dijous, 30 d’agost de 2007

M'han donat un premi


Oe, oe, oe, oe.... Sí, resulta que he estat premiada amb un "Thinking Blogger Award". Ja sé, ja se... Us pregunteu: què és això? Quina mena de premi és aquest? Què us pensàveu que era com un Nobel? Doncs no, és una cosa modesta però m'ha fet il·lusió. Es tracta d'un premi-meme que vol ressaltar blocs que facin "pensar". M'ha sorprés molt que l'Amparo m'escollís, encara que és amiga no m'esperava estar entre les seves recomanacions. Concretament diu del meu bloc: "Contiene reflexiones que hace que me detenga a pensar sobre asuntos en los que ni había reparado." Gràcies Amparoooo!
Per continuar el meme has de complir aquestes condicions:
A)Només pots escriure una entrada recomanant 5 blocs si has rebut un premi.
B) Has de fer un enllaç amb l'entrada origen d'aquest meme.
C) Si vols, pots incloure el logo del premi en el teu bloc (penso fer-ho per fardar je, je,...)
Bé, doncs, em toca entregar els meus premis. Tasca difícil i, clar, no puc tornar a premiar a l'Amparo de la que sóc fan. And the winner are:
1. Peor para el sol. Ém té el cor trencat. Escriu sobre moltes coses però a mi em transmet poesia i bon rotllo.
2. Lourdes Muñoz. Perquè és la meva mentora bloguera. Vaig descubrir el món blogguer a través d'ella. Em va ajudar i ensenyar.
3. Montse Boix. La dona que més sap de ciberfeminisme a Espanya. Si vols estar al dia i conéixer les seves opinions entra-hi. Periodista, feminista i bona amiga.
4. Temps de canvi. Perquè aquests nois són molt joves però molt grans en coneixements i experiència. Potser els seus posts són molt intel·lectuals però val la pena dedicar-hi un temps.
5. Julia Ardón. Perquè he de reconéixer la meva admiració per les feministes llatinoamericanes que són capdaventeres ideològicament, en aquests moments, i a la Julia la segueixo encara que no li deixo comentaris.
Podriaposar molts més. De fet m'he deixat els que més visito Amor, Carme, Francesc, Garmir, Francis Black, Montse, Salva,... perquè només puc posar cinc i em semblava injust. Però també em feu pensar, eh? Doneu-vos per premiats.
Moltes gràcies per llegir el meu bloc, això és el que li dóna sentit.

dimecres, 29 d’agost de 2007

Festa Major a Sabadell

Ja sabeu que treballo a l'Ajuntament de Sabadell. Doncs bé, el dia 7 comença la Festa Major d'enguany.
Us faig un link al programa per si us interessa alguna cosa. Jo recomano els concerts de Fangoria i Antònia Font al Parc Catalunya però podeu trobar cosetes prou interessants.
Espero que us hi passeu!
Ah! He intentat penjar el cartell però no me'n surto. Si poso la foto no surt el text així que si el voleu veure, podeu entrar en el meu Flick, una mica més a baix.

dissabte, 25 d’agost de 2007

UPN, l'avortament i PSN

Ahir llegia a El Pais un article sobre l'exigència dels socialistes de Navarra a UPN que les dones d'aquesta comunitat puguin avortar en el seu territori.
Ja era hora! Fa vint-i-dos anys que es va aprovar la llei de l'avortament a Espanya i a Navarra encara no ha arribat. Me n'alegro molt de que algú, a la fi, posi aquest tema sobre la taula. És increible que les dones s'hagin de desplaçar a altres comunitats, si no és ja difícil a sobre has de traslladar-te a Saragossa, Madrid o Euskadi.
Espero que el tema es solucioni

divendres, 24 d’agost de 2007

Juegos secretos


Avui la combinació de pluja i solitud m'ha convidat a llogar una pel·li al vídeo-club del costat de casa. Resulta difícil escollir al caixer automàtic en poca estona, amb persones esperant a que tu acabis.

Les que volia veure no hi eren i les que quedaven no em resultaven prou atractives: Borat, Desde que amanece apetece, Bratz,... Però, de cop, m'he trobat amb "Juegos secretos". No recordava aquest títol però és una de les candidates a l'Oscar que em quedava per veure. No és que miri totes les pel·lis nominades però aquesta em va cridar l'atenció com "La vida de los otros" de la que ja vaig fer un post.

M'ha agradat. Es tracta d'un grapat de vides creuades en una petita població americana aparentment tranquil·la. Es tracta de diferents personatges que es mouen al voltant d'un nus argumental central, un home i una dona que es coneixen en un parc infantil al que acostumen a anar amb el seu fill i la seva filla, tots i cadascun d'aquests personatges influeix en la vida dels altres. De la història no us explicaré res més.

El guió està molt ben fet, crec que és una adaptació d'un llibre. Potser és una mica llarga (més de dues hores) però no es fa pesada.

Crec que el nom en anglès, "Little Children", és molt adequat, més que el castellà com és habitual. És cert que l'inici es centra en els nens i nenes que juguen al parc i altres detalls que no vull explicar però els "children" de veritat són els adults, una magnífica Kate Winslet i un actor que no coneixia, Patrick Wilson. Em recorda un post que he llegit aquest matí sobre què volem ser quan siguem grans (va per tú, Montse) doncs igual però en el sentit del què esperem de la vida.

Us recomano per un dia amb temps per gaudir d'una bona història i amb companyia per comentar-la. Que jo m'he quedat amb les ganes!!!!

dimecres, 22 d’agost de 2007

Jo sóc addicta en un 54% i tu?

Si cliqueu a sobre del quadre tindreu accés a una enquesta. Està en anglès però és senzilla d'entendre. Deixeu el vostre resultat com a comentari...
54%How Addicted to Blogging Are You?

Mingle2 - Dating Site

Una poesia

No dejes pasar la vida
“No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima, nos enseña,
nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra, la poderosa obra continúa:
Tú puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar, porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores: el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso. No te resignes. Huye.
“Emito mis alaridos por los techos de este mundo”, dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca tener la vida por delante.
Vívela intensamente, sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron de nuestros
“poetas muertos”, te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros Los “poetas vivos”.
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas…”

Walt Whitman

diumenge, 19 d’agost de 2007

Definición de feminismo


Me parece interesante aclarar qué significa para mi el feminismo y he encontrado algo con lo que me siento muy identificada. Si buscais por internet encontrareis mas pero esta me gusta...
Feminismo para principiantes .El feminismo es un impertinente por que cuestiona el orden establecido desde que nació, y ellas, las impertinentes del siglo XVIII terminaron en la guillotina mientras que ellos pensaban que las libertades y los derechos sólo correspondían a los varones (Nuria Varela)
Fuente: Nuria Varela; Feminismo para Principiantes, Ediciones B. Barcelona España
Subió a conferencia el 17 de Mayo del 2005
(mas)

Mujeres

dijous, 2 d’agost de 2007

La frase del mes de juliol

"Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses."
Albert Einstein

Recuerdos de las vacaciones


El vaivén loco de la lavadora. Mi madre planchando como una loca. “No te pongas ese vestido que ya está preparado para meterlo en la maleta”. Una actividad frenética en la cocina ¡Creo que en casa sólo se hacían bocadillos en verano o para llevar al cole! Muchos nervios. “Ni se te ocurra llevarte esa camiseta que está muy vieja”. El olor a verano, el olor a vacaciones.
Horas y horas en un tren. Para mis padres era volver a su infancia para nosotros la libertad. Las vacaciones en el pueblo. El viaje era largo pero gratificante. Sabíamos que a la llegada tendríamos el calor de la familia que aún vivía allí y el de los que ya no estaban con nosotros. El verano era para los recuerdos y para los descubrimientos.
La casa de mi abuela. Un caserón en el centro del pueblo, grande y lleno de familia que, como nosotros, corría en verano a la anual convención de la añoranza para los mayores y la libertad para los pequeños. Tenía ese olor de las casas antiguas combinado con las comidas tradicionales que elaboraban mi madre y mis tías.
Nos encantaba estar por el patio mojándonos con la manguera. El melón o la sandía refrescándose en el pozo. Mi madre y mis tías trajinando por la casa y los hombres sentados a la sombra o tomando algo en el bar. Por la tarde era la hora del paseo y los pequeños aprovechávamos para perdernos un poco y jugar. En el pueblo todo estaba permitido.
A los que veníamos de las ciudades nos fascinaba la libertad que vivían los niños y las niñas en el pueblo. Para ellos la fascinación venía por lo que se suponía que nosotros debíamos vivir en la ciudad.
Hoy me han venido estos recuerdos de una forma triste. Ahora entiendo por qué mi padre y mi madre añoraban otros tiempos. Cuando era pequeña no acertaba a comprender que echaran de menos cosas que ya habían pasado, y además con ciertas penurias, y que no fueran capaces de centrarse única y exclusivamente en el presente.
Hoy yo busco con quien organizar mi convención a la añoranza, con quien recordar las barbaridades que hacíamos en la infancia y adolescencia en un pueblo que nos veía pasar. Un pueblo que sentíamos nuestro pero que nunca lo fué . El pueblo de mis padres.