tenir humor

Crec que deixar-se fer una caricatura com aquesta demostra el bon humor del nostre candidat.

divendres, 11 de maig del 2007

Manuel Bustos y Sabadell


Torno a abandonar una mica el blog durant aquesta setmana però impossible escriure aquests dies de tant treball. Porto tota la setmana amb la idea al cap de parlar sobre l'acte de presentació de candidatura del PSC a Sabadell però no dono per més. Què hi farem!

Dissabte vaig anar a sopar a Sabadell, concretament, al nou Centre de Convencions (ei, quin centre de convencions!). Com déia abans es tractava de la presentació de la candidatura socialista i, com diu l'Alcalde i candidat a la reelecció, una nit inoblidable. He de dir que la presència de 22oo persones al sopar dóna la dimensió que té el PSC a la ciutat de Sabadell i espero que sigui el senyal d'una victòria el proper 27 de maig. Si voleu saber més sobre l'acte, sobre la candidatura o sobre Manuel Bustos visiteu el seu blog http://manuelbustos.blogspot.com/

dissabte, 5 de maig del 2007

Abans o després de sopar?


Aquesta és la pregunta que em faig al sentir les paraules de l'ex-president del govern, Jose María Aznar. Les va fer abans o després de prendre alguna copa de vi? No vull dir que estigués begut però, potser si inspirat per alguna copeta pressa durant el sopar. Ja sabem que el Ribera del Duero és un gran "caldo"...

Ho he pensat perquè em sembla prou irresponsable per una persona que coneix l'abast de les seves paraules que, en un moment, menyspreï la tasca desenvolupada per la DGT durant tants anys (inclós en els que ell era president del govern). "No puede ir a más de tanta velocidad, no puede comer hamburguesas de tanto y además se le prohíbe beber vino; déjeme que decida por mi, que en eso consiste la libertad", va dir Aznar. La llibertat ben entesa és aquella que s'exerceix sense afectar la de la resta de conciutadans/es i crec que un conductor o conductora que ha begut és, clarament, un exemple de la llibertat mal entesa. Són un perill per la resta de persones i el motiu de moltes morts durant l'any.

Senyor Aznar, si us plau, entenc que estava parlant davant d'un fòrum de vinaters a Valladolid però tingui més en compte el que diu. Hi ha moltes persones treballant per millorar les conductes i reduir les taxes d'accidents.

divendres, 4 de maig del 2007

Les dones volem ser homes?

Fa dies que no escric cap entrada al meu bloc. He de dir que no he tingut massa temps però que tenia aquella sensació de no complir amb els meus objectius així que em tornaré a posar les piles per enganxar de nou el ritme. Ho prometo!
He trobat el tema perfecte navegant pel bloc de la meva amiga Carme Sanchez, concretament, en un comentari que m'ha portat a aquest article d'opinió publicat a l'Avui.
Aquest article fa referència a un altre de la Carme Grau sobre la discreció de les les lesbianes. No he llegit aquest últim però m'ha cridat molt l'atenció l'escrit d'en Salvador Sostres i els seus arguments.
Ens ve a dir que les lesbianes no són lesbianes perquè utilitzen joguines fàliques i que les dones i, concretament, les feministes el que volem és emular als homes però que després no ens sentim felices en aquesta lluita per ser com ells.
Com podéu imaginar discrepo completament d'aquesta reflexió feta per un home que, segurament, pensa que ser home és el millor regal del món. Donc no, senyor, no és així. El feminisme no defensa que les dones siguin homes, ni ens sentim frustrades per no ser-ho, ni ens queixem perquè si. El que volem és participar en la vida pública amb les mateixes oportunitats que tenen els homes i que els homes ho puguin fer en la privada amb les mateixes condicions que les dones. Vostè posa com exemple que volem treballar per després demanar temps per cuidar dels nostres fills i filles. No senyor, el que volem és treballar per ser persones completes i que la societat entengui que la cura d'aquests nens i nenes és una tasca social i compartida i no un deure exclusiu de les dones. Per què els homes han de fer unes coses i les dones unes altres? Qui va decidir el paper que havíem de tenir uns i altres? No és millor que cadascú, home o dona, pugui decidir què vol?
Jo no vull ser un home, m'encanta ser el que sóc i si hi ha alguna cosa que em genera frustració com a dona és sentir, encara, valoracions com la seva plena de prejudicis sobre les dones i el lesbianisme basat en una teoria androcèntrica i carregada de masclisme.

divendres, 20 d’abril del 2007

Ja sé penjar un banner


No us descubriré ara que sóc una bloguera novata. Tinc certa facilitat per la informàtica bàsica, això si, però novata total.

M'ha arribat aquest banner que us penjo en aquesta entrada i m'he decidit a provar. No faltava més sóc fan d'en Jordi Hereu, tampoc us descobreixo res de nou!

Doncs, apa! Vaig a continuar fent cosetes per casa després de compartir amb vosaltres aquest nou petit triomf.


Ah! Gràcies Joan Ramon pel vostre blog (www.tempsdecanvi.org) i pel banner!

El constitucional, les pensions i la Llei d'Igualtat


El Tribunal constitucional va rebutjar el tràmit un recurs d'inconstitucionalitat sobre la Llei de la Seguretat Social. El cas era d'una dona de Guadalajara que va sol·licitar el cobrament íntegre de la seva pensió malgrat que havia gaudit d'una reducció de jornada per tenir cura de familiars.
La polémica ha quedat resolta per la Llei d'Igualtat ja que aquesta reconeix el dret a cotitzar íntegrament a la Seguretat Social en reduccions per aquest motiu durant els dos primers anys.(veure notícia).
Poc a poc anirem comprovant els beneficis d'aquesta llei de la que només coneixem els aspectes d'acció positiva en llistes electorals i empreses. Una bona llei!!!

dimecres, 18 d’abril del 2007

L'Alcalde de la gent


M'ha arribat la notícia de que en Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, ha estrenat videobloc. Com vaig comentar a l'entrada anterior em sembla una forma de comunicació imprescindible pels polítics. Crec que és molt important que la ciutadania conegui el treball que es realitza des de les institucions i que puguin penjar el seu comentari.
Felicitats per la iniciativa!
Jordi Hereu, l'Alcalde de la gent

dijous, 12 d’abril del 2007

Respondo un "meme"

¡Y no me preguntéis que es un "meme" porque me ponéis en un problema y yo voy de que entiendo lo que me están pidiendo!
Estoy abonada a hacer seguimiento de algunos blocs y hoy me he encontrado con una entrada en el bloc de Amparo, respondiendo a una invitación para continuar un meme que tambien le había llegado a Lourdes. Total que la preguntita de marras me ha llegado a mi y me piden que la responda. Pues bien, concretamente, me preguntan por qué blogueo.
La culpa es de Lourdes. Efectivamente, descubrí el mundo del blog a través de ella. Primero, siguiendo su experiencia en Nueva Orleans durante el huracán Katrina (que sus amigas y amigos habíamos sufrido desde aquí) y después informándonos de su trabajo parlamentario ¡Me gustó esta manera de comunicar! Me parece interesante tener el espacio para explicar tu trabajo y tus reflexiones y que los demás te puedan contestar.
A través de esta primera incursión en el blog de Lourdes he seguido algunos de otros compañeros y compañeras y, enlazando con los comentarios que se van dejando, he llegado a otros blogs muy interesantes sobre temas de lo mas variados. Tambien reconozco ser una fan de la Bloguesfera Feminista.
Creo que aquí me vino el gusanillo de hacer uno mío. Siempre me ha gustado escribir y, aunque al principio no sabía sobre qué podía hacerlo, me lancé a la aventura en un curso que nos organizó la Secretaría de Polítiques de les Dones del PSC.
Creo, además, que en el mundo de la política es muy interesante, ya que acerca a las personas que nos dedicamos a la ciudadanía en un estado de tu a tu. De esta forma saben lo que pensamos pero tambien sabemos cuales son sus reflexiones ¡Si nos dejan comentarios, claro!
Desde aquí me gustaría pasar este meme a Miguel Zaragoza, Amor del Alamo, Carme Sanchez, y Garmir.
¿Te he respondido Amparo? ¿He hecho bien lo del meme?

dimarts, 10 d’abril del 2007

Un article d'interès

Revisant els diaris dels passats dies de festa, he trobat un article de Charo Nogueira a El Pais molt interessant sobre l'Estat del Benestar a Suècia. Ja sabreu que l'Estat del Benestar és una incorporació als sistemes socials que va arribar de la mà de la socialdemocràcia europea. El major exponent d'aquest sistema ha estat als països nòrdics. Doncs bé, unes de les principals beneficiàries han estat les dones i els seus drets. Amb l'arribada de la dreta al poder a Suècia perilla aquesta situació. Una lectura molt recomanable...

Setmana Santa de cine

Aquesta setmana Santa he aprofitat per reprendre la meva activitat cinèfila. He vist dues películes amb diferents resultats, un drama actual i una comèdia (ho he aconseguit!).
La primera película la vaig trobar de casualitat, volia veure una altra però em vaig trobar sense entrades. Ràpidament, a la taquilla vam decidir què veure i ens vam deixar portar per alguns comentaris sobre "Diamante de sangre". He de dir que no sóc cap fan de Leonardo di Caprio però en aquesta película m'ha agradat. Es tracta d'un film molt dur sobre el comerç de diamants en el mercat negre. Com les guerrilles africanes exploten als seus compatriotes a mines il·legals per comerciar amb empreses d'occident amb diamants. Una manera de finançar la seva violència. Com a tema de fons la ceguera d'occident, la situació de tantes famílies africanes assassinades o fugides de casa seva, els nens soldat, la violència... Molt dura però ens ajuda a entendre aquestes notícies que veiem dia a dia a la tele sobre assassinats entre tribus africanes. Després de veure-la vam estar una bona estona reflexionant sobre la situació a l'Àfrica. Conclusions:
1. Està clar que el valor de la vida dels altres està en funció de quan val la teva. Costa poc matar quan tampoc és important que tu visquis.
2. La manca d'estructura social dels països de l'Àfrica. Ara entenc allò que ens deien de petits de que les fronteres no eren naturals ja que estaven fetes amb una regla sobre el mapa i decidides pels països colonialistes. Sobretot entenc les seves conseqüències. És evident que no tenen esperit d'Estat sino de tribu o comunitat primària.
3.La manca d'interès o l'acostumats que estem a veure la violència que pateixen i no fer res més que netejar la nostra consciència a través de donatius a ONG's i, sobretot, a jutjar a la lleugera la brutalitat que es practica cada dia a altres llocs del món sense aturar-nos a pensar una mica més en la violència que vivim nosaltres cada dia en el "primer món"
La segona película que he vist aquests dies ha estat "El jefe de todo esto" una comèdia poc usual de Lars von Trier. Divertida, molt divertida. Crec que no la puc explicar perquè entra de ple en el món d'allò més absurd. La recomano, si us agrada en von Trier és clar perquè no parlem d'una comèdia senzilla sinó d'un guió molt ben escrit del que no et pots perdre el més mínim detall.

divendres, 6 d’abril del 2007

Un nou pensament

M'agrada molt recòrrer a cites d'alguna persona coneguda per il·lustrar les coses que escric o intento explicar. M'he posat la fita de canviar cada mes la frase que il·lustra el meu bloc. Aquest mes he escollit una d'en Benjamin Franklin que m'ha fet raonar sobre la situació política del nostre país durant els darrers temps.
S'està jugant algú la nostra llibertat essencial per adquirir una petita seguretat temporal? Suposo que cadascú, en funció de la seva visió/ideologia ho veurà d'una manera diferent. Ho deixó per la vostra reflexió.

dimarts, 3 d’abril del 2007

España és el país amb més intervencions de cirurgia estètica

L'altre dia sentia aquesta notícia a una tertúlia de la televisió. No em va sorprendre. Qui no coneix a algú que s'ha fet un "retoque"? No sóc crítica amb aquestes intervencions, penso que si alguna persona es troba malament amb algún aspecte del seu físic i li causa un problema està en el seu dret de solucionar el seu problema.
El que vaig reflexionar arrel d'aquest titular és en el model de físic que s'està generalitzant en la nostra societat. Cada dia veiem a televisió persones, sobretot dones, amb un cos espectacular que no correspon a la realitat. Si veiem fotos de dones despullades de fa uns vint anys trobes pits de mides normals, llavis naturals, etc... Unes dones amb les que amb algunes diferències podem compartir alguna part de la nostra anatomia, o no. Però en l'actualitat no veus cap imatge de dona amb la que no puguem deixar de pensar: És possible que algú sigui així?
Segur que alguna però en general es tracta de cossos perfectes!
Aquestes imatges em fan pensar en quantes dones s'operen per arribar a aquest umbral de bellesa que ens marquen els mitjans actualment. Quantes d'aquestes operacions són per tenir el cul de la Jennifer López, els pits de l'Elsa Pataki o els llavis de l'Angelina Jolie? No són macos uns pits normals?
Totes hem pensat algun cop en que alguna part del nostre cos estaria millor amb una mica de més o menys volum però passar per quiròfan per aquest motiu, quan ja estàs bé és una esclavitud perillosa a l'estètica. No ens hauriem d'aturar a pensar una mica en aquest punt?
Entre la cirurgia i el Photoshop ens estem convertint en una societat que busca la perfecció física.

divendres, 30 de març del 2007

A les meves amigues regidores

Ahir vaig anar a fer una conferència a St. Boi, convidada per l'Ajuntament, sota el tema "Cap a un nou lideratge de les dones". Un tema difícil de desenvolupar en, només, quinze minuts! Es tractava de l'acte de cloenda d'un projecte internacional de la Xarxa Urbal, el "Jo, política" en el que també ha participat la Diputació de Barcelona.
Vaig estar acompanyada per la meva amiga i regidora de St. Boi, Amor del Alamo. Com vaig comentar ahir, penso que l'Amor és una de les persones que conec que més ha treballat per ampliar els espais de participació de les dones en el món públic. El proper dia 27, com algunes altres amigues, deixarà les seves responsabilitats municipals i des d'aquí vull fer un homenatge a totes elles, perquè el treball que han desenvolupat ha estat molt important, i ja que l'opinió pública sobre els polítics i les polítiques no és massa possitiu, les persones que ens hi dediquem sabem el nivell de dedicació i esforços significa.
El treball de les persones que es dediquen a la política municipal és molt important. En moltes ocasions no tenen, ni tan sols, la plena dedicació a aquesta feina i s'ha de combinar amb la seva vida professional. No tenen horaris, ni caps de setmana lliures. Són persones que perden el seu anonimat quan surten a passejar pels carrers del seu municipi. La ciutadania s'apropa per fer demandes, per comentar el seu disgust per alguna acció municipal, en poques ocasions per felicitar per les coses ben fetes... es dóna per pressuposat que s'han de fer així! Són persones amb una gran vocació de treball pels altres i que estimen el seu municipi.
Moltes gràcies amigues i amics, regidors i regidores, treballadors i treballadores de la política municipal per la vostra il·lusió i la vostra dedicació

Felicidades Gijón

El Gobierno de Asturias inaugura el primer Centro de Asistencia Integral a mujeres víctimas de la violencia de género conforme a las medidas que propone la Ley Integral contra la Violencia de género.
Se trata de un centro pionero ya que incluye en sus atenciones el derecho de las mujeres a servicios sociales de atención, de emergencia, de apoyo y acogida y de recuperación.
Además está diseñado con todos lo recursos necesarios y me parece un ejemplo a seguir por el resto de gobiernos autonómicos. Si queréis más información podeis encontrarla en http://tematico.asturias.es/imujer/upload/documentos/DOSSIER_CAIMVVG_pet24774.doc
Enhorabuena!

dijous, 29 de març del 2007

8 dones als 15 primers llocs de la llista del PSC a Barcelona


Durant els darrers mesos he sentit moltes veus que indiquen que a Barcelona toca una renovació, que el PSC ja porta molts anys governant la ciutat. Jo penso que la renovació no es garantitza amb l'alternància de partits sinó amb els projectes i les persones que els lideren.

És cert que el PSC governa des de la transició a la meva ciutat però s'ha de reconèixer que el projecte ha estat liderat per diferents persones: Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i, actualment, Jordi Hereu. Cadascun ha aportat la seva visió i manera de fer política. És evident que el fons del projecte ve donat per la ideologia però també és ben cert que el PSC és un partit prou àgil com per anar renovant el seu projecte adaptant-se a l'evolució de la ciutat.

La darrera mostra de renovació és la llista que presenta a les properes eleccions municipals. Una llista on prenen protagonisme les dones i la generació que ha crescut amb la democràcia. Us faig un link a la notícia on el Jordi Hereu explica aquesta llista.

dimarts, 27 de març del 2007

Sácale tarjeta roja al PP


He trobat aquesta imatge al bloc del company Miquel Iceta i m'ha semblat fantàstica!

Sin PRISA pero sin pausa


Aquest és el nou lema del Partit Popular. L'últim rampell totalitarista del PP ha estat boicotejar al grup Prisa perquè no són amics seus. Em recoda allò que dèiem de petits/es: Ja no estic de tú! Pot ser que les opinions editorials d'aquest grup de mitjans no siguin del tot agradables pel partit de l'oposició però... i les opinions dels seus mitjans més propers? Jo estic farta de sentir, fins i tot insults, a El Mundo, Libertad Digital o la Cope. Què faig? No els escolto. En canvi les tertúlies de la Ser compten amb veus de totes les ideologies i d'altres mitjans propers a la dreta. Fins i tot algún dia m'he sentit atacada des dels micròfons de la Ser però es tracta d'això, no? Crec que ho anomenen llibertat de premsa.

La derechona espanyola continua sense pausa en el seu camí cap a la confrontació. No els importa res. M'agradarà veure si mantenen el boicot durant la campanya No tenir anuncis a tots el mitjans de Prisa és perdre espai públic!

Sort que encara queden alguns caps en el seu lloc al Partit Popular i s'han alçat veus en contra d'aquesta decisió. Em queden esperances de que algun dia torni a ser un partit democràtic

dimarts, 20 de març del 2007

Libertad sin ira

De los nervios me tiene oir esta canción acompañando las manifestaciones de la derechona española durante los últimos días. Lo último ha sido hoy, me he encontrado un video propagandístico de la manifestación en Navarra y ver esas imágenes con el fondo de la canción me ha removido el higadillo.
Pero haciendo una escucha mas profunda no me ha parecido tan mal. Sobre todo en aquel trozo de "... dicen los viejos que este país necesita palo largo y mano dura para evitar lo peor..." ¡Claro! Ellos son los viejos que viven del pasado franquista en el que no nos permitían la libertad y cuando la ejercías te machacaban a porrazos de los grises.
O aquella otra "... dicen los viejos que en este país hubo una guerra, que hay dos Españas que viven aún el rencor de viejas deudas..." ¡Pues tambien! Ellos son los viejos que quieren hacernos revivir aquella dos Españas (que yo, con 41 años, no recuerdo si no es a través de lo que me explicó mi padre durante mi adolescencia) y dividirnos de nuevo.
De todas formas me molesta, y no quiero pensar lo que deben opinar los componentes de Jarcha, que suene lo de Libertad sin ira en sus manis ya que, si alguien está introduciendo la ira en un país que ha sido un modelo de transición para otros, es la derechona del PP con la compañía de la Falange ¡Dios que antiguo me suena esto! Me retorna a mis 13 o 14 años cuando estudiaba historia con los libros de "La historia de España Alfaguara"
¡Bueno! Me tomaré un poco de sal de frutas para que los ácidos que me provoca en mi sistema digestivo semejante mamarrachada no me provoque una úlcera.

divendres, 16 de març del 2007

¡Por fin la Ley de Igualdad!

Tantos meses esperando y debatiendo pero ya se ha aprobado. No voy a extenderme porque todo el mundo debe imaginar que estoy muy contenta. Así que os recomiendo que leáis el artículo de la Vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, publicado hoy en el Pais ¿Qué mejor que leer a la mujer que mas nos representa en el gobierno?
Sólo decir que estos días he escuchado muchos tertulianos y tertulianas hablando del tema sin haberse documentado y con unos criterios verdaderamente arcaicos que no voy a repetir ¡Enfermita me tienen!

8 de marzo


Ocho de marzo

Amanece con pelo largo el día curvo de las mujeres,
¡Qué poco es un solo día, hermanas, qué poco
para que el mundo acumule flores frente a nuestras casas!
De la cuna donde nacimos hasta la tumba donde dormiremos
-toda la atropellada ruta de nuestras vidas-
deberían pavimentar de flores para celebrarnos
(que no nos hagan como a la Princesa Diana que no vio, ni oyó
las floridas avenidas postradas de pena de Londres)
Nosotras queremos ver y oler las flores.
Queremos flores de los que no se alegraron cuando nacimos hembras
en vez de machos,
Queremos flores de los que nos cortaron el clítoris
Y de los que nos vendaron los pies
Queremos flores de quienes no nos mandaron al colegio
para que cuidáramos a los hermanos y ayudáramos en la cocina
o cargáramos al bebé para dar más lástima cuando pidiéramos limosna
Queremos flores de quien nos enfundó en vestidos almidonados
Y nos prohibió subirnos a los árboles como los muchachos
Flores del que se metió en la cama de noche y nos tapó la boca para
violarnos mientras nuestra madre dormía
Queremos flores del que nos pagó menos por el trabajo más pesado
Y del que nos corrió cuando se dio cuenta que estábamos embarazadas
Queremos flores del que nos condenó a muerte forzándonos a parir
a riesgo de nuestras vidas
Queremos flores del que se protege del mal pensamiento
obligándonos al velo y a cubrirnos el cuerpo
Del que nos prohíbe salir a la calle sin un hombre que nos escolte
Queremos flores de los que nos quemaron por brujas
Y nos encerraron por locas
Flores del que nos pega, del que se emborracha
Del que se bebe irredento el pago de la comida del mes
Queremos flores de las que intrigan y levantan falsos
Flores de las que se ensañan contra sus hijas, sus madres y sus nueras
Y albergan ponzoña en su corazón para las de su mismo género
Queremos flores de las envidiosas, las falsarias, las mojigatas,
las que se arrepienten de haber sido y se falsifican
malversando los poderes vitales de la especie.

Tantas flores serían necesarias para secar los húmedos pantanos
donde el agua de nuestros ojos se hace lodo;
arenas movedizas tragándonos y escupiéndonos,
de las que tenaces, una a una, tendremos que surgir
si es que ha de perdurar la tierra firme.

Amanece con pelo largo el día curvo de las mujeres.
Queremos flores hoy. Cuánto nos corresponde.
El jardín del que nos expulsaron.

Gioconda Belli

dimecres, 14 de març del 2007

La violència vers les dones augmenta

L'altre dia llegia aquesta notícia a La Vanguardia. No em sobta. Certament, fa poc ho comentàvem amb unes companyes. A l'article es planteja una teoria sobre aquest augment: les dones no es resignen i callen sinó que reivindiquen els seus drets en el seu entorn. Estic d'acord aquesta és una possible causa.
Jo també vull apuntar una altra: és una resposta masclista a les accions que l'Estat i la societat estan plantejant per acabar amb aquest problema. La violència masclista ha deixat de ser un problema privat per entrar en primera línia de les polítiques i de les denúncies socials. Ja no diem allò de que cadascú arregli els seus problemes sinó que s'hi intervé perque es tracta d'una situació més generalitzada del que es pensava. Si encara penseu d'una altra manera, mireu les estadístiques!

dilluns, 12 de març del 2007

Trist record de l'11-M

Ahir a la nit em van entristir molt les imatges de ciutadans i ciutadanes barallant-se a la porta de l'Estació d'Atocha. Es suposa que totes i tots sentim la mateixa impotència i el mateix dolor pel que va passar a Madrid ara fa tres anys. No crec que aquell fos el lloc ni el moment per aquelles imatges d'enfrontament. No vull fer valoracions polítiques però tampoc puc quedar-me sense escriure res sobre això. No he trobat res millor que que enllaçar amb El Periòdico de Catalunya i la portada del dia d'avui. En record a les víctimes i a totes les persones que vam plorar l'11 de març de 2004!

diumenge, 11 de març del 2007

Isabel Coixet y el cine USA


Soy una fan de Isabel Coixet. He visto todas sus películas. Me parece de una sensibilidad exquisita. Una de mis películas favoritas es "La vida secreta de las palabras", ya lo habreis visto en mi perfil ¡Esa mirada de amor de Tim Robbins!
El sábado leí la noticia de que se nos iba a hacer las Américas tambien. No es la primera vez que recibe una oferta para trabajar en USA. Ya le ofrecieron dirigir "Memorias de una geisha" pero la declinó porque se preguntaba "¿Qué pinto yo en un filme sobre una geisha?" ¡Genial! Y le alabo el gusto. Una mujer comprometida con la libertad no se puede sentir muy cómoda en ese tipo de producción. Estoy segura de que no renunciarás a tu forma de hacer.Estoy deseando ver su nueva película
¡Isabel, te echo de menos!

dijous, 8 de març del 2007

Un cuarto propio



Cada 8 de marzo recibo muchos mails de felicitación ¡Ya sabéis! Esos PowerPoints, poemas, chistes de Forges... pero siempre espero el de una amiga que, cada año, envía algo especial. En esta ocasión aprovecho este espacio para transcribir lo que me ha hecho llegar este año:

"Mi credo es que esa poeta que jamás escribió una línea y que yace en la encrucijada, vive todavía. Vive en ustedes y en mí y en muchas otras mujeres que no nos acompañan esta noche, porque están lavando los platos y acostando a los chicos. Pero vive, porque los grandes poetas no mueren: son presencias continuas; sólo precisan una oportunidad para andar entre nosotros de carne y hueso. Pienso que, en breve, ustedes le podrán ofrecer esa oportunidad. Porque mi credo es que si perduramos un siglo o dos –hablo de la vida en común que es la verdadera y no de las pequeñas vidas aisladas que vivimos como personas- y tenemos quinientas libras al año y un cuarto propio: si nos adiestramos en la libertad y en el coraje de escribir exactamente lo que pensamos (…) entonces la oportunidad surgirá y el poeta muerto que fue la hermana de Shakespeare se pondrá el cuerpo que tantas veces ha depuesto. Derivando su vida de las vidas desconocidas que la precedieron, como su hermano lo hizo antes que ella, habrá de nacer. Esperar que venga sin esa preparación, sin ese esfuerzo nuestro, sin esa resolución de que cuando renazca le será posible vivir y escribir su poesía, es del todo imposible. Pero sostengo que vendrá si trabajamos por ella y que vale la pena trabajar hasta en la oscuridad y en la pobreza."
“Un cuarto propio” Virgínia Woolf.

¡Gracias Sara!

dimecres, 7 de març del 2007

Petita història del 8 de març


Sempre hem associat el 8 de març a la mort de 129 dones a una fàbrica del tèxtil a Nova York, oi? Doncs fa uns anys em vaig assabentar que aquest fet era cert però que aquest no és, ben bé, l'origen de la commemoració del Dia Internacional de les Dones. Segons algunes historiadores aquell incendi es va produir el dia 25 de març i no el 8 que era diumenge.
En realitat, sembla que la celebració del 8 de març es déu a una socialista, Clara Zetkin, que va proposar a la Internacional Socialista de Dones, la commemoració d'un dia dedicat a reivindicar el dret al vot de les dones. Era l'any 1910.
Aquesta idea ja tenia un precedent, el Women Day, que des de 1908 celebraven les sufragistes americanes amb la mateixa intenció el darrer diumenge de febrer.
L'any 1911 Austria, Alemània, Dinamarca y Suècia commemoren el dia 19 de març com a Dia Internacional de les Dones i, finalment, el 8 de març de 1914 Alemània, Suècia y Rú ssia a proposta d'aquestes últimes.
Una altra coincidència amb el 8 de març, les dones russes es van aixecar davant la manca d'aliments i van iniciar el moviment revolucionari que acabaria el mes d'octubre. Sembla que aquest fet instaura definitivament aquest dia.
Finalment, l'any 1975, l'ONU va declarar el 8 de març Dia Internacional de les Dones, però amb la següent argumentació que no parla dels fets de Rússia:
"El Día Internacional de les Dones va ser proposat per primer cop per Clara Zetkin, una representant de la Conferència de Dones Socialistes, celebrada a Copenhague l'any 1910. La proposta va arribar a l'inici d'un període de gran transformació social i política al món. Europa estava a l'inici de la I Guerra Mundial, els imperis colonials d'Àsia i Àfrica estaven patint les primeres commocions de la revolta nacionalista, i a Nordamèrica, el moviment pel sufragi femení estava questionant algunes de les pressumpcions de les relacions humanes, La crida de Clara Zetkin a les dones per a aunar la seva lluita per la igualtat de drets amb la lluita per preservar la pau mundial va trobar un cor sensible. Quan es va commemorar el primer Dia Internacional de les Dones, l'any 1911, més d'un milió de dones va participar-hi públicament demanant a més del dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret a treballar, a l'ensenyament vocacional i la fi de la discriminació en el treball". No sentiu aquestes reivindicacions encara avui en dia?

Feliç 8 de març, dones!!!!

¿Qué haces este sábado? Vamos a la mani

No hace tanto que llamaban a José Luís Rodríguez Zapatero, pancartero. Eran tiempos en los que ir a las manifestaciones era una especie de atentado contra la democracia para la derechona española. Pues debe ser que ahora no tienen nada mejor que hacer porque si no es uno es otro, quien un sábado sí, un sábado no, convoca una manifestación.
No os confundáis, yo no estoy en contra de las manifestaciones... ¡He ido a unas cuantas! Pero me choca ver las mismas caras que, hace tan poco, criticaban la libertad de la ciudadanía, detrás de una pancarta.
Aunque no se qué me sorprende. Son los mismos que tambien critican medidas penitenciarias que ellos mismos han practicado. Supongo que os ha llegado el mail con las excarcelaciones del PP. A mi me ha llegado por 4 personas y os aseguro que sólo una de ellas era compañera del partido. Si no os ha llegado, mirad el blog de mi compañera Estefanía Molina, ella os lo detalla.

dimarts, 6 de març del 2007

Elena Valenciano a l'Executiva Federal del PSOE


Recordo a l'Elena Valenciano quan era presidenta de l'Associació Mujeres Jóvenes. Pel nom us podéu imaginar que ja fa uns anys d'això! Jo era una sòcia de l'entitat Dones Joves a Catalunya i vam coincidir en alguna reunió. Recordo molt bé que, en aquells moments, ja denotava una energia i un lideratge que em va agradar. Era una dona que exercia l'autoritat d'una manera totalment femenina.

He seguit des de la llunyania el seu treball a la Fundació Mujeres i al Parlament Europeu i estic molt contenta de la seva incorporació a l'Executiva en el lloc d'una altra dona, Trinidad Jiménez, que ho deixa per motius de feina.

He entrat en el seu bloc i ha penjat una entrevista publicada el mateix dissabte a El Mundo. Us la recomano. Parla de la seva incorporació a l'Executiva i d'algunes altres coses com el cas de De Juana Chaos. Estic completament d'acord amb ella i amb la meva amiga i bloguera Lourdes Muñoz. El govern ha prés una decisió molt valenta i ha deixat de banda l'electoralisme, ben al contrari del que està fent el PP que ja ha convocat una manifestació en contra de la decisió. Quan acabaran les mentides? No recorden que van ser ells mateixos els que van proporcionar beneficis penitenciaris al mateix De Juana? Si us plau...

dilluns, 5 de març del 2007

Prefiero que no me quieran

El sábado leí esta frase en La Contra de La Vanguardia: "La violencia es un amor mal expresado". Lo dice Cloé Madanés, una psicóloga argentina especializada en terapia familiar. Al principio me pareció que yo no entendía bien lo que leía. Lo miré mejor y vi que lo había entendido perfectamente. Según mantiene esta profesional de la psicología todo amor alberga una semilla, el amor intrusivo, el ansia de dominio de lo amado. A mi esto me recuerda a aquello de "quien te quiera te hará sufrir" que me decía mi madre. Y me niego a aceptarlo, por eso prefiero que no me quieran si ha de ser en estos términos.
La entrevista tiene muchos aspectos a comentar ¿Estais de acuerdo con que se trata de un amor mal expresado o un sentimiento de posesión de la persona a la que se maltrata?
Sí le doy la razón en la necesidad de enseñar valores como principio de prevención de la violencia y que hay que cambiar la conducta de los violentos pero defiendo que las leyes contribuyen a cambiar esta realidad. Es muy difícil cambiar a un violento si no reconoce lo que hace y quiere cambiarlo, la violencia es un delito y debe estar recogido en las leyes y ser penado.
Sobre la terapia que recomienda me parece un poco duro reunir a todos los miembros de una familia, incluido el violento, y trabajar todos juntos ¿Que piensan las personas expertas? A mi me parece muy duro sentar a las víctimas con el maltratador y hablar...
No se, a mi me ha sembrado dudas que me gustaría comentar... Yo no estoy nada de acuerdo con esta señora pero parece que está muy reconocida.. ¿Qué me decís?

dijous, 1 de març del 2007

Manifest del 8 de març

Com cada any la Secretaria de Polítiques de les Dones del PSC, ha elaborat el seu manifest pel 8 de març. Aquest cop està centrat en les polítiques municipals. Per què hi ha eleccions municipals? Sí, però també perquè els municipis socialistes han estat els pioners en l'establiment de polítiques d'igualtat d'oportunitats i en atenció a les dones. Són molts els Ajuntaments socialistes a Catalunya que han creat les Regidories d'Igualtat o de les dones o algun altre nom... i els que han incorporat la visió de les dones a les polítiques municipals. Per què? Perquè les dones som les ciutadanes que més fem ús dels municipis, som les que vivim la quotidianitat i perquè els i les socialistes som conscients de que el millor lloc per treballar contra les desigualtats són els ajuntaments. Us convido a llegir-ho!

dimecres, 28 de febrer del 2007

Agenda 8 de març del PSC


Avui m'ha arribat el díptic dels actes de commemoració del 8 de març organitzats per diferents agrupacions de la Federació de Barcelona del PSC. Es tracten de conferències sobre temes diversos i localitzats a diferents agrupacions. Aquí els teniu. No cal dir que són oberts a tothom que tingui interès.

El primer, demà, 1 de març, a les 19 h., DONA I POLÍTICA amb MARINA BRU, Presidenta de l’ Associació per a les Nacions Unides, a l'AGRUPACIÓ DE GRÀCIA

El 15 de març, 19.30 h., DONES I MÓN DEL TREBALL amb EvaGranados, Secretària de Política Institucional de laUGT de Catalunya a l'AGRUPACIÓ DE L'EIXAMPLE

El 21 de març, 19 h., DONES I NOUS USOS SOCIALS DEL TEMPS amb Inma Moraleda, Regidora Delegada per al Programa dels Nous Usos del Temps a la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, a l'AGRUPACIÓ DE SANT MARTÍ

I, per finalitzar, el 27 de març, 19 h.L DONA I SAlUT amb Carme Figueras, Diputada al Parlament de Catalunya al Centre Cívic Can Basté

Espero que sigui del vostre interès. Les adreces les trobareu a la web del PSC Barcelona.

dimarts, 27 de febrer del 2007

La donació d'òvuls


Ahir vaig anar a la meva ex-facultat a fer uns tràmits administratius. Sóc una economista frustrada. Vaig iniciar els meus estudis en un dels pitjors anys de la meva vida i amb una base matemàtica insuficient!
Doncs bé! Ja sabéu que passa quan fas aquestes coses! Recordes companys i companyes, cerveses al bar, algun que altre/a professor o professora,... i en algun moment t'atures a mirar els taulells d'anuncis de les associacions d'estudiants (Ah!!! el meu passat associatiu) i et trobes amb uns cartells buscant donants d'òvuls.
Em va sobtar veure'n tants però després vaig recordar un article a no recordo quin diari parlant d'aquest tema. Resulta que Espanya és un paradís pels tractaments de fertilitat i, per tant, per la donació d'òvuls. El nostre país no ha regulat encara aquesta pràctica tan freqüent i és tal el buit legal que es permet el pagament de la donació, aproximadament uns 2.000 Euros.
Així doncs, no és d'estranyar que el perfil de la donant sigui el d'aturades i universitàries que necessiten ingressos.
Però sabíeu que aquesta pràctica comporta uns riscos per a les donants? No, àixò no és massa conegut. No és el mateix donar esperma que òvuls, per variar les dones ho tenim més complicat!
Doncs sembla que la donació presenta uns efectes secundaris. Entre un 5% i un 10 % pateixen una greu hiperestimulació ovàrica que provoca gran dolor que, en ocasions, exigeix hospitalització, problemes renals, possible infertilitat futura i, fins i tot, la mort.
Aquest és un problema desconegut per a la majoria de les persones que mirem cartells i anuncis en els mitjans de comunicació sol·licitant donants... Pel que sé aquest és un efecte però segur que han d'haver alguns altres perquè el tractament previ a l'extracció d'òvuls és hormonal.
Si mireu les entrades que hi ha als buscadors veureu com es passa per sobre aquest tema dels efectes secundaris. Serà igual a les clíniques?