dimecres, 21 de maig de 2008

Maria Rosa


Maria Rosa va ser assassinada ahir pel seu ex-marit. Bé! Només havia passat un dia des que va signar l'acord de divorci. Vivia a Sabadell, tenia 39 anys i dues filles de 8 i 11 anys. El seu assassí s'ha intentat suicidar però no ho ha aconseguit. Un recurs habitual en aquests tipus de casos i que en poques ocasions acaben aconseguint. No sé com es pot ser tan poc hàbil per matar-se i tenir tanta efectivitat per matar a les altres!

M'estic autocensurant. Escric però moltes paraules es queden al meu cap perquè estan sorgint de la ràbia i no és el que vull. Tampoc sé què vull explicar en aquest post. En realitat estic molt cansada. Des d'ahir a la tarda he estat treballant en aquest cas. És la meva feina. Jo no treballo directament amb dones que pateixen maltractaments però en aquests casos extrems he d'intervenir i és quan et preguntes què més podem fer? Avui algú ha parlat de fracàs social, una mica d'això hi ha avui al meu cor. Però també hi ha una esperança ja que, gràcies al treball de moltes professionals i l'esforç de moltes entitats de dones la societat ha avançat en el reconeixement d'un problema: la violència de gènere i les institucions s'han implicat en la seva erradicació.

Normalment visc la meva feina amb il·lusió, optimisme... encara que també sóc una persona pragmàtica i realista però avui no he pogut deixar de sentir-me cansada quan he anat a veure a la família de Maria Rosa i la seva mare, mirant-me als ulls, m'ha preguntat "¿Qué está pasando? ¿Por qué se están volviendo locos" i jo no he pogut respondre.
Demà a les 19.00 h. concentració silenciosa a la Pça. Sant Roc de Sabadell

6 comentaris:

Lourdes Muñoz Santamaría ha dit...

vaig recordar molt de tu al saber que un home havia matat la seva ex-companya a Sabadell, petons

Carol ha dit...

No m'agrada veure't tan desanimada carinyet, això és el que ells (els covards assassins) volen, veure'ns derrotades i frustrades. La vostra feina és fonamental cap a la societat i sense ella no vull imaginar-me com estaríem a dia d'avui. Petons i endavant. Molta força a la família de Maria Rosa.

Bruguers ha dit...

Podrieu explicar-me per què tots aquests assassins habitualment "intenten suicidar-se" i mai ho aconsegueixen?
S'ha d'ésser molt forta emocionalment per dedicar-te a aquesta professió.
Ànims.
Salutacions.

Montse ha dit...

Ei Lucía no et desanimis, tú almenys has pogut fer alguna cosa, donar suport, que ja és molt.
Sí s'han tornat bojos, es lamentable que aquest senyor no s'hagi pogut suïcidar.
El pitjor de tot és que dintre d'uns deu anyets sortirà de la presó.

Francesc Cayetano ha dit...

Animo Lucía. Seguro que esas famílias, en medio del insoportable dolor, agradeceran el esfuerzo que tu y otras personas estais dedicando a hacer un poco más llevadero este horrible suceso. Un beso

garmir ha dit...

Hola:
Lamento profundamente lo sucedido, estoy seguro de que tu haras un buen trabajo al respecto.
Edmundo.